Desigualtats espacials de la incidència de la COVID-19 en relació amb factors econòmics i sociodemogràfics a la Comunitat Autònoma de Madrid (Espanya)
-
-
[1] Universidad de Zaragoza
Universidad de Zaragoza
Zaragoza, España
-
[2] Universidad Autónoma de Madrid
Universidad Autónoma de Madrid
Madrid, España
-
- Localización: Documents d'anàlisi geogràfica, ISSN-e 2014-4512, ISSN 0212-1573, Vol. 70, Nº 3, 2024 (Ejemplar dedicado a: Població, territori i COVID-19), págs. 355-382
- Idioma: catalán
- Títulos paralelos:
- Desigualdades espaciales de la incidencia de la COVID-19 en relación con factores económicos y sociodemográficos en la Comunidad Autónoma de Madrid (España)
- Inégalités spatiales de l’incidence de la COVID-19 en rapport avec les facteurs économiques et sociodémographiques dans la Communauté Autonome de Madrid (Espagne)
- Spatial disparities in incidence of COVID-19 in relation to economic and socio-demographic factors in the Autonomous Community of Madrid, Spain
- Enlaces
- Dialnet Métricas: 1 Cita
-
Resumen
- español
En este artículo se modela la relación entre la incidencia de la COVID-19 y varios factores socioeconómicos durante el segundo período epidémico (22/06/2020 – 06/12/2020) en la Comunidad de Madrid (España). Los datos tomados en zonas básicas de salud (ZBS) se ajustan mediante el método del bosque aleatorio, muy apropiado para capturar relaciones no lineales y obtener predicciones más precisas y robustas. Los resultados muestran que el impacto de las variables socioeconómicas en las tasas de incidencia de la COVID-19 no es uniforme y que la renta media tiene una influencia más fuerte que la densidad de población, la proporción de población española, la edad media de la población y el tamaño medio de los hogares. De la combinación de los impactos emerge un patrón espacial complejo que refleja el peso relativo de los diferentes factores en la intensidad de la pandemia. Esta información es estratégica para la gestión eficaz de los recursos sanitarios.
- català
En aquest article es modela la relació entre la incidència de la COVID-19 i diversos factors socioeconòmics durant el segon període epidèmic (22/06/2020 – 06/12/2020) a la Comunitat de Madrid (Espanya). Les dades obtingudes a zones bàsiques de salut (ZBS) s’ajusten mitjançant el mètode del bosc aleatori, molt apropiat per capturar relacions no lineals i obtenir prediccions més precises i robustes. Els resultats mostren que l’impacte de les variables socioeconòmiques en les taxes d’incidència de la COVID-19 no és uniforme i que la renda té una influència més forta que la densitat de població, la proporció de població espanyola, l’edat mitjana de la població i la mida mitjana de les llars. De la combinació dels impactes emergeix un patró espacial complex que reflecteix el pes relatiu dels diferents factors en la intensitat de la pandèmia. Aquesta informació és estratègica per a la gestió eficaç dels recursos sanitaris.
- français
Dans cet article, nous modélisons la relation entre l’incidence de la COVID-19 et plusieurs facteurs socio-économiques au cours de la deuxième période épidémique (22/06/2020 au 06/12/2020) dans la Communauté de Madrid, Espagne. Les données recueillies dans les zones de santé de base (ZSB) sont ajustées à l’aide de la méthode des forêts aléatoires, qui est très appropriée pour capturer les relations non linéaires et obtenir des prédictions plus précises et plus robustes. Les résultats montrent que l’impact des variables socio-économiques sur les taux d’incidence de la COVID-19 n’est pas uniforme et que le revenu a une influence plus forte que la densité de population, la proportion de la population espagnole, l’âge moyen de la population et la taille moyenne des ménages. Un schéma spatial complexe émerge de la combinaison des impacts, reflétant le poids relatif des différents facteurs dans l’intensité de la pandémie. Ces informations sont stratégiques pour une gestion efficace des ressources sanitaires.
- English
This article models the relationship between the incidence of COVID-19 and several socioeconomic factors during the second period of epidemic (22 June 2020 to 06 December 2020) in the Autonomous Community of Madrid, Spain. Data collected from Basic Health Zones (BHZs) is adjusted using the random forest method, which proves very appropriate for capturing non-linear relationships and obtaining accurate and robust predictions. The results show that the impact of the examined socio-economic variables on rates of incidence of COVID-19 was not uniform, and that levels of mean income by neighborhood exerted stronger influence than population density, proportion of the Spanish population, mean age of the population or average household size. A complex spatial pattern emerges from the combination of impacts, reflecting the relative weights of the different factors in terms of intensity of the pandemic. This information may be considered strategic for the effective future management of health resources.
- español