Contrahegemonies antirepressives
- Autores: Clara Camps Calvet
- Localización: VII Congrés Català de Sociologia i V Congrés Català de Joves Sociòlegs / Sociòlogues: llibre de resums de les sessions dels Grups de Treball, 2017, ISBN 978-84-8424-611-4, pág. 21
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
Les lluites socials que van reaccionar enfront la retallada de drets i l’austeritat van ser una clara reacció contra la gestió neoliberal d'una crisi que ha significat la despossessió de recursos per una gran part de la població. Una crisi, que en la seva gènesi, també s’hi trobava el neoliberalisme. Però la reacció enfront la gestió neoliberal de la crisi ha suposat el replantejament de nous marcs constituents, fent palès que la Transició, a l'Estat espanyol, es va fer sense suficients blindatges respecte al franquisme.
Enfront la protesta, l'Estat s'ha armat amb tot un arsenal policial, judicial i legislatiu per regular, controlar i reprimir la protesta, especialment aquelles de caràcter més desobedient.
Una resignificació del concepte democràcia, com a garantia de drets socials i llibertats, s'ha convertit en un marc interpretatiu perfecte per qüestionar l'actuació de l'aparell repressiu de l'Estat i per justificar que la protesta és la màxima expressió de democràcia. En aquest sentit, a Catalunya, l'acció dels moviments pels drets socials ha fet evident els límits de la democràcia existent i l’acció dels moviments pels drets socials ha fet evident els límits de la democràcia existent i l’acció dels moviments antirepressius ha posat damunt la taula les grans mancances d’un real Estat de Dret. Si la protesta ha aconseguit desemmascarar les relacions de poder reals, la repressió de la protesta, en el cas català, ha servit com a oportunitat per obrir un debat social que també ha arribat a les institucions- sobre el garantisme penal. Contrahegemonies antirepressives que, encara que no han aconseguit arribar molt lluny davant un Estat penal creixent, sí que han suposat segurament una contenció del mateix.