Les pintures murals romàniques de Sant Miquel de Cruïlles

• Autores: Montserrat Pagès Paretas
• Localización: Miscel·lània Litúrgica Catalana, ISSN-e 2013-4010, ISSN 0213-0742, Nº. 26, 2018, págs. 147-177
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The Romanesque mural paintings of Sant Miquel de Cruïlles
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • català

    L'autora estudia en el seu context històric i iconogràfic les restes de la decoració mural de l'església, priorat benedictí fundat pels Cruïlles i vinculat a l'abadia de la Chiusa. Al sòcol de l'absis, sobre un fons vermell, hi ha tres registres de lleons afrontats, tema d'origen imperial el model del qual es troba en les sedes de Constantinoble, del segle X, que arribaren a Occident en temps dels otònides. Els vestigis pictòrics conservats a la part superior de l'absis, juntament amb el fragment d'una inscripció, permeten d'inferir, segons l'autora, quin havia estat el programa iconogràfic de l'absis. En canvi, el bes de Judes, al braç nord del transsepte, formaria part d'un cicle de la passió, que segurament culminaria amb la crucifixió, la qual, sense que el programa fos el mateix, ocuparia un lloc semblant a la de Santa Maria de Cervià. Finalment, després de l'anàlisi, conclou que les pintures de l'absis i les del transsepte devien ser plasmades pel mateix taller muralista, l'estil del qual és el del mestre d'Osormort, derivat de la pintura de la cort de Poitiers, la relació amb la qual analitza i, també, analitza quina podia haver estat la seva introducció a Catalunya.

  • English

    The author studies, in their historical and iconographic contexts, the remains of the mural decoration of the Benedictine priory of Sant Miquel de Cruïlles, found-ed by the Cruïlles family and linked to the abbey of Chiusa. On a socle in the apse, against a red background, there are three registers of facing lions, a theme of imperial origins modeled on examples from Constantinople and brought to the West in the time of the Ottonians. Pictorial vestiges on the upper part of the apse and a fragment of an inscription allow us to infer, according to the author, the iconographic program of the decoration. The Kiss of Judas on the northern arm of the transept would have formed part of a Passion cycle, assuredly culmi-nating in the Crucifixion which would have occupied a position similar to that at Santa Maria de Cervià even though that iconographic program was not the same. The author concludes that the paintings in the apse and transept must be attributed to the same muralist, whose style is like that of the Master of Osomort, derived from the court of Poitiers. The relationship to Poitiers is discussed as well as the possible means for the introduction of this style into Catalonia.