Cicles de protesta en l’Espanya posttransicional (2011-2017): una comparació entre el moviment dels indignats i el procés independentista català

• Jordi Bonet-Marti ^[1] ; Maria Trinidad Bretones Esteban ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Debats: Revista de cultura, poder i societat, ISSN-e 2530-3074, ISSN 0212-0585, Vol. 136, Nº 2, 2022 (Ejemplar dedicado a: Cultura i gèneres. Trajectòries professionals, polítiques i gestió cultural), págs. 128-147
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • Aquest article té per objectiu conéixer com ha variat l’estructura d’oportunitats polítiques a Espanya en relació amb els cicles de protesta associats al 15-M i al procés independentista català durant el període 2011-2017. Per a fer-ho, ens basem en la comparació entre tots dos episodis de contesa a partir del model analític elaborat per les teories del procés polític juntament amb les evidències aportades per l’anàlisi de registres estadístics, baròmetres d’opinió pública, dades hemerogràfiques i investigacions realitzades per altres autors. L’article evidencia les similituds i les diferències dels dos episodis en relació amb les diferents variables que conformen l’estructura d’oportunitats polítiques, per a acabar identificant els impactes sobre aquesta estructura i les respostes amb què l’Estat ha gestionat els desafiaments llançats des dels dos moviments. Finalment, es comparen les dues dinàmiques d’institucionalització seguides pels dos moviments i la seua conclusió en dos outputs diferents: la transformació del sistema de partits en el cas espanyol i l’empresonament dels líders independentistes en el cas català. En conclusió, s’evidencia que les possibilitats d’èxit de la comobilització social augmenten quan s’amplien les oportunitats polítiques, quan es demostra l’existència d’aliats i quan es posa en relleu la debilitat dels oponents. Però també s’afirma que, davant de la intensificació de la protesta, les forces governamentals i l’aparell de l’Estat hi poden respondre amb les opcions de reforma o de repressió, però també amb una combinació complexa de totes dues.