Coses que es veuen pels carrers de Les Corts

M'agrada vagarejar pels carrers de les ciutats. Encara que siguin barris aparentment anodins, sense cap interès, sempre s'hi poden descobrir coses curioses. I ara que no cal que carregui amb la càmera perquè el mòbil en duu una incorporada, és fàcil conservar el record de les curiositats que les ciutats ofereixen. Aquí va un petit recull de curiositats vistes pel districte de Les Corts, a Barcelona.

El "ratoncito Pérez"
Fa uns mesos, pel carrer Taquígraf Garriga vaig veure aquests globus al costat de la porta d'una casa:

Vaig pensar que devia ser per celebrar alguna cosa, com ara l'aniversari d'alguna criatura que, en tornar d'escola, es trobaria la porta de casa guarnida els globus. Uns vint o trenta metres més enllà, vaig veure això:

Si cliqueu damunt la foto, per ampliar-la veureu que, en el cartell blau, damunt la porta, hi diu "PEREZ" i en el més petit, al costat de la porta, es pot llegir "Ratolí Perez". Això fa suposar que la celebració era per la caiguda d'una dent. Potser la primera que queia. M'imaginava la sorpresa del nen o la nena que, en tornar d'escola, troba, camí de casa, aquesta decoració en el seu carrer i després els globus a l'entrada. I pensava si dins de casa encara trobaria alguna altra sorpresa. La foto de la decoració del carrer, a costat d'un senyal de prohibit aparcar, està molt ben aconseguida si tenim en compte l'escala a la qual estava feta (mireu la part inferior de la següent foto):

Huevos de payés
No sé com deuen ser els ous de pagès de talla L. Potser algun dia entraré a la botiga perquè me'ls ensenyin.

Horaris i preus
En un restaurant del barri hi havia aquests cartells que encara no he aconseguit desxifrar:

En el cartell de la part superior diu: "Gran promocion. Domingo por la noche 9.80 €. Excepto festivos." Hi deu haver diumenges que no siguin festius? I en el de la part inferior diu: "Para cenar fines de semana. Vísperas y festivos son 12,80". Així, doncs, si hi vaig un diumenge a la nit, quants euros em cobraran? 9,80 o 12,80? Com puc saber si un diumenge és "festiu" o no?

Peladoras de cogollos
Prop del Camp Nou, hi ha una botiga on venen productes i llavors per cultivar marihuana. En la porta hi vaig veure aquests cartells.

Em va cridar molt l'atenció el de l'esquerra de la part superior, que diu "se alquilan peladoras de cogollos". No sé res sobre el cultiu de marihuana ni sobre l'elaboració de l'herba per fumar i m'agradaria saber què són les peladoras de cogollos. També em va sobtar la diferència entre la versió castellana i l'anglesa en el cartell on diuen que no venen drogues. En castellà usen una registre formal: "Por favor no molesten." En canvi, en anglès, fan servir una paraulota: "Please, don't fuck around."

Gaudí per terra
Prop de casa un matí vaig veure aquesta aquarel·la a costat d'un contenidor. Vaig estar a punt d'agafar-la.

Si teniu pressa...

Si heu decidit divorciar-vos i esteu d'acord amb el vostre marit o muller, l'empresa hoymedivorcio.com se n'encarrega per 370€:

M'agradaria saber per a què vol aquesta empresa una furgoneta. Si les dues parts estan d'acord, no crec que l'expedient sigui tan gran que no hi càpiga en una cartera de mà. Si es tractés de l'expedient del cas Palau del cas Nóos, s'entendria.

Com que no tenim riu ni ponts...

En el meu barri (Les Corts) no hi ha riu ni ponts. Alguna parella enamorada devia voler emular els protagonistes de la novel·la de Federico Moccia i segellar el seu amor amb un cadenat. On deixar el cadenat de l'amor, però?:

En aquesta reixa del clavegueram! I què devien fer amb la clau, llençar-la a claveguera? Poc romàntic, oi?

Entrades d'aquest bloc relacionades:
- Nous costums amorosos (14.04.2009). Quan vaig descobrir aquest costum.
- La globalització del cadenat amorós (16.10.2012). la moda del cadenat a de l'amor a l'altre costat de l'Atlàntic.

Foto: M. Piqueras (octubre 2012)

Mirant enlaire (VIII)

Ahir vaig recuperar la meva càmera, que s'ha passat gairebé dos mesos a la casa Nikon (tinc el dubte si deuen deixar arraconades les reparacions d'aparells que estan en garantia i que, per tant, no han de cobrar, o si és normal que triguin tant). Quan anava a recollir-la, vaig veure un gatet que s'estava a l'ampit d'una finestra d'un primer pis. Vaig pensar que, si quan tornés a passar per allà encara hi era, li faria una foto per provar la càmera. Sí que hi era, a la tornada, però havia entrat dins la casa i només treia el caparró. Em va recordar la gata que vam tenir a casa dinou anys. Era molt finestrera i passava molts hores mirant per la finestra del meu despatx. Cadascuna fent la seva feina --ella mirant al carrer i jo escrivint, llegint o corregint-- ens fèiem companyia. El gatet finestrer d'ahir:

Per fer aquesta altra foto no vaig haver de mirar molt enlaire, només aixecar una mica el cap. Vaig fer-la en el CAP del carrer Equador, al barri de Les Corts:

El significat del segon i el tercer pictogrames em queden molt clars (hi ha molta gent, però, que sembla que no entengui el significat del tercer). Tanmateix, amb el primer, el de l'esquerra, no entenc què em volen indicar. Potser que m'assegui còmodament perquè no se sap quanta estona hauré d'esperar? Que m'assegui amb una cama estirada i l'altra doblegada? Cal dir que, malgrat que en el pictograma es vegi una butaca (si més no, a mi m'ho sembla), el que hi ha són cadires normals de sala d'espera.

Per fer aquesta altra foto, sí que vaig haver d'alçar força el cap:

És un lloc impressionant, l'amfiteatre Gimbernat, a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Es troba el Raval, un barri que sol identificar-se amb prostitució, marginació, immigració islàmica i pobresa, però on la ciència i la cultura tenen un lloc destacat: la Biblioteca de Catalunya i la biblioteca municipal que hi ha en el mateix edifici de l'Antic Hospital de la Santa Creu, l'Institut d'Estudis Catalans, l'esmentada Acadèmia de Medicina, l'Escola Massana, el Conservatori del Liceu, el MACBA, la Casa de Caritat, diverses facultats universitàries, la nova Filmoteca, diverses editorials, l'Espai Mallorca, diverses sales d'exposicions públiques i privades, el teatre Romea, el teatre Goya, l'oasi romànic de Sant Pau del Camp, la capella de Santa Eulàlia... Segur que me'n deixo. M'agradaria que, amb el temps, fossin aquests llocs els que configuressin la fesomia del barri.

Fotos: M. Piqueras, estiu 2012

La caseta de paper existeix

Quan jo era petita, el meu pare m'explicava el conte dels tres porquets, un dels quals --amb poques ganes de treballar-- es va construir una caseta de paper, que el llop va fer desaparèixer amb una bufada --el meu pare ens n'explicava una versió escatològica en què la bufada es convertia en un gran pet.

Doncs la caseta de paper, existeix i deu ser molt més forta que la del porquet del conte, perquè fa gairebé noranta anys que està construïda. Es troba a Rockport, una població al nord de Massachusetts, a unes 25 milles de Boston. Tot i que en el seu terme municipal hi ha una pedrera d'on, des fa uns 180 anys s'ha extret granit per a la construcció, el 1922 hi va haver un home que, en comptes de fer-se una casa del material que més abundava, va decidir fer-se-la de paper de diari. Es deia Elis F.Stenman, era enginyer i havia dissenyat una màquina per fer els clips que es fan servir per subjectar el paper.  El seu enginy li va fer veure les possibilitats del paper de diari com a material de construcció.

La casa de paper de Rockport (Massachusetts)

L'estructura de la casa és de fusta, però en comptes de maons o plaques de fusta, per a fer les parets Stenman va usar capes i capes de paper de diari premsat, units amb un adhesiu i va envernissar tot el conjunt per la part exterior, perquè fos impermeable. El terra i el sostre són de fusta i la llar de foc és de maons --hauria estat perillós fer-la de paper o de fusta. Stenman va acabar la casa el 1924 i ell i la seva dona hi van anar a passar els estius fins al 1930. Després la casa es va modificar. Per exemple, li van afegir un porxo, però les parets de fusta s'han conservat com eren; únicament la part exterior s'ha anat envernissant perquè no es fes malbé.

Porxo cobert i moblat

Però Stenman no en va tenir prou a fer la casa de paper. Quan ja hi estava vivint, també va fer els mobles de paper. Les peces que va fer servir per construir-los són uns rotllos de paper de diari que enganxava amb cola i després tallava en mides diferents. El piano és de debò, però el va folrar amb paper de diari perquè mantingués l'estil dels altres mobles. La seva esposa va fer les cortines... també de paper.

Sala amb el piano al fons

El 1993 vaig anar a Rockport, d'excursió, amb la gent d'un curs d'estiu de la Facultat d'Educació de la Universitat de Boston en el qual jo estava col·laborant. Vam visitar una pedrera i el poble, on hi recordo el moll de pedra --a diferència dels típics molls de fusta d'altres pobles d'aquella zona-- i molts tallers i botigues d'artistes. Sento que no ens portessin a veure la casa de paper. Ni tan sols recordo que ens en parlessin. Tinc un motiu per tornar-hi. Llàstima que sigui tan lluny!

Detall de la paret. Sota el vernís, el paper de diari.

Fotos del web de la casa-museu de paper

Imaginació, la crisi i el porc de Sant Jordi

La furgoneta imaginativa
La vaig veure l'any passat però només li vaig veure un costat i una de les portes del darrere. Fa uns mesos vaig tornar a veure-la; aquest cop, de prop i per totes bandes:

La crisi
El 2011 vaig descobrir els matalassos low-cost. La situació econòmica ha anant empitjorant i ara fins i tot el sector dels perfums se'n veu afectat. Ahir vaig veure la perfumeria Akehueles, encara no inaugurada, al costat del mercat de Sant Antoni. Diu que els aromes estan "inspirats" en grans marques:

Fa uns mesos, es traspassava aquesta botiga a l'Eixample. Si era tan Bon Jan, l'amo, potser el van enredar clients i proveïdors:

Al BOn Jan de la botiga, si després del traspàs es queda en atur o agafa la jubilació, sempre li quedarà el recurs d'anar a aquest restaurant del carrer de Les Corts (em sembla que es diu Mamasita) a menjar el menú especial per a estudiants, jubilats i aturats.

El porc de Sant Jordi
El vaig veure el dia de Sant Jordi. De lluny, vaig pensar que devia ser un drac rabassut i de color vermellós. En apropar-m'hi, però, vaig adonar-me que era un porc. Però va marxar abans que pogués assabentar-me de qui era i per què el passejaven el 23 d'abril.

Fotos: M. Piqueras

Curiositats americanes

En un edifici de la Universitat de Massachusetts (UMASS) a Amherst on hi ha alguns departaments de ciència, una de les tasses dels lavabos de dones, és així:

Vaig intentar esbrinar com es fa servir, però ningú va saber dir-m'ho. No el vaig fer servir, però vaig deixar córrer l'aigua per veure si en queia també per la part allargada. Però, no, cau només per la part propera a la paret.

A l'entrada de l'edifici on hi ha els lavabos de tasses estranyes (el Morrill Science Center) hi ha un plànol de l'edifici per als visitant. És un edifici una mica laberíntic i el plànol pot complicar-ho encara més amb els números, però ja avisen; cal no espantar-se perquè no se suposa que sigui comprensible (DON'T PANIC. It's not supposed to make sense).

En un sopar del simposi que em va dur a Amherst, vaig veure això en una cadira:

Què devia dur als peus la propietària d'aquelles sabates? Aniria descalça? 

L'objecte de la següent fotografia era en una vorera d'un carrer de Boston:

Ja sé que la gent perd de vegades coses molt rares. Però com es pot fer per perdre una crossa?

La propera curiositat vaig veure-la en el Boston Common, el parc central de la ciutat:

Em pensava que eren dues perruques abandonades a costat d'una paperera, però no. Quan van començar a moure's vaig adonar-me que era... un gos!


Fotos: M. Piqueras, març 2012

Tot passejant per Leiden

No hi ha ciutat que no mostri curiositats a les persones que les visitin. De vegades les curiositats només ho són per als forasters, perquè la gent del lloc hi ha està acostumada. Aquí presento algunes curiositats --per a mi, la forastera-- de les meves caminades pels carrers de Leiden.

Ahir vaig poder veure millor, encara amb una mica de llum del dia, les claus de Leiden damunt la porta d'una casa:

La bicicleta adopta formes familiars. A més de les bicis amb cadireta al davant, hi ha aquestes altres amb cistella, més gran que la cadireta, per dur-hi les criatures i fins tot la compra de la setmana (l'última és una tricicleta).

Diuen que fa algunes setmanes el fred va ser molt intens. Potser per això hi arbres que encara duen bufanda?:

Aquest senyal al terra s'explica tot sol:

Fotos: M. Piqueras, març 2012

El Cap d'any xinès

La comunitat xinesa de Barcelona ha començat avui la celebració del Cap d'any xinès, que enguany s'esdevé el 23 de gener. L'inici d'any per als xinesos i alguns altres pobles asiàtics és una data variable. L'any comença amb la segona Lluna nova després del solstici d'hivern a l'hemisferi nord; és un dia que pot anar del 21 de gener al 21 de febrer. Enguany cau bastant aviat, el 23 de gener. Encara que sigui tan aviat, per als xinesos representa l'inici de la primavera.

Un grup de xinesos i xineses han fet avui una desfilada per la Rambla amb el típic drac que ballava la seva dansa per espantar els mals esperits.

El Cap d'any Xinès comença amb la segona Lluna nova després del solstici d'hivern boreal (22 de desembre), és a dir, entre 30 i 59 dies després, la qual cosa pot ser entre el 21 de gener o el 21 de febrer. El començament de la primavera de l'any es denomina en la tradició xinesa lichun (立春, lìchūn, "començament de la primavera")

Potser sigui el lleó, obrint la desfilada

Arriba el drac, amb una llarga cua

Tancant la desfilada

 

新年快乐

恭喜发财

Fotos: M. Piqueras (15.01.2012)

Mirant enlaire (IV)

Cada vegada que passo pel carrer dels Àngels penso si deu haver-hi gaire gent que s'adoni de l'existència d'aquesta escultura adossada a la part alta d'un edifici del Carrer Elisabets (costat muntanya):

Per cert, també mirant enlaire en el mateix lloc, però una mica més avall he vist ja unes llums de "Bon Nadal", a l'entrada del carrer Elisabets:

Potser no hauria d'estranyar-me. Al cap i a la fi ja fa un mes que en el supermercat Consum que tinc prop de casa van posar la taula amb els torrons de Nadal.

Fotos: M. Piqueras (03.11.2011)

Els vianants de l'Hospitalet

Cartell sota un semàfor en el carrer Santiago Apóstol de l'Hospitalet de Llobregat:

Normalment es demana atenció quan és possible que es doni un cas que no sigui normal, com ho seria, per exemple, que els vianants anessin per la calçada. Per on deuen caminar habitualment, els vianants de l'Hospitalet, que l'Ajuntament demana que parem atenció dels que van per la vorera? O potser són els cotxes els que s'enfilen a les voreres?

Actualització 31.10.2011

Avui hi he tornat a passar i he entès el perquè de l'avís. El pas de vianants queda a l'alçada de la vorera del carrer que és perpendicular al de l'avís. És a dir, quan la gent travessa el carrer no ha de baixar de la vorera, és com si hi continués caminant. De tota manera,  no em sembla que quedi massa clar el sentit de l'avís. Més aviat haurien d'avisar que el cotxe on va qui que llegeixés el cartells és a punt de travessar una vorera. Com que ara hi tendència a fer carrers d'aquesta manera en les zones de pacificació del trànsit, potser seria convenient crea un pictograma per indicar-ho.

Foto: M. Piqueras (29.10.2011)

Mirant enlaire (III): un mussol en el Raval

Mirant enlaire pel barri del Raval he descobert aquest mussol:

És a la paret de l'edifici del Consell Superior d'Investigacions Científiques, a la cantonada amb el carrer del Carme. És un "mosaic" fet amb xapes. Qui l'hagi fet, o és un gegant o ha necessitat una escala per enfilar-se fins a aquella alçada, gairebé on hi ha situada la placa amb el nom del carrer. Per cert, no sé si és el meu astigmatisme o la perspectiva de la foto que m'ho fa veure així, però posaria mà al foc que la placa està clavada una mica torta.

Foto: M. Piqueras (20.09.2011)

Com s'ho deu fer per anar a la feina...?

Com s'ho deu fer, per anar a la feina, el músic del mig? Una flauta, una trompeta, un acordió, un banjo, es poden transportar fàcilment. Però el piano? No crec que vagi a treballar amb el metro.

Foto: M. Piqueras (11.09.2011)

Ulldemolins i els diners

Ulldemolins és un poble del Priorat que, segons l'Instituto Nacional de Estadística, el 2010 tenia 470 habitants. És un poble tranquil, on no es percep la pressa que portem sempre la gent de ciutat. Com que no hi ha massa llocs on gastar diners, la gent no deu necessitar dur-ne al damunt. Potser per això l'oficina de "la Caixa" té aquests horaris un tan insòlits per a un banc:

Foto: M. Piqueras (10.08.2011)

Crisi, rebaixes i vacances

 1. Crisi
Amb la crisi, el low-cost arriba als matalassos, Vist en una botiga del carrer de Collblanc:

2. Rebaixes
Vist en un aparador a la Barceloneta:

3. Vacances
Vist en una botiga de matalassos (Espai Descans) de les Corts

Què es deu considerar "urgència" en una botiga de matalassos i coixins perquè la Roser deixi el seu número de mòbil perquè li truquin durant les vacances? (la ratlla negra l'he posada jo).

Curiositats urbanes castelloleoneses

Vist a l'estació de tren de Peñaranda de Bracamonte (no sé què hi deu haver dins, però no crec que sigui roba interior femenina):

En una de les portes de la Catedral de Salamanca hi ha un astronauta. El van esculpir quan van restaurar-la per deixar constància a futures generacions que la restauració va fer-se en l'època dels astronautes:

Prop de la catedral de Salamanca hi ha una botiga d'artesania charra on, entre altres coses, venen  polseres màgiques, com aquesta polsera de la amistaz:

L'artesania charra sembla que s'ha inspirat en Gaudí per a fer algunes figuretes:

Voleu aprendre a tallar pernil? Un curset només costa 420 euros. Suposo que es deu practicar amb el millor pernil ibèric existent:

Vist en una botiga de menjars preparats i servei de catering:

Tot i que prorroguen l'apertura, la botiga és tancada.

Fotos: M. Piqueras (12 i 13 juliol 2011)