Resumen de L’educació patrimonial, investigar a l’aula i transferir al territori

Sergi Selma Castell, Reis Lloría Adanero

• La investigació del grup epics té com a marc conceptual l’educació patrimonial, és a dir, aquella que treballa amb, per a i des del patrimoni amb l’objectiu que esdevinga una eina de transformació significativa en els processos educatius d’ensenyament i aprenentatge de la població escolar. La darrera intervenció s’ha centrat en els municipis d’Orpesa i de Castelló de la Plana, amb una riquesa patrimonial rellevant però infrautilitzada en els àmbits educatius. La investigació parteix d’uns qüestionaris ad hoc per a nivells diferenciats, d’acord amb els objectius i els municipis en què s’ha aplicat, que han estat administrats personalment i autocompletats per l’alumnat. Els resultats obtinguts s’han sistematitzat, fent una anàlisi qualitativa de les preguntes obertes i una anàlisi quantitativa de les preguntes amb resposta tancada. Els resultats mostren un alumnat a qui li agrada la història, que vol saberne més coses i que es creu capacitat per a reconéixer-la arreu del municipi. De fet, domina la identificació d’elements patrimonials del municipi que ha conegut tot passejant pel carrer o amb la família, però no a través dels llibres o de l’escola. Les primeres conclusions han posat de manifest la falta de recursos didàctics propis lligats al patrimoni local i la necessitat d’implementar guies o quaderns de camp que permetria a l’alumnat treballar directament amb els béns patrimonials. I així s’ha fet en tots dos municipis com a transferència dels resultats, creant sinergies i complicitats entre els agents educatius i culturals dels llocs.