Paraoxonasa-1 en pacientes con infecciones asociadas a catéter

• Autores: Simona Mihaela Iftimie
• Directores de la Tesis: Jordi Camps Andreu (dir. tes.), Antoni Castro Salomó (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2015
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Lluís Masana Marín (presid.), Miquel Pujol Rojo (secret.), Ramón Deulofeu Piquet (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Medicina interna
      • Enfermedades infecciosas
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • Els pacients hospitalitzats presenten freqüentment infeccions relacionades amb l’ús de catèters. La paraoxonasa-1 (PON1) és un enzim que protegeix davant l’estrès oxidatiu, procés implicat en aquest tipus de malalties. Estudis previs in vitro han suggerit que la PON1 també pot tenir un paper protector envers l’aparició d’infeccions. L’objectiu de la present Tesis Doctoral és investigar la relació entre els nivells de PON1, els marcadors d’inflamació proteïna quimioatrayente de monocits-1 (MCP-1), proteïna C-reactiva (PCR) i procalcitonina amb el grau de gravetat de la infecció i la presència de la colonització microbiana bacteriana o fúngica dels catèters. Es van avaluar 300 pacients hospitalitzats portadors de catèter [catèter venós central (CVC) o sonda vesical (SU)] front a un grup control. Es van determinar nivells de: PON1, MCP-1, PCR, procalcitonina, activitats especifiques (AE) PON1 i Lactonasa i els polimorfismes PON1192, PON155. Vam observar un descens de les activitats de PON 1 en malalts amb CVC i SU, associada a la patologia dels malalts, i no a variabilitat genotípica en vers al grup control. En portadors de CVC, AE PON1 i AE Lactonasa van ser els paràmetres amb millor funció discriminatòria per al diagnòstic de la infecció concomitant aguda (ICA), superiors a la procalcitonina i a la PCR, suggerint la utilitat de la determinació d’aquest paràmetres per al diagnòstic i tractament d’aquesta complicació. En malalts amb CVC, la concentració de MCP-1 va mostrar una capacitat discriminatòria similar a la de la PCR en la detecció de la infecció associada a l’ús del catèter o la ICA. Aquestos resultats suggereixen que en pacients hospitalitzats AE PON1 i AE Lactonasa poden ser biomarcadors d’infeccions agudes donat l’important paper en la regulació de l’estrés oxidatiu. Estudis posteriors haurien de confirmar aquesta conclusió provisional i establir punts de tall definitius per a ajudar a la presa de decisions clíniques.