L’arqueologia del paisatge aplicada a l’estudi dels espais altimontans: experiències a les capçaleres del Ter i del Segre (el Ripollès, la Cerdanya, Andorra)
-
Lídia Colominas [3] ; Arnau Carbonell [3] ; Valentina Pescini [3] ; Alfredo Mayoral [3] [1] [2] ; Abel Gallego-Valle [3] ; Arnau Garcia-Molsosa [3] ; Héctor Aleix Orengo [3] ; Josep María Palet [3]
-
[1] University of Clermont Auvergne
University of Clermont Auvergne
Arrondissement de Clermont-Ferrand, Francia
-
[2] Centre National de la Recherche Scientifique
Centre National de la Recherche Scientifique
París, Francia
-
[3] Institut Català d'Arqueologia Clàssica
-
- Localización: Treballs d'Arqueologia, ISSN-e 1134-9263, Nº. 26, 2023 (Ejemplar dedicado a: Mètodes i tècniques per a l’arqueologia de muntanya: aplicacions en àmbits pirinencs), págs. 73-94
- Idioma: catalán
- Títulos paralelos:
- La arqueología del paisaje aplicada al estudio de los espacios altimontanos: experiencias en las cabeceras del Ter y del Segre (el Ripollès, la Cerdanya, Andorra)
- Landscape archaeology and the study of mountain areas: Experiences in the Ter and Segre valleys (el Ripollès, la Cerdanya, Andorra)
- Enlaces
-
Resumen
- español
Durante décadas, la investigación arqueológica llevada a cabo en algunas de las principales cordilleras europeas ha experimentado un importante desarrollo. Este hecho ha comportado que finalmente se disponga de un corpus de datos robusto para zonas que antes se consideraban marginales y que muestra la ocupación humana en estas áreas de montaña desde el neolítico hasta nuestros días. La obtención de información en estos espacios requiere, sin embargo, una metodología específica, centrada en el estudio del paisaje. En este sentido, en el presente artículo se muestra la metodología que utiliza el Grupo de Investigación en Arqueología del Paisaje del Instituto Catalán de Arqueología Clásica (GIAP-ICAC) a la hora de investigar la ocupación humana en zonas de montaña del Pirineo oriental situadas entre los 1.800 y los 2.800 m s. n. m., más concretamente en las cabeceras del Ter y del Segre (el Ripollès, la Cerdanya, Andorra). Se discuten las estrategias de prospección y de muestreo, así como los enfoques paleoambientales que se utilizan. La aplicación de esta metodología interdisciplinaria ha permitido documentar paisajes humanizados desde antiguo, difíciles de imaginar hace solo algunas décadas.
- català
Durant dècades, la investigació arqueològica duta a terme en algunes de les principals serralades europees ha experimentat un desenvolupament important. Aquest fet ha comportat que finalment es disposi d’un corpus de dades robust per a zones que abans es consideraven marginals i que mostra l’ocupació humana en aquestes àrees de muntanya des del neolític fins als nostres dies. L’obtenció d’informació en aquests espais requereix, però, una metodologia específica, centrada en l’estudi del paisatge. En aquest sentit, en el present article es mostra la metodologia que utilitza el Grup d’Investigació en Arqueologia del Paisatge de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (GIAP-ICAC) a l’hora d’investigar l’ocupació humana en zones de muntanya del Pirineu oriental situades entre els 1.800 i els 2.800 m s. n. m., més concretament a les capçaleres del Ter i del Segre (el Ripollès, la Cerdanya, Andorra). S’hi discuteixen les estratègies de prospecció i de mostreig, així com els enfocaments paleoambientals que s’hi utilitzen. L’aplicació d’aquesta metodologia interdisciplinària ha permès documentar paisatges humanitzats des d’antic, difícils d’imaginar fa només algunes dècades.
- English
In recent decades, archaeological research in some of the main European mountains has grown enormously. As a result, extensive data is finally available for areas that have long been overlooked, showing human occupation of these mountain spaces from the Neolithic era to the present. Obtaining information from these areas, however, requires a specific methodology, focused on the study of the landscape. This paper explains the methodology used by the Landscape Archaeology Research Group of the Catalan Institute of Classical Archaeology (GIAP-ICAC) to research how humans have shaped mountain areas between 1800 and 2800 metres above sea level, located in the eastern Pyrenees and specifically in the Ter and Segre valleys (el Ripollès, la Cerdanya, Andorra). Strategies for surveying and sampling are discussed, as well as palaeo-environmental approaches. The application of this interdisciplinary methodology has made it possible to document landscapes shaped by humans since ancient times, which would have been hard to imagine only a few decades ago.
- español