L'Exili de la Guerra de Successió

• Agustí Alcoberro i Pericay ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, ISSN 0213-6791, ISSN-e 2013-3995, Nº. 20, 2009, págs. 101-114
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The exile of the War of Succession
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • català

    La derrota de Catalunya a la Guerra de Successió (1702-1715) va provocar l’exili d’entre vint-i-cinc mil i trenta mil persones. Aproximadament la meitat eren catalanes, i la resta s’havien refugiat al Principat provinents d’altres regnes hispànics. L’exili es desplaçà als territoris governats per l’emperador Carles VI (el Carles III dels catalans) i va ser especialment nombrós i actiu a Itàlia i a Viena. Entre els exiliats hi havia gent de totesles classessocials.Tanmateix, va ser especialment destacat el paper exercit per polítics, militars, eclesiàstics, juristes i intel·lectuals. L’exili disposà d’una institució de govern, el Consell d’Espanya, amb jurisdicció en tots els territoris italians annexats per Carles VI, i d’àmbits de sociabilitat propis, com l’Hospital d’Espanyols i el monestir de Montserrat, ambdós a Viena. El 1735 fundà la Nova Barcelona a l’actual Vojvodina (Sèrbia). Fins a la dècada de 1740 mantingué ben vius els trets d’identitat propis. Després, la mort sense descendència, el retorn o la dissolució en les societats d’acollida van anar desfent progressivament aquell col·lectiu humà.

  • English

    The defeat of Catalonia in the War of the Spanish Succession (1702-1715) led to the exile of between 25,000 and 30,000 people.Approximately half of them were Catalans, the rest having sought refuge in the Principality from other kingdoms on the Iberian peninsula. Exiles sought refuge in territories governed by emperor Charles VI (Charles III for the Catalans) and they were especially numerous and active in Italy and Vienna. Amongst them were people from all social classes, although the roles played by politicians, high-ranking soldiers, priests, jurists and intellectuals were particularly outstanding. The exiles had their own government institution, the Council of Spain, which had jurisdiction in all the Italian territories annexed by Charles VI, and they had their own social organisations, such as the Spanish Hospital and the Monastery of Montserrat, both of which were in Vienna.In 1735 Nova Barcelona was founded in present-day Vojvodina (Serbia). Its character traits and identity remained robustly alive until the 1740s. Later on, death without issue, return and absorption into the hostsocietiesled to the progressive dissolution of the exile society