La criança, Elisabet Cifre (1452-1542) i Miquel Thomàs de Taixequet: vers un projecte d'espiritualitat d'una beguina

• Autores: Josep Amengual Batle
• Localización: El llindar de la modernitat: Mallorca a la tardor medieval i al Renaixement (1412-1598) / coord. por Rafael Ramis Barceló, 2024, ISBN 978-84-10120-36-5, págs. 581-606
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • La criança, Elisabet Cifre (1452-1542) and Miquel Thomas de Taixequet: Towards a project of spirituality of a beguin
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • español

    Como cata de lo que dará la edición de la que puede ser la primera autobiografía dictada en catalán al presbítero G. Mora, por la beguina Sor Elisabet Cifre, ofrecemos un breve contexto del tiempo del humanismo, con resonancias en Roma, donde la recordaba que fue obispo de Lleida, Miquel Thomàs Taixequet. Nos referimos al colegio para las doncellas, La Criança, dirigido por Isabel, acompañada por el lulista el canónico Gregori Genovard, y otros, y apuntamos algunos rasgos de su espiritualidad laical, como la mistica de los desposorios con Cristo, presentarse espiritualmente desnuda, según la espiritualidad franciscana. Isabel fue reconocida como una mujer con gran capacidad de discernimiento, hasta el punto de que Mora, su confesor, le reconocía una gran autoridad.

  • English

    As a taste of what the edition of what may be the first autobiography dictated in Catalan to the priest G. Mora, for the beguine Sister Elisabet Cifre, we offer a brief context of the time of humanism, with resonances in Rome, where she was remembered by the former bishop of Lleida, Miquel Thomàs Taixequet. We are referring to the school for girls, La Criança, directed by Elisabet, accompanied by the lul-list canon Gregori Genovard, and others, and we point out some features of his lay spirituality, such as the mysticism of espousals with Christ, presenting himself spiritually naked, according to Franciscan spirituality. Elizabeth was recognized as a woman with great discernment, to the point that G. Mora, his confessor, recognized him as a great authority.

  • català

    Com a tast del que donarà l'edició de la que s'atansa a la primera autobiografia dictada en català a Mn. G. Mora, per la beguina Sor Elisabet Cifre, oferim un breu context del temps de l'humanisme, amb ressonàncies a Roma, on la recordava el que fou bisbe de Lleida, Miquel Thomàs Taixequet. Ens referim al col·legi per a les donzelles, La Criança, dirigit per Elisabet, acompanyada pel lul·lista Mn. Gregori Genovard, i altres, i apuntam alguns trets de la seva espiritualitat laïcal, com la mística dels desposoris amb Crist, presentar-s'hi espiritualment nua, segons l'espiritualitat franciscana. Elisabet fou reconeguda com una dona amb gran capacitat de discerniment, fins al punt que Mn. G. Mora, el seu confessor, li reconeixia una gran autoritat.