Anant de Banyoles a Olot per Santa Pau entrem a la Garrotxa per una de les zones més tranquil·les de la comarca, pel municipi de Mieres. Allunyat de grans centres de població i comunicat per una carretera estreta, revirada i amb poc trànsit, a mesura que ens hi apropem ens envaeix una gran sensació de pau, d'estar en contacte directe amb el món rural, amb la natura.
En arribar a Mieres ens dóna la benvinguda l'edifici de l'església de Sant Pere, situada dalt d'un turó, i envoltada de grans xiprers.
Tot volent sadollar les ganes de deixar enrere les presses i els neguits del dia a dia i capbussar-nos de ple en paisatges bucòlics, seguim les indicacions que ens porten cap el veïnat de Ruïtlles.
La pista cimentada -emporlanada se'n diu per aquestes comarques- que ens hi porta es va fent més i més estreta.
A la vall de Ruïtlles hi ha l'església de Sant Andreu, documentada des de l'any 1017. Malauradament es troba dins d'una finca particular tancada on no és possible accedir-hi. L'església donava el servei de culte al conjunt de masies disperses que conformen el veïnat.
Tornem cap a Mieres i fem una primera ullada al barri de la Sallera o Cellera, tal com també ho trobem escrit, amb la serra de Finestres al fons.
En creuar la riera passem pel costat de la font de la Cellera.
La Sallera és la part més antiga de Mieres de la que se'n té notícies des del segle IX quan el monestir benedictí de Banyoles hi tenia diverses possessions.
Va anar creixent al voltant de l'església de Santa Maria de Romeria i de la casa de l'abat. Ens endinsem en aquest nucli més antic.
Sortim del nucli de la Romeria i continuem la passejada pel barri de la Sallera, de detalls interessants no en falten.
Per anar cap al barri de Sant Pere ho podem fer seguint el marge dret de la riera, pel carrer de can Caló
o pel marge esquerra, un passeig molt agradable fora de la zona habitada.
El barri de Sant Pere envolta l'església parroquial que, amb el seu esvelt campanar, domina tot el poble. L'edifici, construït sobre una primitiva església romànica, és d'estil neoclàssic català.
Abans de sortir de Mieres, en direcció a Santa Pau a mà esquerra, hi ha cal Carreter, aquí parlem durant una bona estona amb en Ferran que ens instrueix per fer les darreres visites.
Seguint les seves indicacions agafem el camí asfaltat que passa per sota de l'església de Sant Pere i s'enfila cap a la serra de Finestres. En un parell de cruïlles hem d'agafar sempre el camí de l'esquerra. Al cap d'una estona deixa de ser asfaltat per ser una pista amb trams cimentats, està ben conservada i permet l'accés a qualsevol vehicle.
Arribem al coll de Pedres Picades i anem cap a l'esquerra fins a arribar a l'església de Santa Maria del Freixa, d'estil romànic, que va ser restaurada no fa massa anys. Com a curiositat observem l'espai que havia estat ocupat per una gran portal al bell mig de l'absis.
Tornem al coll de Pedres Picades i continuem en direcció nord fins a trobar les restes del poblat ibèric de la Palomera, un assentament clarament defensiu ubicat estratègicament dalt de la carena de la serra de Finestres.
Al costat del jaciment hi ha l'escultura coneguda com La Dama de la Garrotxa, obra de l'artista Josep Bosch "Piculives", en homenatge a l'arqueòleg Miquel Oliva i Prat.
Des d'aquest punt gaudim d'una gran panoràmica de la vall del Ser amb el poble de Mieres que acabem de visitar.
| Can Salavia |
| Can Cadellà |
| Can Cademont |
Tornem cap a Mieres i fem una primera ullada al barri de la Sallera o Cellera, tal com també ho trobem escrit, amb la serra de Finestres al fons.
En creuar la riera passem pel costat de la font de la Cellera.
La Sallera és la part més antiga de Mieres de la que se'n té notícies des del segle IX quan el monestir benedictí de Banyoles hi tenia diverses possessions.
Va anar creixent al voltant de l'església de Santa Maria de Romeria i de la casa de l'abat. Ens endinsem en aquest nucli més antic.
Sortim del nucli de la Romeria i continuem la passejada pel barri de la Sallera, de detalls interessants no en falten.
| Imatge de Sant Joan Baptitsta |
Per anar cap al barri de Sant Pere ho podem fer seguint el marge dret de la riera, pel carrer de can Caló
o pel marge esquerra, un passeig molt agradable fora de la zona habitada.
El barri de Sant Pere envolta l'església parroquial que, amb el seu esvelt campanar, domina tot el poble. L'edifici, construït sobre una primitiva església romànica, és d'estil neoclàssic català.
Abans de sortir de Mieres, en direcció a Santa Pau a mà esquerra, hi ha cal Carreter, aquí parlem durant una bona estona amb en Ferran que ens instrueix per fer les darreres visites.
Seguint les seves indicacions agafem el camí asfaltat que passa per sota de l'església de Sant Pere i s'enfila cap a la serra de Finestres. En un parell de cruïlles hem d'agafar sempre el camí de l'esquerra. Al cap d'una estona deixa de ser asfaltat per ser una pista amb trams cimentats, està ben conservada i permet l'accés a qualsevol vehicle.
Arribem al coll de Pedres Picades i anem cap a l'esquerra fins a arribar a l'església de Santa Maria del Freixa, d'estil romànic, que va ser restaurada no fa massa anys. Com a curiositat observem l'espai que havia estat ocupat per una gran portal al bell mig de l'absis.
Tornem al coll de Pedres Picades i continuem en direcció nord fins a trobar les restes del poblat ibèric de la Palomera, un assentament clarament defensiu ubicat estratègicament dalt de la carena de la serra de Finestres.
Al costat del jaciment hi ha l'escultura coneguda com La Dama de la Garrotxa, obra de l'artista Josep Bosch "Piculives", en homenatge a l'arqueòleg Miquel Oliva i Prat.
Des d'aquest punt gaudim d'una gran panoràmica de la vall del Ser amb el poble de Mieres que acabem de visitar.