La fundació de ciutats per part de la república romana va ser un fet d’una gran transcendència històrica. La prova és que bona part d’aquells assentaments continuen essent els centres des dels quals es vertebra el territori de l’actual Catalunya. És per aquest motiu que el Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries i el Laboratori d’Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria de l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona van decidir organitzar unes jornades que apleguessin els grups d’investigació que tracten o han tractat recentment aquesta qüestió en els seus estudis. Aquesta trobada va tenir lloc a Empúries els dies 27 i 28 de juny de l’any 2019.
La voluntat de l’equip organitzador era la de publicar-ho el mateix 2019; això no ha estat possible fins a l’any 2023. En tot cas, esperem que sigui una eina útil per a tothom que treballi en aquesta qüestió.
pág. 7
La fundació de la ciutat romana d’Empúries.: Noves dades
Joaquim Tremoleda i Trilla, Marta Santos Retolaza, Pere Castanyer i Masoliver, Elisa Hernández
pág. 9
La fundació de Gerunda.: Dades arqueològiques
pág. 37
Aquae Calidae (Caldes de Malavella, la Selva):: els orígens del nucli termali la fundació de l’urbs
pág. 53
pág. 63
pág. 71
pág. 103
De la dualitat oppidum ibèric - campament romà a la construcció de ciutat romana.: El cas de la Tarraco republicana a la llum de les dades arqueològiques
pág. 125
D’Hibera a Dertosa.: Entre el món ibèric tardà i la romanització
pág. 185
La ciutat d’Aeso (Isona, Pallars Jussà) en època romanorepublicana
Ignasi Garcés i Estallo, Xavier Bermúdez, Cristina Belmonte, Teresa Reyes, Catalina Mas Florit, Miguel Ángel Cau Ontiveros
pág. 201
El castellum de Puig Castellar de Biosca (180-120 aC) i la fundació de la ciutat romanade Iesso.: Anàlisi de contextos
Joaquim Pera Isern, Núria Romaní i Sala, Cèsar Carreras Monfort, Esther Rodrigo Requena
pág. 223
Iltirta-Ilerda.: L’evidència arqueològica al turó de la Seu Vella i la part baixade la ciutat de Lleida
pág. 247
Els Prats de Rei (Anoia).: Municipium Sigarrensis (o Sigerrensium)
pág. 267
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados