Bruc, El

Municipi situat a la subcomarca del Montserratí, al sud-est de la comarca de l'Anoia, als peus del massís de Montserrat

El Bruc és per una banda, bàsicament un carrer, el qual enllaça el Bruc de Baix amb el del Mig i el de Dalt.

El nucli de baix i el del mig estan units, a l'inici d'aquest segon hi trobem un element modernista proper ja al noucentisme, es tracta de Vil·la Antoniette o cal Díaz, obra de l'arquitecte Ricard Giralt, construïda entre 1915 i 1916 com a casa d'estiueig.

 

Josep Calvo, catedràtic de la Llotja va projectar amb l'assistència de l'arquitecte Ricard Giralt l'edifici historicista que simula un castell medieval amb el seu merlet. Can Calvo va se construït entre 1913 i 1920.

Al costat mateix està ubicada Panamà Canal, una mostra d'Art Decó de la dècada dels 1920. Durant la Guerra Civil s'hi haurien allotjat refugiats.

Can Casas, edificat el 1889 de la mà de Cristóbal Cascante, col·laborador de Gaudí. Els baixos d'aquest edifici modernista van ser destinats a celler i destil·leria. Actualment és la seu de diverses dependències municipals.

El Timbaler del Bruc, situat al final del nucli del Mig, va ser inaugurat el 1952 quan només era una maqueta de guix. El monument definitiu, obra de Frederic Marés va ser instal·lat el 1954.

Commemora la batalla del Bruc i el fet que, segons diu la llegenda, es va guanyar la batalla degut a la reverberació del so del timbal tocat per un noiet que va provocar la retirada de l'exèrcit napoleònic que creia enfrontar-se a un exèrcit molt superior en nombre, quan en realitat només estava format per un petit grup de sometents de la contrada. Els suposats fets es van produir durant el mes de juny de 1808. El noiet ha estat recentment identificat com a Isidre Lluçà, de Santpedor.

 

A l'altra banda del barranc que forma la Riera de can Dalmases hi trobem el quart nucli urbà, El Bruc de la Parròquia. El carrer de la Parròquia n'és l'eix principal i està conformat, entre la plaça i la parròquia per edificis d'origen medieval alguns, i d'altres del segle XVIII. S'hi poden observar dovelles i porxats.

L'Església de Santa Maria té els seus orígens en el romànic del segle XI. La fesomia actual respon a les modificacions efectuades entre els segles XVII i XVIII i la de mitjans del XIX que li dóna el seu caràcter neoclàssic.

El pont de la parròquia uneix els dos nuclis per sobre del barranc que forma la riera.

 

Dins del nucli urbà hi ha marcat un circuit amb diferents escenaris de les batalles del Bruc.

 

 

Santa Margarida de Montbui

Municipi de la comarca de l'Anoia, situat a la conca d'Òdena, i a l'extrem dret del riu que dóna nom a la comarca, l'Anoia.

La Tossa de Montbui, amb una altitud de 627 metres, és un mirador privilegiat de la conca i dels nuclis que la constitueixen. A baix podem veure la ciutat d'Igualada, amb el nucli urbà de Santa Margarida a la dreta i al fons les muntanyes de Montserrat.

Aquí una vista més completa de la capital de la comarca presa des del mirador.

Tenint en compte aquest domini visual i essent al seu temps terra de frontera entre els dominis cristians i sarraïns, no és d'estranyar que el cim estigui coronat per un castell, el Castell de Montbui, documentat des del 970. El poc que en resta dempeus ha estat restaurat 

L'església romànica de Santa Maria de la Tossa de Montbui està situada a la mateixa plana del castell. Construïda entre finals del segle X i les primeries de l'XI, llevat de la torre d'espadanya i la capella del Roser que són del XV. La porta va ser refeta el segle XVI.

Piera

Municipi de l'Anoia, situat al sud-est de la comarca.

El castell de Piera està documentat des del 955 amb el nom de castell de Fontanet. Se'l coneix com a castell de Jaume I per les llargues estades que hi feia el rei. El 1916 va ser reconvertit en casa senyorial tot conservant-ne alguns elements. Tot i ser privat es pot visitar el primer diumenge de mes.

L'església parroquial de Santa Maria, documentada des del 1063, està situada al costat del castell. Posteriorment ha estat ampliada i reformada, el campanar és de  1819

El carrer central de Piera, que té diferents denominacions segons el tram, atresora diversos edificis de diverses èpoques amb valor arquitectònic.

Cal Americano. Edifici modernista de 1912

Cal Sanaüja, edifici modernista de 1903

Les cases Víctor Riu i Freixedas. Noucentistes, obres d'Enric Catà de 1928 i 1931

Casa Torres, edifici eclèctic de les primeres dècades del segle XX

Cal Metge Vidal, entrada principal amb portal adovellat amb la data inscrita de 1566

Can Sastre. De les més notables de la vila, edificada el 1728 pel notari Jeroni Serra. Els esgrafiats de la façana representen els arts i oficis, obra del reconegut artista Ferran Serra el segle XX. Es diu que el 1759 s'hi allotjà el rei Carles III

Cal Bitxo (esquerra), casa senyorial del segle XVIII que va pertànyer a la família Tarafa, fabricants d'aiguardent, va ser adquirida el 1926 per l'Ajuntament, va ser la casa de la Vila entre 1926 i 1998.
Cal Tarafa (dreta), d'estil modernista va pertànyer a la mateixa família.

La plaça del Peix, creada el 1932, gaudeix d'un espectacular mirador.

El Mercadal, a l'Edat Mitjana era un nucli clos, el Portal Romanyà era la seva entrada a la banda de jussà. El portal estaria datat a principis del segle XIV.

Dins del recinte clos hi havia hagut un castell, ara hi trobem el nucli medieval de la vila, amb elements com
La Casa de les Volta, un edifici gòtic dels segles XIII o XIV. L'entrada amb arc ogival podria haver estat una de les entrades del poble. Al costat hi ha la casa de les Arcades, on va néixer Joan Orpí el 1593, un conqueridor de les Amèriques.

A la mateix Plaça Joan Orpí hi ha l'actual casa de la vila, instal·lat a Cal Guerín, un edifici dels segles XIII o XIV, reconvertit en casa senyorial el segle XIX.

Ca la Pentinadora és un edifici noucentista reconstruït el 1943, l'original era de 1784