Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Radiografía profesional de una élite militar: los gobernadores de la Ciudadela de Barcelona (1718-1808)

  • Autores: Rafael Cerro Nargánez
  • Localización: Actes del VIII Congrés d’Història Moderna de Catalunya: «Catalunya i el Mediterrani» / coord. por Jaume Dantí i Riu, Xavier Gil Pujol, Diego Sola, Ida Mauro, 2019, ISBN 978-84-09-20330-7, págs. 603-632
  • Idioma: español
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      La figura de los gobernadores de la Ciudadela de Barcelona ha quedado asociada, muchas veces, al carismático ingeniero flamenco, Jorge Próspero de Verboom: el constructor de la fortaleza por orden de Felipe V. Su indiscutible personalidad ha ensombrecido, en muchos aspectos, a la del resto de gobernadores que rigieron esta impresionante mole de piedra. Sin embargo, resulta justo recordar que, entre 1718 y 1808, fueron diez los gobernadores que tuvo la Ciudadela barcelonesa. Sorprende que sobre ellos apenas sepamos nada, pero la verdad es que no todos fueron militares nacidos en España. Incluso entre este colectivo, cierto número de ellos nació en la América colonial. El de origen flamenco fue reducido, pero su peso cualitativo fue superior al hispano, hasta el punto que hacia 1765 no encontraremos al primer gobernador español. No obstante, todos ellos eran súbditos del rey de España, excepto uno que era francés. La graduación militar delata su pertenencia a la élite de la oficialidad general del Ejército. La mayoría esgrimieron una impresionante hoja de servicios al rey en los campos de batalla de la centuria. Aun así, la presencia de las tropas de la Casa del Rey; es decir, el de los capitanes de los regimientos de Reales Guardias de infantería española y valona resultó excepcional como requisito de acceso a este cargo. Muchos gozaron de una elevada posición social al formar parte del estamento nobiliario, con notables conexiones clientelares y cortesanas. Pero no cabe duda que el nombramiento de gobernador de la Ciudadela de Barcelona fue, para muchos de estos militares prestigiosos, el colofón final a una distinguida carrera de servicios a los Borbones.

    • català

      La figura dels governadors de la Ciutadella de Barcelona ha quedat sovint vinculada a la del carismàtic militar flamenc, Jorge Pròsper de Verboom: el constructor de la fortalesa per ordre de Felip V. La seva indiscutible personalitat, però, ha deixat en un segon marge a la resta de governadors que regiren aquesta impressionant estructura defensiva. Tanmateix, resulta just recordar que, entre 1718 i 1808, foren deu els governadors que tingué la Ciutadella barcelonina. Poca casa sabem de gran part d´ells, però podem dir que no tots nasqueren a Espanya. Fins i tot un cert número nasqué a l´Amèrica colonial. El col·lectiu d´origen flamenc fou reduït, però la seva rellevància fou més important que la dels hispans, fins al punt que a l´any 1765 no trobarem el primer governador espanyol. No obstant això, tots foren lleials súbdits del rei d´Espanya, excepte un de francès. La graduació militar fou d´oficial general: la màxima dintre del´ Exèrcit. Gairebé tots ells tenien impressionats fulles de serveis militars aconseguits als camps de batalla de la centúria. Molts eren membres de les tropes de la Casa del Rei; és a dir, eren capitans dels dos elitistes regiments de les Reials Guàrdies d’infanteria espanyola i valona. La posició social delata l´adscripció a l´estament nobiliari, amb notables connexions clientelars i cortesanes. Però no tenim cap mena de dubte que el nomenament de governador de la Ciutadella de Barcelona fou, per a molts, la cloenda a una prestigiosa carrera de serveis a la Casa de Borbó.

    • English

      The figure of the governors of the Citadel of Barcelona has been associated, many times, with the charismatic Flemish engineer, Jorge Próspero de Verboom: the builder of the fortress by order of Philip V. His indisputable personality has overshadowed, in many aspects, the of the rest of the governors who ruled this impressive mass of stone. However, it is fair to remember that, between 1718 and 1808, there were ten governors who had the Barcelona Citadel. Surprising that we know nothing about them, but the truth is that not all were military born in Spain. Even among this collective, a number of them were born in colonial America. The one of flamenco origin was reduced, but its qualitative weight was superior to the Hispanic one, until the point that towards 1765 we will not find the first Spanish governor. However, they were all subjects of the King of Spain, except one who was French. The military graduation betrays his belonging to the elite of the general army officers. The majority wielded an impressive record of services to the king in the battlefields of the century. Even so, the presence of the troops of the House of the King; that is to say the one of the captains of the regiments of Royal Guards of Spanish infantry and valona was exceptional as requisite of access to this position. Many enjoyed a high social position to be part of the nobility, with notable client and courtesan connections. But there is no doubt that the appointment of governor of the Citadel of Barcelona was, for many of these prestigious military, the culmination of a distinguished service career to the Bourbons.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno