La singularitat territorial reflectida en una particularitat lingüística: sobre un escampament regressiu en el català insular

• Pep Serra s ^[1]
  1. [1] Universitat de Girona

     Universitat de Girona

     Gerona, España

     
• Localización: Ianua. Revista Philologica Romanica, ISSN-e 1616-413X, Nº. 17 (Número monogràfic ), 2017, págs. 73-88
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Territorial singularity reflected on a linguistic particularity:: about a regressive assimilation in insular Catalan
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    Resum L’absència del morfema de la primera persona del present de l’indicatiu en el català de les Balears i en l’alguerès genera alguns grups consonàntics finals «impossibles». Sembla que els parlants, tanmateix, no veuen aquestes consonants finals com a codes de la vocal anterior sinó com a obertures d’una mena de «morfema extrasegmental», ja que quan s’hi agrupen diverses consonants es produeix un escampament regressiu del punt d’articulació entre aquestes consonants de la hipotètica coda. Aquest curiós escampament intrasil·làbic contravé els principis generals, i en català només es produeix en aquests dialectes: es tracta d’un minúscul però freqüent tret lingüístic que permet, tal vegada, reflectir la particularitat dels territoris insulars.

  • English

    The absence of the first person morpheme in the Indicative Present in balearic Catalan and alguerès generates some «impossible» final consonant clusters. It seems, however, that speakers don’t see this final consonants such as codes of precedent vowel but as a kind of openings of an «extrasegmental morpheme» because, when there are several consonants, it produces a regressive assimilation of articulation point between the consonants of this hypothetical coda.

    This curious intrasyllabic assimilation contravenes general principles, and in Catalan only occurs in these dialects: is a tiny but common language feature that allows to reflect, perhaps, the particularity of insular territories.