El propòsit d'aquestes pàgines és apuntar algunes reflexions al voltant de l'encreuament de formes que proposa la pel.lícula Il mistero di Oberwald, centrant l'interès en els dispositius emprats per Antonioni a l'hora de tractar una obra que en el seu origen teatral bascula entre l'univers tràgic i el melodramàtic (tal i com aquests termes s'entenen en el món teatral), i que a les mans del director italià es configura com un melodrama cinematogràfic, un gènere força allunyat -a priori- dels territoris propis d'Antonioni.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados