En la dècada de 1970 la poesia experimental passà a ocupar una posició destacada dins el sistema literari català. Alguns dels factors que hi contribuïren foren la recepció de l’obra de Joan Brossa i la influència que va exercir en escriptors joves com Pere Gimferrer, Carles Hac Mor, o el grup de poetes que fundaren Llibres del Mall. Les crítiques que Gimferrer va escriure sobre Brossa contenen el germen de la pròpia obra poètica en català, que pot ser llegida com una continuació de l’obra d’aquell. Així mateix, Hac Mor va defensar l’experimentalisme brossià i el continuà d’una manera tota pròpia però, alhora, oposada a la de Gimferrer. També les crítiques d’aquest sobre nous poetes joves, com Ramon Pinyol, Xavier Bru de Sala, o Antoni Tàpies-Barba, n’assenyalen la voluntat experimental i l’ascendència brossiana. L’article estudia les relacions d’influència, semblança, i distanciament que es donaren entre tots aquests i altres escriptors, i les conseqüències que van tenir en certs aspectes de la literatura catalana posterior.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados