Cristians, moros i jueus en el regnat de Jaume I

• Ernest Belenguer ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, ISSN 0213-6791, ISSN-e 2013-3995, Nº. 19, 2008, págs. 129-149
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Christians, Muslims and Jews in the kingdom of Jaume I
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Bo i partint de la dificultat de convivència de cristians, moros i jueus al regne valencià, es descriu la trajectòria d’aquestes societats. De la primera se subratlla la necessitat del rei —via parròquies i control de bisbats— de consolidar un cristianisme de frontera. Al cap i a la fi la població islàmica mudèjar era superior a la cristiana en la seva llengua, religió i propietats mentre va poder, però va perdre passes amb celeritat. Per la seva banda, el món jueu va ser més ben tractat. L’economia ho facilitava i també certes professions de qualitat com les de trujamà i alfaquí —intèrprets i metges. Així la dhimma de tots fou més un mirall que una realitat.

  • English

    This work describes the evolution of the Christian, Moorish and Jewish communities in the Kingdom of Valencia within an approach to the difficulties in the coexistence among the three of them. Focusing on the first community, the Christians, the text highlights how the King wanted to consolidate a so-called border Christianity, with the control of different parishes and episcopates. When it comes to the second one, the Muslims or Mudejars, although they were superior in terms of language, religion and properties, they quickly lost their power. Finally, the third community, the Jews, were better treated. Their economic situation together with high qualified professions such as the alfaquí (doctor) and trujamà (interpreter) made it possible. That is why everyones’ dhimma was more a mirror than a reality