Una de les cançons del matí (I)

Pels matins, a casa, m'organitzo els meus propis shows en els que qualsevol cosa pot ser un micro i les velles cançons de CDs o de cassettes em fan l'acompanyament... Darrerament, aquesta és una de les per les que "m'ha donat"... ;-)

Oye, abre tus ojos, mira hacia arriba
Disfruta las cosas buenas que tiene la vida
Abre tus ojos, mira hacia arriba.
Disfruta las cosas buenas que tiene la vida

Un descanso en el camino, una botella de vino
Un suspiro, una mirada, una alegre carcajada
Una cara en el espejo, un amigo un buen consejo
Un viaje en barco velero, aunque no llegues primero
Un caballito cerrero, que no corra por dinero
Un palmar, un riachuelo, un pedacito de cielo

Mira bien alrededor, y veras las cosas buenas
Que la vida es un amor, olvídate de tus penas

Oye, Abre tus ojos, mira hacia arriba, disfruta las cosas buenas
Que tiene la vida, abre tus ojos, mira hacia arriba,
Disfruta las cosas buenas que tiene la vida

(Música)

Una playa, un cumpleaños
Un buen recuerdo de antaño
Un olor a hierbabuena, una conversación amena
Un romance que ha nacido, que te roba los sentidos
Un parque lleno de niños, un bellísimo cariño
Una lágrima, un momento, pese a todo sentimiento
Una música muy bella, un perfume, una estrella

Mira bien alrededor, y veras las cosas buenas
Que la vida es un amor, olvídate de tus penas

Oye, abre tus ojos, mira hacia arriba
Disfruta las cosas buenas que tiene la vida
Abre tus ojos, mira hacia arriba.
Disfruta las cosas buenas que tiene la vida...

Música, sensacions, records...

Hi ha peces musicals que se’t queden molt endins. Fa molts, molts anys, no recordo on (potser a l’escola, però no n’estic segura), vaig sentir aquesta que ara posaré... Em va fascinar. Però jo no tinc formació musical, els meus coneixements en la matèria són mínims... així que, quan la volia tornar a escoltar, no sabia com fer-ho perquè no recordava el títol ni l’autor ni res. Si alguna vegada, en alguna emissora de ràdio o per la tele, sentia algun fragment de l’obra, em quedava emocionada esperant a veure si deien el nom... però mai ho vaig aconseguir.

Fa uns dies vaig clicar un YouTube al blog de la Maria Escalas i... ho era!! Altaveus ben alts i... emoció a flor de pell...

Dormitant aquí davant...

Pregària.

Mare de Déu pregant. (Datada entre 1640 i 1650)
Giovanni Battista Salvi da Sassoferrato (1609-1685)

Ja fa dies que tenia ganes de posar-la aquí:

Déu vos salve, Maria, plena sou de gràcia, el Senyor és amb vos.
Beneïda sou vos entre totes les dones
i beneit és el fruit del vostre sant ventre, Jesús.
Santa Maria, mare de Déu,
pregueu per nosaltres, pecadors,
ara i en l’hora de la nostra mort. Amen.

El pessebre de plastilina

No puc resistir a posar aquestes fotos al blog... Tinc un grup a catequesi amb el que em puc atrevir a fer qualsevol cosa perquè dóna gust com es porten.

Tot i així he de reconèixer que no ha estat idea meva. El Josep, un dels nens del grup, buscava ahir mateix per Google "pessebres originals" i va voler la casualitat que aquesta cerca el va dur directament aquí, i és que el món és ple de coincidències (us asseguro que és cert).

El xiquet ja coneixia aquell blog perquè hi va entrar per veure el post on explicava com havia fet les postals de Nadal, així que li va fer gràcia i em va enviar un correu on m'explicava el fet i em deia que per què no en fèiem un a classe. Jo li vaig respondre que si volia podiem intentar-ho amb plastilina, i ell es va oferir a portar-ne unes que tenia a casa, jo n'he comprat algunes més i aquesta tarda hem fet això...

Comença la temporada...

Finestres tancades, vent de Mestral, fresc, fort però sense exagerar... preparo el primer te de la temporada... Sensació de felicitat!

Entre pàgina i pàgina...

Hola, Petit Blog,

Aquesta tarda he estat llegint una estona. Estic acabant el Diari d’Anna Frank (la Mercè em va regalar -a petició meva-, pel meu aniversari de desembre de 2009, l’edició en català del diari complert) em queden tan sols cinquanta pàgines, però si llegeixo molt seguit se’m cansa la vista, així que descanso una estona (tot i que no és que venir aquí a parlar amb tu sigui relaxant pels meus pobres ulls, precisament hehe) a més, a mida que vaig avançant, em fa por arribar al final... és el que em passa quan llegeixo coses històriques que sé que acaben malament.

No puc esperar que la pobre Anna surti alliberada i pugui realitzar el seu somni de ser periodista i escriptora, de viure un any a París i un any a Londres per dominar bé aquests dos idiomes en els que ja es defensa... no puc esperar a saber si, fora de la “casa del darrera”, seguirà enamorada d’en Peter o, en llibertat, les coses canviaran... Sé com acaba tot i, sense poder evitar-ho, m’entristeix.

Sento, exactament, la mateixa sensació vaig tenir en llegir les Cartes des de la presó, de Dietricht Bonhoeffer, mort en un camp de concentració nazi...

Potser és per això que sempre m’agrada triar novel•les que no facin patir o, en el pitjor dels casos, que, per moltes desgràcies que puguin passar, hi hagi l’opció d’esperar un final feliç...

Plou...

Llamps i trons...

El millor de quan plou (i ara no és que plogui, és que fa una tempesta impressionant de llamps i trons) és que no surten les motos. Aquesta nit probablement no hi haurà escàndol al carrer. Aquesta nit es descansarà molt bé.

Avui ha fet cinquanta-quatre anys que els pares es van casar... a Montserrat... FELICITATS, PAPIS!!

M'acabo d'adonar que aquest és el post cent cinquanta del Petit Blog :-)

El grill de la llar... Dickens

Llibres plens d'històries, llibres il·lustrats, contes plens de dibuixos, relats envoltats d'imatges...

Paraules noves...

Paraules de la meva llengua materna, la que sempre s'ha parlat a casa, la del pare i la mare, la de la meva ciutat, el meu país... paraules que no vaig poder aprendre a l'escola, quan tot, absolutament tot, es feia en castellà, i que ara trobo als llibres i no entenc... Però seguiré aprenent i aprenent. No em rendeixo mai.


faisó

f. [LC] Manera 1 1 . La seva faisó de parlar. Tot ho explica a sa faisó.


sojornar

v. intr. [LC] Estar-se en un lloc un cert temps.


tàlveg

1 m. [GL] Línia d’intersecció dels dos vessants oposats d’una vall, que uneix els punts més baixos i, en general, és recorreguda per un curs d’aigua.
2 m. [ME] Zona de l’atmosfera en la qual la pressió atmosfèrica és més baixa que a les zones del seu voltant al mateix nivell.


llenca

1 f. [LC] Tros llarg i estret de paper, de drap, etc. Una llenca de paper. Una llenca de cansalada.
2 f. [LC] per ext. Una llenca de terra.


Definicions del DIEC

Mirant cap amunt...

Em piques l’ullet i vas ràpid a amagar-te entre els núvols... però són tan primets que et deixen veure!

Els teus reflexos posen petits mirallets damunt les fulles...

I jo penso que la tardor et queda molt més bé que l’estiu... ets suau i dolç...m’agrades!

Fotos: A Reus, 28 d'octubre de 2010 cap a les tres de la tarda.

Happy Birthday, Dame Agatha!

Avui, Agatha Mary Clarissa Miller celebra el seu 120è aniversari de naixement i jo ho vull recollir aquí, en aquest Petit Blog, perquè em fa il·lusió que ella també sigui present en aquest raconet. Fa temps que al Blog "gran" li vaig fer un homenatge. Per a ella va ser un dels primers posts que vaig fer des del naixement real del meu blog ;-)

No tinc cap dubte que ella és una de les culpables de la meva afició a la lectura.

Per celebrar-ho, una pàgina escrita per ella... justament, de forma clara i senzilla, els elements bàsics d’una novel•la de misteri.



La foto l’he tret d’aquest llibre que estic llegint actualment...

Catalunya estimada...

Penso en la tardor i somric...

Penso en la tardor i somric... i l'espero, la somio... i quasi em sembla que, darrera aquesta calor que encara sento, puc escoltar els seus passos que s'apropen...



La primera foto és del 22 d'octubre de l'any passat i la segona del 20 de setembre també de 2009