Reflections on service-learning in european higher education

• Autores: Alvaro Ribeiro, Pilar Aramburuzabala Higuera, Berta Paz Lourido
• Localización: RIDAS. Revista iberoamericana de aprendizaje servicio: Solidaridad, ciudadanía y educación, ISSN-e 2339-9341, Nº. 12, 2021, págs. 3-12
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • Reflexiones sobre el aprendizaje-servicio en la educación superior europea
  • Reflexions sobre l’aprenentatge servei a l’educació superior europea
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • español

    Durante las últimas dos décadas, ha habido un énfasis creciente en la transformación de la educación superior en Europa. La promoción de una ciudadanía activa y democrática a través de la educación superior formal es una preocupación primordial. El aprendizaje-servicio (ApS) ha demostrado ser una poderosa metodología didáctica para lograr estos ideales. El objetivo de este trabajo es resaltar algunas reflexiones que impregnan las experiencias europeas de ApS, publicadas en el Observatorio Europeo de Aprendizaje-Servicio en Educación Superior, entre enero de 2020 y septiembre de 2021. Se recogieron los recuentos y porcentajes de las actitudes valoradas de las experiencias de ApS, explorando la filosofía rectora, las raíces históricas, los propósitos y las características fundamentales del ApS, los factores contextuales que afectan la práctica del ApS en las instituciones y países socios, y los desafíos y oportunidades futuras. Las conclusiones se centran en el crecimiento y la integración del ApS; el ApS como un pilar estratégico central para desarrollar asociaciones más profundas entre la comunidad y la educación superior y para fortalecer el compromiso cívico en la educación superior; la necesidad de desarrollar investigaciones futuras para explorar estas conexiones y el potencial que el ApS puede jugar en términos de una mayor comprensión y habilidades cívicas, laborales y teóricas.

  • català

    Durant les dues últimes dècades, hi ha hagut un èmfasi creixent en la transformació de l'educació superior a Europa. La promoció de la ciutadania activa i democràtica a través de l'educació superior formal és una preocupació primordial. L'aprenentatge servei (ApS) ha demostrat ser una potent metodologia didàctica per assolir aquests ideals. L'objectiu d'aquest article és destacar algunes reflexions que impregnen les experiències europees d'ApS, publicades a l'Observatori Europeu de l'Aprenentatge-Servei a l'Educació Superior, entre gener de 2020 i setembre de 2021. El recompte i els percentatges de les actituds valorades de les experiències d'ApS es van recollir per explorar la filosofia rectora, les arrels històriques, els propòsits i les característiques subjacents de l’ApS, els factors contextuals que afecten la pràctica de l’ApS a les institucions i països associats, i els reptes i oportunitats futurs. Les conclusions se centren en el creixement de l’ApS; l’ApS com a pilar estratègic bàsic per desenvolupar associacions més profundes entre la comunitat i l'educació superior i per enfortir el compromís cívic en l'educació superior; la necessitat de desenvolupar investigacions futures per explorar aquestes connexions i el potencial que l'ApS pot tenir en termes d'augment de les competències i habilitats cíviques, laborals i teòriques.

  • English

    Over the last two decades, there has been a growing emphasis on the transformation of higher education within Europe. The promotion of active and democratic citizenship through formal higher education is a primary concern. Service-learning (SL) has proven to be a powerful didactic methodology for achieving these ideals. The objective of this paper is to highlight some reflections that permeate SL european experiences, published in the European Observatory of Service-Learning in Higher Education, between January 2020 and September 2021. The counting and percentages of the valued attitudes of SL experiences were collected to explore the guiding philosophy, historical roots, purposes, and underpinning features of SL, contextual factors affecting the practice of SL in the partner institutions and countries, and future challenges and opportunities. Conclusions focus on SL growth and mainstreaming; SL as a core strategic pillar for developing deeper community-higher education partnerships and for strengthening civic engagement across higher education; the need to develop future research to explore these connections and the potential that SL can play in terms of increased civic, work-life and theoretical understandings and skills.