Els boscos de reboll de Prades: diagnosi silvícola i anàlisi de la percepció dels propietaris forestals

• Vericat, P. ; García, O. ^[1] ; Domínguez, G. ^[1] ; Viñas, P. ^[1] ; Piqué, M. ^[1] ; Vallvey, A. ^[2]
  1. [1] Centre Tecnologic Forestal de Catalunya

     Centre Tecnologic Forestal de Catalunya

     Olius, España

     
  2. [2] Generalitat de Catalunya

     Generalitat de Catalunya

     Barcelona, España

     
• Localización: Les polítiques de conservació del territori i la gestió del medi: actes de les terceres jornades sobre el bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades. . Monestir de Poblet, 5, 6 i 7 de novembre de 2010 / coord. por Xavier Buqueras, Joan Llagostera, Joan Cartanyà Martí, Josep Maria Grau, Lluc Torcal, 2012, págs. 97-112
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Los bosques de melojo (Quercus pyrenaica) de Prades: diagnóstico silvícola y análisis de la percepción de los propietarios forestales
• Enlaces
  • Texto Completo Libro (pdf)
• Resumen
  • español

    Se ha realizado un diagnóstico silvícola y un análisis de la percepción de los propietarios forestales como base para proponer actuaciones de conservación y mejora en el área con presencia de rebollo de las montañas de Prades. La superficie forestal con presencia densa de rebollo se limita a 466 ha, de las cuales sólo unas 40 ha corresponden a robledales puras de rebollo y la masa mixta con pino rojo es el tipo de bosque más abundante. En otras 525 ha hay una presencia puntual de individuos aislados de la especie. La estructura de propiedad atomizada ha generado una elevada variabilidad a pequeña escala de la masa. La gestión tradicional con cortas a hecho el rebollo y de selección para el pino silvestre ha generado, en abandonarse, una estructura de masa de elevada continuidad vertical, descapitalizada y con abundancia de pies defectivos. El melojo se presenta casi exclusivamente como monte bajo de pequeños diámetros, carente de vitalidad, y muy a menudo como subvol del pino silvestre. Los propietarios manifiestan una preferencia de la gestión tradicional del rebollo como monte bajo con cortas a hecho y una preferencia por el pino rojo como especie principal, con una gestión basada en entresacas. Manifiestan también una preocupación creciente frente a la posibilidad de poder sufrir un incendio forestal. Presentan un fuerte vínculo sentimental con sus propiedades y son conscientes del proceso de cambio generacional y de paradigma actualmente activo.

  • català

    S’ha realitzat una diagnosi silvícola i un anàlisi de la percepció dels propietaris forestals com a base per a proposar actuacions de conservació i millora a l’àrea amb presència de reboll de les muntanyes de Prades. La superfície forestal amb presència densa de reboll es limita a 466 ha, de les quals tan sols unes 40 ha corresponen a rouredes pures de reboll i la massa mixta amb pi roig és el tipus de bosc més abundant. En altres 525 ha hi ha una presència puntual d’individus aïllats de l’espècie. L’estructura de propietat atomitzada ha generat una elevada variabilitat a petita escala de la massa. La gestió tradicional amb tallades arreu al reboll i de selecció per al pi roig ha generat, en abandonar-se, una estructura de massa d’elevada continuïtat vertical, descapitalitzada i amb abundància de peus defectius. El reboll es presenta quasi exclusivament com a bosc de rebrot de petits diàmetres, mancat de vitalitat, i molt sovint com a subvol del pi roig. Els propietaris manifesten una preferència de la gestió tradicional del reboll com a bosc menut amb tallades arreu i una preferència pel pi roig com a espècie principal, amb una gestió basada en tallades de selecció. Manifesten també una preocupació creixent front a la possibilitat de poder patir un incendi forestal. Presenten un fort lligam sentimental amb llurs propietats i són conscients del procés de canvi generacional i de paradigma actualment actiu.