The days of the rafters of Ribera del Segre and Noguera Pallaresa (Lleida) remember and honor the ancient trade of river transport of wood from the Pyrenees mountains to the sea. This article aims to state the issue of the social and intergenerational transmission of this immaterial cultural element. Using a qualitative methodology based on semi-structured interviews and fieldwork, the educational and community actions and strategies carried out by the associations of porters and schools in the territory to ensure the continuity of the tradition are collected. The results indicate that, on the one hand, the rafters play a key role in the transmission of the old trade, organizing activities, both for children and young people and for the local population and visitors as a whole. On the other hand, the schools of the towns involved integrate this heritage in the school environment, using it as an interdisciplinary teaching tool. The synergies between the cultural associations and the educational centers stand out, but a lack of involvement on the part of the students and their families in the day itself is evident. The tradition is alive, and its transmission seems assured in the short and medium term; it faces, however, the current social challenges, and of rural and mountain areas.
La diada dels raiers de la Ribera del Segre i la Noguera Pallaresa (Lleida) recorden i honoren l’antic ofici del transport fluvial de la fusta des de les muntanyes del Pirineu fins a la mar. En aquest article es pretén fer un estat de la qüestió de la transmissió social i intergeneracional d’aquest element cultural immaterial. Mitjançant una metodologia qualitativa basada en entrevistes semiestructurades i treball de camp, es recullen les accions i estratègies educatives i comunitàries que duen a terme les associacions de portadors i les escoles del territori per assegurar la continuïtat de la tradició. Els resultats indiquen que, d’una banda, els raiers juguen un paper clau en la transmissió de l'antic ofici, organitzant activitats, tant per a infants i joves com per al conjunt de la població local i visitants. D’altra banda, les escoles de les poblacions implicades integren aquest patrimoni en l’àmbit escolar, utilitzant-lo com a eina didàctica interdisciplinària. Destaquen les sinergies entre les associacions culturals i els centres educatius, però s’evidencia una manca d’implicació en la mateixa diada per una part de l’alumnat i les respectives famílies. La tradició és viva i la seva transmissió sembla assegurada a curt i mitjà termini; s’enfronta, això sí, als reptes socials actuals i de les àrees rurals i de muntanya.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados