Post-veritat i demografia a la "Crisi de Refugiats": El plec tanatopolític de la Unió Europea
- Autores: Andreu Domingo i Valls
- Localización: VII Congrés Català de Sociologia i V Congrés Català de Joves Sociòlegs / Sociòlogues: llibre de resums de les sessions dels Grups de Treball, 2017, ISBN 978-84-8424-611-4, págs. 112-113
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
L’ús de l’argument demogràfic, s’ha convertit en un lloc comú per a explicar tant la crisi dels refugiats, com a part de la “pressió demogràfica” que els països del Sud global exerceixen sobre la Unió Europea, com a mitjà per sensibilitzar l’opinió pública en la recepció de població immigrada en general, i dels refugiats des de la crisis de 2015.
L’argument demogràfic, juntament amb el perill del nacionalisme i els moviments populistes xenòfobs a Europa ha passat a formar part del relat pel qual l’anomenada crisi dels refugiats amenaça l’arquitectura europea, començant per l’esperit del tractat de Schengen sobre lliure circulació de persones. Aquest relat, on les responsabilitats de la Unió són centrifugades als Estats, considerat com a construcció de “post-veritat”, on la mobilització de les emocions passa per damunt de l’anàlisi que evidenciï les desigualtats econòmiques, entranya en la praxi el que anomenem “plec tanatopolític” aplicat a la gestió de les poblacions, on de l’objectiu primer que representava la constitució d’un mercat laboral europeu ideal (en el marc del projecte neoliberal), teòricament impulsor d’un espai democràtic comú, s’ha passat a un discurs dominat per la seguretat i la por. Ens proposem fer una anàlisi de l’ús de l’esmentat argument demogràfic com i perquè es mobilitza, a partir de textos jurídics i políticsde la Comissió Europea i del Fòrum Econòmic Mundial, contrastats amb les principals dades demogràfiques publicades per Eurostat, per reexaminar l’esmentada crisi en el context de la governabilitat de les poblacions.