Neuroinnovación: método disruptivo estructurado para estimular el proceso creativo y la formación de competencias empresariales en pequeños productores
- Autores: Isaac Zúñiga Aguilar
- Directores de la Tesis: Antonio Colom Gorgues (dir. tes.), Eduard Cristóbal Fransi (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Lleida ( España ) en 2023
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Jorge Marcelo Bullemore Campbell (presid.), Rosa Florensa Guiu (secret.), María de la Cruz del Río Rama (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Derecho y Administración de Empresas por la Universidad de Lleida
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
La necessitat de formació empresarial en el sector rural ha motivat l'interès d'aquesta tesi per aprofundir en la cerca d'estratègies que connectin a petits productors que es troben en situació de pobresa o d'extrema pobresa amb el procés de globalització i els beneficis que porta la interconnexió per la millora de la seva qualitat de vida. En aquest camí hem advertit diferents competències holístiques que constitueixen impulsors, per mitjà de patrons neuronals emocionals, de l'aprenentatge individual i de l'aprenentatge col·lectiu.
Per aquesta raó, la principal interrogant que es planteja és com es pot despertar competències empresarials en petits productors des de les competències holístiques, considerant que l'accés a l'educació als països del Tercer Món és molt limitat sigui per l'escassetat de pressupost dels governs o per la falta d'adequació de l'educació mateixa al context rural.
A pesar que els petits productors del Tercer Món mostren en la seva majoria un baix nivell de formació de competències empresarials, es va observar en diversos experiments realitzats una gran predisposició a la formació de competències holístiques que, de gestionar-se de manera adequada, dispersarien bloquejos emocionals i bloquejos cognitius de nivell inconscient per aconseguir despertar la seva capacitat creativa, la qual cosa podria canviar la història de moltes famílies en el sector rural.
Aquesta tesi té com a objectiu analitzar l'impacte que tindria la proposta del Mètode Neuroinnovació, o Mètode Disruptiu Estructurat, a estimular el procés creatiu i les competències empresarials del petit productor en el Tercer Món com a estratègia alternativa a l'educació convencional en alinear les seves pròpies expectatives (problemes en el seu micromon) amb aquelles del client potencial (macrotendències), la qual cosa en combinar-se podria impulsar un efecte disruptiu o estructurat per múltiples combinacions (problemes / macrotendències) que serien la base per facilitar la formació de nombroses idees creatives i el desenvolupament de prototips que enforteixin les seves competències empresarials en experiments realitzats en diferents sectors de petits productors individuals i col·lectius.
La principal contribució d'aquesta tesi radica a identificar les bases del pensament sistèmic que proposa Sengue (1998), en demostrar de manera experimental l'existència de trames invisibles en una organització a partir de la identificació de les correlacions de competències holístiques que es teixeixen a nivell emocional amb la interacció en el temps dels seus membres que comparteixen valors, creences, pors, experiències i tradicions, entre altres aspectes significatius. Aquests serien la base del comportament col·lectiu empresarial que guardaria l'inconscient dels seus membres com a patrons neuronals emocionals per impulsar decisions neuroeconòmiques col·lectives com la formació de cooperatives, empreses familiars o models híbrids. A aquest procés se'l denominarà en aquest estudi memòria organitzacional.
Tenint en compte que l'aprenentatge permanent en els éssers humans s'estructura per la llei de rendiments accelerats (LERA) de Kurzweil (2013), procés que s'inicia amb la captació dels factors de l'entorn des de l'aspecte emocional (inconscient) i l'aspecte racional (conscient), conforme assenyala Kahneman (2011). Aquesta informació s'organitzaria de manera jeràrquica dins del cervell, permetent-li a l'ésser humà predir i inferir de manera exponencial la trajectòria dels seus comportaments.
Per aquesta raó, en el cas dels petits productors amb escassa formació acadèmica, l'aprenentatge s'optimitzaria sota el principi de la criticitat auto organitzada de Friston (2010), que estaria emmagatzemada en la memòria temporal del petit productor a partir de l'estímul de l'aspecte emocional, la qual cosa porta a la formació de competències holístiques relacionades amb l'hemisferi dret del cervell, amb aspectes com a cerca de millora de vida o de reconeixement, entre altres; tenint en compte la teoria del reconeixement de patrons neuronals de George (2008) com a impuls creatiu que part del costat emocional.
Els resultats obtinguts en les recerques dels quatre articles presentats en aquesta tesi confirmen que en les decisions neuroeconòmiques dels petits productors individuals i col·lectius existirien evidències que es guien per patrons neuronals emocionals l'origen dels quals radica en les competències holístiques que es troben en l'hemisferi cerebral dret dels seus membres i que podrien en el fonamental garantir la interacció entre els membres d'una organització de manera tal que s'accentuïn els seus valors, tradicions i costums recollits en patrons neuronals emocionals; el que s'ha denominat memòria organitzacional perquè funciona com la memòria temporal del neurocórtex (George, 2008) i permet el reconeixement de patrons neuronals en els éssers humans. Aquest patró hauria servit com a base del funcionament de la memòria del computador desenvolupada per Hawkins i Blakeslee (2004).
En el cas de les organitzacions, els patrons neuronals serien emocionals i permetrien establir l'alineament de les competències holístiques dels petits productors per influir en i predir el seu comportament futur. Una major correlació de Pearson explicaria l'existència de trames invisibles que concatenarien les decisions neuroeconòmiques en grups col·lectius des de l'inconscient del cervell, com a conseqüència de l'adaptació estructural causada per la memòria organitzacional que recull l'inconscient col·lectiu d'un grup de petits productors en el temps.
La integració del pensament col·lectiu de petits productors amb l'univers té com a conseqüència la formació del pensament còsmic que demostra la seva capacitat d'aprendre de manera col·lectiva mitjançant un alt nivell de memòria organitzacional que garanteix la seva permanència en el temps i, en conseqüència, l'adaptació permanent de la seva estructura. Des d'aquesta perspectiva, es pot concloure que una organització sostenible aconsegueix la seva maduresa i flexibilitat amb l'obertura dels seus canals, que capten i s'integren amb la informació de l'univers.
_______ La necessitat de formació empresarial en el sector rural ha motivat l'interès d'aquesta tesi per aprofundir en la cerca d'estratègies que connectin a petits productors que es troben en situació de pobresa o d'extrema pobresa amb el procés de globalització i els beneficis que porta la interconnexió per la millora de la seva qualitat de vida. En aquest camí hem advertit diferents competències holístiques que constitueixen impulsors, per mitjà de patrons neuronals emocionals, de l'aprenentatge individual i de l'aprenentatge col·lectiu.
Per aquesta raó, la principal interrogant que es planteja és com es pot despertar competències empresarials en petits productors des de les competències holístiques, considerant que l'accés a l'educació als països del Tercer Món és molt limitat sigui per l'escassetat de pressupost dels governs o per la falta d'adequació de l'educació mateixa al context rural.
A pesar que els petits productors del Tercer Món mostren en la seva majoria un baix nivell de formació de competències empresarials, es va observar en diversos experiments realitzats una gran predisposició a la formació de competències holístiques que, de gestionar-se de manera adequada, dispersarien bloquejos emocionals i bloquejos cognitius de nivell inconscient per aconseguir despertar la seva capacitat creativa, la qual cosa podria canviar la història de moltes famílies en el sector rural.
Aquesta tesi té com a objectiu analitzar l'impacte que tindria la proposta del Mètode Neuroinnovació, o Mètode Disruptiu Estructurat, a estimular el procés creatiu i les competències empresarials del petit productor en el Tercer Món com a estratègia alternativa a l'educació convencional en alinear les seves pròpies expectatives (problemes en el seu micromon) amb aquelles del client potencial (macrotendències), la qual cosa en combinar-se podria impulsar un efecte disruptiu o estructurat per múltiples combinacions (problemes / macrotendències) que serien la base per facilitar la formació de nombroses idees creatives i el desenvolupament de prototips que enforteixin les seves competències empresarials en experiments realitzats en diferents sectors de petits productors individuals i col·lectius.
La principal contribució d'aquesta tesi radica a identificar les bases del pensament sistèmic que proposa Sengue (1998), en demostrar de manera experimental l'existència de trames invisibles en una organització a partir de la identificació de les correlacions de competències holístiques que es teixeixen a nivell emocional amb la interacció en el temps dels seus membres que comparteixen valors, creences, pors, experiències i tradicions, entre altres aspectes significatius. Aquests serien la base del comportament col·lectiu empresarial que guardaria l'inconscient dels seus membres com a patrons neuronals emocionals per impulsar decisions neuroeconòmiques col·lectives com la formació de cooperatives, empreses familiars o models híbrids. A aquest procés se'l denominarà en aquest estudi memòria organitzacional.
Tenint en compte que l'aprenentatge permanent en els éssers humans s'estructura per la llei de rendiments accelerats (LERA) de Kurzweil (2013), procés que s'inicia amb la captació dels factors de l'entorn des de l'aspecte emocional (inconscient) i l'aspecte racional (conscient), conforme assenyala Kahneman (2011). Aquesta informació s'organitzaria de manera jeràrquica dins del cervell, permetent-li a l'ésser humà predir i inferir de manera exponencial la trajectòria dels seus comportaments.
Per aquesta raó, en el cas dels petits productors amb escassa formació acadèmica, l'aprenentatge s'optimitzaria sota el principi de la criticitat auto organitzada de Friston (2010), que estaria emmagatzemada en la memòria temporal del petit productor a partir de l'estímul de l'aspecte emocional, la qual cosa porta a la formació de competències holístiques relacionades amb l'hemisferi dret del cervell, amb aspectes com a cerca de millora de vida o de reconeixement, entre altres; tenint en compte la teoria del reconeixement de patrons neuronals de George (2008) com a impuls creatiu que part del costat emocional.
Els resultats obtinguts en les recerques dels quatre articles presentats en aquesta tesi confirmen que en les decisions neuroeconòmiques dels petits productors individuals i col·lectius existirien evidències que es guien per patrons neuronals emocionals l'origen dels quals radica en les competències holístiques que es troben en l'hemisferi cerebral dret dels seus membres i que podrien en el fonamental garantir la interacció entre els membres d'una organització de manera tal que s'accentuïn els seus valors, tradicions i costums recollits en patrons neuronals emocionals; el que s'ha denominat memòria organitzacional perquè funciona com la memòria temporal del neurocórtex (George, 2008) i permet el reconeixement de patrons neuronals en els éssers humans. Aquest patró hauria servit com a base del funcionament de la memòria del computador desenvolupada per Hawkins i Blakeslee (2004).
En el cas de les organitzacions, els patrons neuronals serien emocionals i permetrien establir l'alineament de les competències holístiques dels petits productors per influir en i predir el seu comportament futur. Una major correlació de Pearson explicaria l'existència de trames invisibles que concatenarien les decisions neuroeconòmiques en grups col·lectius des de l'inconscient del cervell, com a conseqüència de l'adaptació estructural causada per la memòria organitzacional que recull l'inconscient col·lectiu d'un grup de petits productors en el temps.
La integració del pensament col·lectiu de petits productors amb l'univers té com a conseqüència la formació del pensament còsmic que demostra la seva capacitat d'aprendre de manera col·lectiva mitjançant un alt nivell de memòria organitzacional que garanteix la seva permanència en el temps i, en conseqüència, l'adaptació permanent de la seva estructura. Des d'aquesta perspectiva, es pot concloure que una organització sostenible aconsegueix la seva maduresa i flexibilitat amb l'obertura dels seus canals, que capten i s'integren amb la informació de l'univers.
_________ The need for business training in the rural sector has fueled this thesis' curiosity to delve deeper into the search for strategies that connect small producers in poverty or extreme poverty with the process of globalization and the benefits that interconnection brings to the improvement of their quality of life. Along this way, we have observed several holistic competencies that are driven through emotional neural patterns of individual learning and collective learning.
For this reason, the main question that arises, from this thesis, is how we can awaken business competencies in small producers from holistic competencies considering that access to education in third world countries is very limited by the lack of governments' budget or by the lack of adaptation of the same education to the rural context.
Even though the majority of small producers in the third world exhibit a low level of business competency training, it was found in several experiments that these producers have a strong tendency to develop holistic competencies that, if properly managed, could spread emotional blocks, cognitive blocks, or emotional blocks at the unconscious level, awaken their creative capacity, and change the course of many families in the rural sector.
On this matter, this thesis aims to analyze the impact that the proposal of the Neuro-innovation Method or Structured Disruptive Method would have in stimulating the creative process and business competencies of the small producer in the third world as an alternative strategy to conventional education aligning their own expectations (problems in their micro-worlds) with the expectations of the potential client (macro-trends) which, when combined, could promote a disruptive or structured effect by multiple combinations (problems - macro-trends) that would be the basis for facilitating the formation of multiple creative ideas and the development of prototypes that strengthen their business skills in experiments carried out in different sectors of small individual and collective producers.
The main contribution of this thesis lies in identifying the bases of systems thinking proposed by Sengue, (1998), experimentally demonstrating the existence of invisible plots that would exist in an organization from the identification of correlations of holistic competencies that are woven at an emotional level with the interaction of their members as they share values, beliefs, fears, experiences, traditions, etc.; this would form the basis of corporate collective behavior and that it would store in the unconscious minds of their members as emotional neural patterns to drive collective neuroeconomic decisions such as the formation of cooperatives, family businesses, hybrid models, and that this process, which is referred to in this study as organizational memory.
Taking into account lifelong learning in human beings, it is structured by the law of accelerating returns (LERA) by Kurzweil (2013) and this process has its beginning in the capture of environmental factors from the emotional aspect (unconscious) and the rational aspect (conscious) according to Kahneman (2001). Likewise, this information is organized hierarchically within the brain, allowing human beings to predict and infer exponentially the trajectory of their behaviors.
For this reason, in the case of small producers with little academic training, learning would be optimized under the principle of self-organized criticality of Friston (2012), which would be stored in the temporary memory of the small producer from the stimulus of the emotional side forming holistic skills related to the right side of the brain such as: (search for improvement of life, search for recognition, etc.), and that taking into account the theory of neural pattern recognition (George 2008) from the emotional side would motivate the creative process.
The findings of the four articles researched in this thesis confirm that small individual and collective producers' neuroeconomic decisions show signs of being influenced by emotional neural patterns that would have their roots in the holistic competencies that are found on the right side of its members' brains and that could, in turn, fundamentally guarantee the interaction between the members of an organization in such a way that their values, traditions, customs that are collected at the level of emotional neural patterns that have been called organizational memory are accentuated because they would work as the temporary memory of the neocortex (George, 2008) that allows the recognition of neural patterns in humans and that would have served as the basis for the functioning of the computer memory developed by Hawkins, J. and Blankeslee, S. (2004).
In the case of organizations, the neural patterns would be emotional and would enable establishing the alignment of the small producers' holistic competencies to influence and predict their future behavior. This explanation would, per the highest Pearson correlation, explain the existence of the invisible plots that would concatenate the neuroeconomic decisions made by collective groups from the unconscious side of the brain, promoting groups that would be a result of the structural adaptation that is caused by the organizational memory that collects the collective unconscious of a group of small producers over time.
The integration of small producers' collective thought with the universe results in the formation of cosmic thought, which demonstrates their ability to learn collectively through a high level of organizational memory, ensuring their presence over time and, as a result, the permanent adaptation of their structure. From this perspective, we can conclude that a sustainable organization achieves maturity and flexibility through the opening of its channels for capturing and integrating universe-wide information.