Barcelona i la Guerra de Successió: de les imatges coetànies al relat historicista
-
-
[1] Universitat de Barcelona
Universitat de Barcelona
Barcelona, España
-
- Localización: ACTA ARTIS: Estudis d'Art Modern, ISSN-e 2014-1912, Nº. 3, 2015, págs. 75-87
- Idioma: catalán
- Títulos paralelos:
- Barcelona and the War of the Spanish Succession: From the Contemporary images to the historicist account
- Enlaces
- Dialnet Métricas: 2 Citas
-
Resumen
- català
Els gravats van ser una peça clau en l’estratègia política dels dos bàndols durant la Guerra de Successió (1702-1715). Van tenir, a més, una gran demanda per part de l’opinió pública d’arreu d’Europa, cosa que els va fer molt comercials. L’interès per la contesa, i en especial pel setge de Barcelona de 1714, es va prolongar arreu tot al llarg del segle XVIII. Aquest fet només va tenir una excepció: l’Espanya de Felip V, on ben aviat es van prohibir les referències a la contesa. A Catalunya, el relat va prendre una nova volada durant el segle XIX i les primeres dècades del segle XX, amb l’inici de la Renaixença i del catalanisme polític. En aquest context, la representació gràfica dels fets de 1714 es va establir sobre noves bases, de caràcter romàntic i historicista
- English
Engravings were a key element in the political strategy of both sides during the War of the Spanish Succession (1702-1715). They were also objects of great demand from the public all over Europe, which conferred upon them significant commercial value. Interest in the conflict, and especially in the siege of Barcelona of 1714, went on throughout the 18th century. There was only one exception: the Spain of Philip V, where very soon any reference to the war was forbidden. In Catalonia, the story took a new turn in the 19th and early-20th century, with the beginning of the Renaixença and political Catalanism. In this context, graphic representation of the events of 1714 was founded on new concepts of a romantic and historicist nature
- català