Aquest llibre va en la direcció dels anhels d’una demanda social que pretén conéixer el passat. Un passat proper amagat per la dictadura de Franco i que amb el restabliment de la democràcia tampoc es va reclamar per por d’obrir velles ferides i que ara, passats 75 anys des de la proclamació de la Segona República, la societat exigeix conèixer, discutir, debatre...
Per això el llibre La Segona República al Camp de Tarragona és oportú. Però no és oportunista en el sentit que no pretén fer apologia de res; som historiadors i, per tant, obligats pel nostre codi deontològic a ser veraços i a analitzar amb rigor els fets que estudiem. La raó del per què continua sent tant important la Segona República és perquè després de ser pacíficament establerta va ser ofegada en sang i després de la guerra civil, durant la dictadura franquista, vilipendiada fins a la caricatura, difosos els seus valors i esvaïdes les seves aportacions sociopolítiques, culturals i econòmiques, tot plegat amb una parcialitat descaradament manipuladora. Passats tots aquests anys, sense les passions dels protagonismes, pensem que aquest volum eleborat per veus plurals tant temàticament com ideològicament ens pot aportar, a la nostra ciutat i al Camp, noves pistes i coneixements sobre el període més decissiu del segle XX.
Panorama del republicanisme tarragoní: El sorgiment d'ERC (1932-1936)
págs. 9-36
págs. 37-62
L'Escola Normal de Tarragona al temps de la República (1931-1936): Una renovació qüestionada
págs. 63-98
L'Ajuntament de Tarragona i la Segona República: Relacions institucionals segons les actes dels plens 1931-1936
págs. 99-122
págs. 123-133
págs. 135-145
págs. 147-170
págs. 171-184
L'entorn polític de Josep Magriñà Martí (1869-1946): Un republicà de la Restauració, alcalde de Valls el catorze d'abril de 1931
págs. 185-206
1931, l'any de les (des)il·lusions, a Constantí: La política municipal
págs. 207-216
págs. 217-238
págs. 239-260
págs. 261-286
págs. 287-304
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados