Andreu Domingo i Valls, Juan Galeano
El nou govern de la ciutat de Barcelona impulsa, durant l’any 2016 i per quatre anys, un Pla de barris per a la Ciutat de Barcelona que, a partir de la col·laboració de diversos agents socials en el territori i a diferents escales dins de l’administració local, es planteja la coproducció de polítiques que tenen com a objectiu la disminució de les desigualtats entre els barris de la ciutat centrades en quatre tipus d’accions: educació, drets socials, activació econòmica i ocupació, i medi urbà.
La present proposta diagnostica els principals factors de la dinàmica i l’estructura demogràfica dels barris que cal tenir en compte per a la regeneració urbana de Barcelona, prioritzant com a exemple els barris situats en els tres eixos on s’està desplegant l’esmentat pla: Eix Besòs (El Besòs i Maresme, Trinitat Nova i Bon Pastor i Baró de Viver); L’Eix Muntanya (Sant Genís dels Agudells i La Teixonera); i l’Eix Zona Franca (La Marina del Prat Vermell i la Marina-Zona Franca), més El Raval i el Gòtic. Per a fer-ho s’adoptaran tres perspetives: evolució de la diversitat poblacional (per lloc de naixement, edat i sexe, i nivell educatiu), evolució dels fluxos (els fluxos de migració interna e internacional com a element polaritzador), i factors a tenir en compte relacionats amb l’arrelament i la identitat territorial (essencialment la consideració del temps de residència).
Per a totes tres perspectives s’implementaran una sèrie de técniques d’anàlisi demo-espacial, utilitzant quan sigui posible la secció censal com unitat espacial d’agregació de dades estadístiques, que ens permetran assenyalar les característiques i peculiaritats més rellevants del metabolisme demogràfic de Barcelona, una ciutat en procés continu de transformació demogràfic i social.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados