El text que es presenta situa la importància de la família extensa en la mobilitat residencial i en les raons que sustenten l'elecció del lloc de residència a la regió metropolitana de Barcelona a les darreres dècades. Tant la proximitat geogràfica entre familiars com la transmissió intergeneracional de l’habitatge, estan estretament relacionades amb el model residencial dels països del sud d'Europa, tot i que no han ocupat un lloc destacat en la recerca acadèmica sobre els moviments residencials de curta distància. No obstant, el paper de la família resulta rellevant per entendre els mecanismes que operen sota la desigualtat social, la solidaritat entre generacions i la segregació residencial.
En conseqüència, es concreten les següents preguntes d'investigació: Quina importància adquireix la família extensa en la mobilitat residencial i en l'elecció del lloc de residència a la metròpoli de Barcelona? És la mateixa per a totes les classes socials o es pot associar a un caràcter instrumental? Ha alterat la crisi econòmica i financera la seva consideració? Quins són els seus efectes en termes de distància geogràfica? Les dades a partir dels quals es realitza la investigació provenen de l'Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població (ECVHP). Es preveu la realització de diferents models de regressió logística que, en primer terme, permetin aprofundir en els elements associats a l'elecció residencial sustentada prioritàriament en l’àmbit familiar i, en segon lloc, analitzar, des d’una perspectiva evolutiva, la distància entre familiars i la seva relació amb l’esquema de classes socials.
Els resultats obtinguts apunten que els motius familiars com a leitmotiv últim de l'elecció residencial, han estat presents en un de cada tres moviments a la metròpoli. Paral·lelament, les anàlisis acotades a l’etapa més recent, mostren que no existeix un diferencial interclasses significatiu que permeti associar a la família com a recurs.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados