Resumen de Transmissió de l'arquitectura vernacla. L'aprenentatge significatiu en els contextos rurals

Cèlia Mallafrè Balsells

• español

  La arquitectura vernácula es una arquitectura anónima donde la figura del arquitecto o maestro de obras se desdibuja y toma importancia la herencia constructiva transmitida generacionalmente. Históricamente, se había visto como una arquitectura del día a día, la cual no se le otorga un valor estético ni significativo. Todo y la carencia de interés por par te de la academia, esta arquitectura ha perdurado durante siglos y es la base de muchos de los sistemas constructivos actuales. Los contextos sociales han garantizado la transmisión y pervivencia de estos conocimientos, sin estos se habría perdido una notable y destacable base de conocimiento. Estos contextos de transmisión se han clasificado y agrupado en cinco grupos: contexto ambiental, contexto local, contexto de trabajo, desplazamientos entre núcleos de población y el campo y puesta en práctica y aprendizaje entre iguales.

  Las evidencias de estos contextos de aprendizaje se han clasificado y analizado mediante fotografías comprendidas entre el 1902 y el 1960.

• English

  Vernacular architecture is an anonymous architecture where the figure of the architect or master builder is blurred and the constructive inheritance transmitted generationally becomes important. Historically, it had been seen as a day-to-day architecture, which is not given an aesthetic or significant value. Despite the lack of interest on the part of the academy, this architecture has lasted for centuries and is the basis of many of the current construction systems. Social contexts have guaranteed the transmission and survival of this knowledge, without which a remarkable and remarkable knowledge base would have been lost. These transmission contexts have been classified and grouped into five groups:

  environmental context, local context, work context, displacements between population centres and the field and implementation and peer learning. Evidence of these learning contexts has been classified and analysed through photographs from 1902 to 1960.

• català

  L’arquitectura vernacla és una arquitectura anònima on la figura de l’arquitecte o mestre d’obres es desdibuixa i pren importància l’herència constructiva transmesa generacio nalment. Històricament, s’havia vist com una arquitectura del dia a dia, la qual no se li atorga un valor estètic ni significatiu. Tot i la manca d’interès per part de l’acadèmia, aquesta arquitectura ha perdurat durant segles i és la base de molts dels sistemes cons tructius actuals. Els contextos socials han garantit la transmissió i pervivència d’aquests coneixements, sense aquests s’hauria perdut una notable i destacable base de coneixe ment. Aquests contextos de transmissió s’han classificat i agrupat en cinc grups: context ambiental, context local, context de treball, desplaçaments entre nuclis de població i el camp i posada en pràctica i aprenentatge entre iguals. Les evidències d’aquests contextos d’aprenentatge s’han classificat i analitzat mitjançant fotografies compreses entre el 1902 i el 1960.