While traveling absent and distracted towards Lyon, to participate in the Ecumenical Council convened by Pope Gregory X, Thomas Aquinas suffered a serious accident that resulted in his death, which occurred on March 7, 1274 in Fossanova. His stupor had begun the previous December 6. Two possible causes of this alteration are pointed out: one natural, produced by total exhaustion after twenty years of ex-cessive work, and another supernatural, which is the central objective of this essay. It is analyzed, tracing the works of Aquinas: if abstract knowledge supposes the limit of human knowledge, if the rapture of St. Paul crossed this limit, and if knowledge of being (esse) is possible, understood in the Aquinas way, that is, transcendentally.
Mentre viatjava absent i desconcentrat cap a Lió per participar en el concili ecumènic convocat pel papa Gregori X, Tomàs d’Aquino patí un greu accident que li produí la mort, esdevinguda el 7 de març del 1274 a Fossanova. El seu atordiment havia començat el 6 de desembre anterior. S’apunta a dues possibles causes d’aquesta alteració: una de natural, produïda per l’esgotament total després de vint anys d’un treball excessiu, i una altra de sobrenatural, que és l’objectiu central d’aquest assaig. S’analitza, resseguint les obres de l’Aquinat: si el coneixement abstracte suposa el límit del coneixement humà, si l’arrabassament de sant Pau va traspassar aquest límit, i si es possible el coneixement de l’ésser (l’esse), entès a la manera aquiniana, és a dir, transcendentalment.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados