Organització retòrica de sentències judicials xilenes: anàlisi del cas de Robynson Gómez Noa

• Claudio Antonio Agüero San Juan ^[1] ; Enrique Sologuren Insúa ^[4] ; Juan Pablo Zambrano Tiznado ^[2] ; Alejandro Daniel Calzetta ^[3]
  1. [1] Universidad Alberto Hurtado

     Universidad Alberto Hurtado

     Santiago, Chile

     
  2. [2] Universidad de La Frontera

     Universidad de La Frontera

     Temuco, Chile

     
  3. [3] Universidad Católica de la Santísima Concepción

     Universidad Católica de la Santísima Concepción

     Comuna de Concepción, Chile

     
  4. [4] Universidad de Los Andes (Chile)

  Mostrar afiliaciones +
• Localización: Revista de llengua i dret, ISSN-e 2013-1453, ISSN 0212-5056, Nº. 82, 2024
• Idioma: varios idiomas
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • Aquest treball té per objectiu identificar i analitzar les mogudes i els passos retòrics presents en dues sentències judicials xilenes, així com posar en relació aquestes unitats amb les operacions de raonament jurídic que els jutges havien de realitzar per resoldre el cas en qüestió. Es tracta d'un estudi exploratori que utilitza dues plataformes metodològiques: d'una banda, l'aplicació de categories pròpies de la teoria del dret i el dret processal sobre les parts expositiva, considerativa i expositiva de la sentència, i, d'altra banda, la sistematització de les unitats retòriques i discursives sobre la base dels postulats de la teoria del gènere discursiu. Els resultats configuren l'organització retòrica funcional de cada sentència. Aquesta organització està conformada per tres macromogudes que coincideixen amb les parts expositiva, considerativa i resolutiva de la sentència. La descripció de cada macromoguda permet identificar les mogudes retòriques en la sentència de primera instància i en la sentència d'apel·lació. Sembla necessari reflexionar entorn d'un mètode de raonament jurídic clar. Les conclusions posen de manifest la relació complexa entre l'escriptura de la sentència i la decisió judicial en les pràctiques discursives dels jutges. Finalment, es discuteixen implicacions entorn de la llengua i el dret.