Vejatz lo contengut

Bari (element)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La version imprimibla es pas mai presa en carga e pòt conténer d’errors de generacion. Volgatz metre a jorn vòstre marcapagina de navegador e utilizar la foncion d’impression per defaut del navegador a la plaça.


Bari
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
CèsiBariLantan
Sr
 
 
56
Ba
 
               
               
                                   
                                   
                                                               
                                                               
Ra
Taula complètaTaula espandida
ISO 4217
Descripcion
Nom scientific
Autor
Taxon superior
Domeni
Règne
Embrancament
Classa
Òrdre
Familha
Genre
Espècias
Reng taxonomic
Estatut de conservacion (IUCN)
Regula
Interagís amb
Endemic a
Taxon tipe
Abreviacion d'autor en botanica
Basionim
Incertae sedis
Sinonim remplaçat
Ancian autor del taxon
Simbòl quimic
Formula quimica
Estat de la matèria
Metòde de determinacion
Sistèma cristalin
Familha de lengas
Dialècte
ISO 639-1
ISO 639-2
ISO 639-3
ISO 639-6
ISO 15924
alfabet
còde de lenga IETF
còde de lenga Wikimedia
Fabricant
Desvolopaire
Lengatge de programacion
Conceptor
Domeni d'aqueste mestièr
Version establa
Sistèma operatiu
Plataforma
Mòde de jòc
Motor
Seria
Licéncia
Lançador
Site de lançament
Data de lançament
Tipe d'orbita
Bus satellit
Imatriculacion de l'aeronau
Armament
Primièr vòl
Alimentat per


Informacions generalas
Nom, Simbòl, Numèro Bari, Ba, 56
Seria quimica Metal alcalinoterrós
Grop, Periòde, Blòt 2 (IIA), 6, s
Massa volumica 3510 kg/m3
Color Blanc-argentat
Proprietats atomicas
Massa atomica 137,327 u
Rai atomic (calc) 215 (253 pm) pm
Rai de covaléncia 198 pm
Rai de van der Waals desconegut pm
Configuracion electronica [Xe] 6s2
Electrons per nivèl d'energia 2, 8, 18, 18, 8, 2
Estats d'oxidacion 2
Oxid basa fòrta
Estructura cristallina Cubic de còrs centrat
Proprietats fisicas
Estat ordinari Solid (paramagnetic)
Temperatura de fusion 1000 K
Temperatura de ica ?? K
Energia de fusion 7,75 kJ/mol
Energia de ica ?? kJ/mol
Volum molar 38,16 ×10-6 m³/mol
Pression de la vapor 98 Pa
Velocitat del son 1620 m/s a 20 °C
Divèrs}
Electronegativitat (Pauling) 0,89
Calor massica 204 J/(kg.K)
Conductivitat electrica 106/m S/m
Conductivitat termica 18,4 W/(m.K)
1èr potencial d'ionizacion502,9 kJ/mol
2nd potencial d'ionizacion965,2 kJ/mol
3sen potencial d'ionizacion13600 kJ/mol
Isotòps mai estables
iso AN periòde MD Ed MeV PD
130Ba0,106%estable amb 74 neutrons
132Ba0,101%estable amb 76 neutrons
133Ba{sin.}10.51ε0,517133Cs
134Ba2,417%estable amb 78 neutrons
135Ba6,592%estable amb 79 neutrons
136Ba7,854%estable amb 80 neutrons
137Ba11,23%estable amb 81 neutrons
138Ba71.7%estable amb 82 neutrons
Unitats del SI & CNTP, levada indicacion contrària.


Identificants
BNF .
SUDOC .
BNE .
GND .
VIAF .
ULAN
ISSN .
ZDB .
DOI
Joconde .
RKDimages
Rijksmonument
Mérimée .
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz
IMDb .
NOR .
Legislator
ISO standard .
Identificant BHL
Identificant ITIS
Identificant IUCN
Identificant NCBI
Identificant TPDB
Identificant GBIF
Identificant WoRMS
Numèro EE
Indicatiu
Còde AITA
Còde OACI
Còde mnemonic
Identificant JPL Small-Body Database
Còde de l'observatòri Minor Planet Center
Identificant Structurae
Identificant Emporis
Numèro CAS
numèro EINECS
SMILES
InChI
InChIKey
Còde ATC
Numèro E
Identificant UNII
Numèro RTECS
Identificant ChemSpider
Identificant PubChem (CID)
Numèro ZVG
Identificant ChEBI
Numèro ONU
Còde Kemler
Identificant Drangbank
Mencion de dangièr SGH
Identificant Wine AppDB
Identificant d'un satellit NSSDC
SCN
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Bari (element).

Lo bari (nom que ven del grèc βαρύς e significa "pesuc") es un element quimic de simbòl Ba e de numèro atomic 56. Aqueste element se pòt pas jamai trobar jos una forma pura dins la natura per encausa de sa reactivitat amb l'aire. L'oxid de bari foguèt descobèrt en 1774 per Carl Wilhelm Scheele dins de minerals d'oxid de manganès. Sir Humphry Davy, un quimista anglés, l'isolèt en 1808.