El Pressupost extraordinari de Cultura de 1908: entre solidaritat municipal i Solidaritat Catalana

• Alfred Pérez-Bastardas ^[1]
  1. [1] Societat Catalana d’Estudis Històrics
• Localización: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, ISSN 0213-6791, ISSN-e 2013-3995, Nº. 19, 2008, págs. 71-84
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The 1908 extraordinary Culture budget: about municipal solidarity and Solidaritat Catalana
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • català

    Durant la primera dècada del segle XX, l’Ajuntament de Barcelona, a mans de republicans i regionalistes, volia canviar l’ensenyament a la ciutat, i vers el 1907 va preparar un pla conegut com a Pressupost extraordinari de Cultura que fou aprovat el 1908 amb una àmplia majoria. Aquest intent, frustrat posteriorment per la política governamental, va ser motiu per a una llarga batalla ideològica en tots els àmbits, començant pel de cultura en general, i sobretot per l’ensenyament, la llengua, la religió, i acabant per abraçar tota la política de Barcelona i Catalunya, amb el trencament de Solidaritat Catalana.

    A la vegada va donar origen a l’elecció democràtica de l’alcalde de Barcelona en la figura del republicà i catalanista Albert Bastardas, anomenat alcalde popular; tanmateix, el Pressupost fou un programa catalanista, progressista i democràtic, que proposava que les escoles municipals de nova creació apliquessin criteris moderns com que l’ensenyança fos feta en català, amb classes mixtes, neutralitat religiosa i gratuïtat.

    Aquest programa no es va poder portar a terme fins a la Segona República espanyola, i va ser motiu perquè l’Església catòlica fes una campanya contra els republicans-nacionalistes que donaven suport a aquella iniciativa. L’Ajuntament va fer dimitir l’alcalde de nomenament reial (és a dir, no democràtic) i va elegir Albert Bastardas.

    Aquell projecte va dividir històricament el catalanisme i el moviment de Solidaritat Catalana. L’acció unitària del catalanisme es demostrava que era una utopia política.

  • English

    In the first decade of the 20th century, the Barcelona City Council, ruled by republicans and regionalists, wanted to change the educational system applied in the city and towards 1907 prepared a plan known as Extraordinary Culture Budget, passed in 1908 with a vast majority of votes. This plan was later frustrated by governmental policy and was the subject of a long ideological battle in different environments, such as culture in general but most of all in education, language, religion and politics, in Barcelona as well as all over Catalonia.

    The result was the fracture of Solidaritat Catalana.

    At the same time, it called forth the democratic election of the mayor of Barcelona in the person of the republican and catalanist Albert Bastardas, known as the popular mayor. The budget was a catalanist program, progressive and democratic, and its proposal was that the municipal schools of new creation applied modern criteria such as teaching done in Catalan, classes for boys and girls together, religious neutrality and free of cost.

    It was not possible to carry through this program until the 2nd Spanish Republic and the Catholic Church used it to campaign against the republicans and nationalists that supported the initiative. The City Council forced the resignation of the Mayor by royal appointment (that is to say, non-democratic) and the election of Albert Bastardas.

    That program propitiated the historical division of catalanism and the Solidaritat Catalana movement. It proved that the unitarian action of catalanism was a political utopia.