Gramática y retórica aristotélicas, condiciones del algoritmo generador de textos

• Núñez Ladevéze, Luis ^[1] ; Núñez Canal, Margarita ^[2] ; Álvarez de Mon Pan de Soraluce, Ignacio ^[3]
  1. [1] Universidad San Pablo

     Universidad San Pablo

     México

     
  2. [2] Universidad Nebrija

     Universidad Nebrija

     Madrid, España

     
  3. [3] Instituto de Empresa (IE Business School)

  Mostrar afiliaciones +
• Localización: Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura, ISSN-e 2340-5236, ISSN 0211-2175, Nº 70, 2024 (Ejemplar dedicado a: Miscel·lani), págs. 1-14
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Echoes of Aristotle: Grammar and Rhetoric, conditions of the text generation algorithm
  • Gramàtica i retòrica aristotèliques, condicions de l’algoritme generador de textos
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    Los estudios literarios de Aristóteles perduran a pesar de que la lingüística cartesiana negó que su autoridad pudiera servir de prueba científica. Fueron los mismos gramáticos quienes los validaron como prueba al reconocer la competencia lingüística del hablante. Comprobaron que la ambigüedad léxica, que algunos filósofos reprochaban como defecto del lenguaje cotidiano, obedecía al proceso de gramaticalización que Aristóteles explicó en sus trabajos sobre gramática, poética y retórica. El artículo enlaza la persistencia de la tradición retórica durante la modernidad con la automatización de los procesos mentales que alcanza, con el algoritmo ChatGPT, un punto culminante, para concluir, con Chomsky, que la máquina usa medios incalculables para emular la inconmensurable creatividad humana sin superarla.

  • català

    Els estudis literaris d’Aristòtil perduren malgrat que la lingüística cartesiana va negar que la seva autoritat pogués servir de prova científica. Van ser els mateixos gramàtics els qui els van validar com a prova en reconèixer la competència lingüística del parlant. Van comprovar que l’ambigüitat lèxica, que alguns filòsofs retreien com a defecte del llenguatge quotidià, obeïa al procés de gramaticalització que Aristòtil va explicar en els seus treballs sobre gramàtica, poètica i retòrica. L’article enllaça la persistència de la tradició retòrica durant la modernitat amb l’automatització dels processos mentals, que assoleix, amb l’algoritme ChatGPT, un punt culminant, per concloure, amb Chomsky, que la màquina utilitza mitjans incalculables per emular la incommensurable creativitat humana sense superar-la.

  • English

    Aristotle’s contributions to literary studies remain influential, notwithstanding the scepticism of Cartesian linguistics regarding his authority as a foundation for scientific evidence. It was the grammarians themselves who affirmed the significance of these studies by acknowledging the nuanced linguistic skill of the speaker. They discerned that the lexical ambiguity, critiqued by some philosophers as a flaw inherent to colloquial language, stemmed from the process of grammaticalization—a concept Aristotle elucidated in his treatises on grammar, poetics and rhetoric. This article draws connections between the enduring legacy of rhetorical tradition throughout the modern era and the culmination of mental process automation exemplified by the ChatGPT algorithm. Following Chomsky’s insights, it argues that while the machine employs vast resources to mimic the boundless creativity of human beings, it does not surpass it.