Cares d’una mateixa moneda: capitalisme, modernitat i nacionalsocialisme

• Autores: Gerard Tomàs Algueró
• Localización: Mirar el pasado en tiempos de crisis: historia social, conflicto y cultura de masas / coord. por Assumpta Castillo Cañiz, David Alegre Lorenz, Miguel Alonso Ibarra, 2017, ISBN 978-84-17238-04-9, págs. 629-647
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Sides of the same coin: capitalism, modenity and National Socialism
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Resumen
  • català

    Essent les relacions capital-treball l’objecte d’estudi, la reflexió que es durà a terme consistirà en observar com aquestes relacions van de la mà d’un procés de racionalització i burocratització i, en conseqüència, d’una brutalització de la quotidianitat fins a arribar a extrems que freguen el tipus ideal weberià, és a dir, l’Holocaust i, segons el sociòleg Zygmunt Bauman, la seva normalització. Moltes vegades des de les ciències socials i, en el cas que m’ocupa, des de la sociologia, s’ha intentat separa i entendre l’experiència nazi, i sobretot l’Holocaust, com l’antítesi de la civilització moderna. Moltes vegades s’ha fet referència a aquests elements —precisament com a ciència nascuda de la modernitat— com un exemple de fins a on pot arribar l’intrínseca i natural agressivitat humana per, seguidament, parlar de la virtut del procés civilitzador el qual ens domestica. Inclús, s’afirma i s’intenta demostrar a través d’aquesta experiència que el problema hobbesià no s’ha resolt totalment, és a dir, que encara no tenim suficient civilització per a evitar tals processos de matança i genocidi. Aquesta afirmació, tal i com exposaré, és falsa; resulta realment difícil d’entendre, de pensar i d’acceptar que les condicions socials per a que una experiència semblant –sinó descriptivament, sí en els diferents elements i mecanismes socials- es torni a repetir. Parafrasejant a Gramsci: feixisme i capitalisme són cares d’una mateixa moneda ja que el primer representa precisament la reacció del segon davant d’un socialisme que, en el seu moment, semblava cada cop més possible.

  • English

    Being the relations between capital and labour our main theoretical object, the reflection I am going to do will be about how these relation comes with some sort of process of rationalization and bureaucratic systematization and, in fact, of a brutalization of their everyday life reaching an extreme weberian ideal; the Holocaust and, as the sociologist Zygmunt Bauman said, its normalization. So many times, social science, in my case sociology, tries to explain the nazi experience and the Holocaust as the antithesis of the modern civilization. So many times, talking about these elements –precisely as a science that has been born of the modernity – as an example of how the human nature can be if we don’t domesticate it with more civilization. Furthermore, we pretend to demonstrate that the hobbessian problem has not been solved and we need more civilization in aim to avoid those processes of mass killing and genocide. I am going to explain how these last thought is false. It is hard to understand, think and accept that the social conditions – if not descriptively, yes the social and mechanical elements – that create that experience are still here. Gramsci said that fascism and capitalism are the same because the first is no more than a reaction of the second in front of an everyday more real socialism.