Resumen de La (in)seguretat lingüística en els infants de Mallorca

Elga Cremades, Mireia Escudero

• català

  Aquest article constitueix una primera aproximació a la inseguretat lingüística (o la seguretat lingüística) d’infants d’entre 10 i 12 anys de Mallorca en l’ús de la varietat mallorquina de la llengua catalana. Partint de l’adaptació que Baldaquí fa del concepte labovià de (in)seguretat lingüística, es va analitzar com es manifesta entre l’alumnat de 6è de primària de diverses escoles de l’illa, atenent a les variables sociolingüístiques següents: gènere declarat, tipus de centre, territori i dominància lingüística. Els resultats mostren que, a més del nivell lingüístic analitzat (fonètica, morfologia i lèxic), la dominància lingüística i el territori de residència poden ser rellevants en les preferències lingüístiques. Així, els infants dominants en català i els residents a la Part Forana (un territori de més densitat del català) mostren més consciència de les formes admissibles en català mallorquí. Igualment, els nivells en què hi ha més inseguretat són la fonètica i la fonologia, d’una banda, i la morfologia, de l’altra, especialment en fenòmens que, ja sigui per manca de prestigi, ja sigui per processos d’estandardització espontània (Dols, 2020), estan en procés de canvi. Ara bé, en relació amb el lèxic, s’observa una forta seguretat lingüística

• English

  This paper represents a first approach to the linguistic insecurity (or linguistic security) in the use of the Mallorcan Catalan amongst children aged between 10 and 12 in Mallorca. Starting from Baldaquí’s adaptation of Labov’s concept of linguistic (in)security, the paper analyzes how it manifests among 6th grade students from various schools on the island, considering the following sociolinguistic variables: declared gender, type of school, area of residence, and linguistic dominance. The results show that, in addition to the linguistic area (phonetics, morphology, and lexicon), linguistic dominance and geographic area of residence can be relevant in children’s linguistic preferences. Thus, children dominant in Catalan and residents of the Part Forana (an area with a higher density of Catalan) show more awareness of acceptable forms in Mallorcan Catalan. Similarly, the levels with more inseThis paper represents a first approach to the linguistic insecurity (or linguistic security) in the use of the Mallorcan Catalan amongst children aged between 10 and 12 in Mallorca. Starting from Baldaquí’s adaptation of Labov’s concept of linguistic (in)security, the paper analyzes how it manifests among 6th grade students from various schools on the island, considering the following sociolinguistic variables: declared gender, type of school, area of residence, and linguistic dominance. The results show that, in addition to the linguistic area (phonetics, morphology, and lexicon), linguistic dominance and geographic area of residence can be relevant in children’s linguistic preferences. Thus, children dominant in Catalan and residents of the Part Forana (an area with a higher density of Catalan) show more awareness of acceptable forms in Mallorcan Catalan. Similarly, the levels with more insecurity are phonetics and phonology on the one hand, and morphology on the other, especially in phenomena that, either due to lack of prestige or spontaneous standardization processes (Dols, 2020), are undergoing change. In contrast, regarding lexicon, there is strong linguistic securitycurity are phonetics and phonology on the one hand, and morphology on the other, especially in phenomena that, either due to lack of prestige or spontaneous standardization processes (Dols, 2020), are undergoing change. In contrast, regarding lexicon, there is strong linguistic security