S‟estudia en aquest article l‟evolució semàntica dels derivats del verb llatí PARERE, en llatí tardà i català medieval, a fi de descriure com es genera, en les llengües romàniques, els marcadors evidencials. S‟hi analitza les conseqüències sintàctiques d‟aquest procés (p. ex., el sorgiment dels usos pseudoimpersonals i atributius de parèixer). Pren com a referència la semàntica diacrònica d‟orientació cognitiva i es fonamenta en l‟estudi de corpus (CIGCA).
This article studies the semantic evolution of words in Late Latin and Medieval Catalan that derive from the Latin verb PARERE in order to show how evidentiality is produced in Romance Languages.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados