ZONA DE QUEMA-2

Així denuncia el Salm 58, la violència dels qui tenen llavis que “semblen punyals”. I el 63, els que “tiren com fletxes paraules verinoses”.

He recordat aquests Salms, per la multa de 2000 euros a un jove valencià (Levante 20 d’agost) per insultar els jugadors del Reial Madrid quan eixien de Mestalla.

És evident que els insults demostren la falta de diàleg i de respecte a l’adversari. Però com és que alguns polítics poden insultar impunement? L’últim cas (conegut!) ha estat el d’Alfonso Rus i el menyspreu als votants d’EU. Abans el de la presidenta Esperanza Aguirre i el seu “habría que matarlos”, en referència als arquitectes! També va ser comentat fa uns anys, l’insult del qui fou alcalde de Getafe, el socialista Pedro Castro, que anomenà “tontos de los cojones a los que votan a la derecha”. O les de l’alcalde popular de Valladolid, Javier León de la Riva, que, referint-se a la que va ser ministra de Sanitat, Leire Pajín digué: “Cada vez que le veo la cara y esos morritos pienso lo mismo, pero no lo voy a decir aquí”. Amb raó alguns polítics es posen la mà davant la boca quan parlen! Però què poc de fiar són, quan tenen por a què puguem saber el que diuen!

En la mateixa línia que el jove valencià multat amb 2000 euros, van ser les declaracions de la presidenta de Madrid Esperanza Aguirre: “Hemos tenido la inmensa suerte de darle un puesto a IU, quitándoselo al hijoputa”. La “perla” de la presidenta Aguirre, anava dedicada a Fernando Serrano, un dels exconsellers de Caja Madrid, també del PP!
Més a prop nostre tenim les declaracions de Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló, que anomenà “Hijo de puta” al diputat socialista Francesc Colomer, i el desig “de orinar en la sede de Izquierda Unida”. O la seua filla i el “que se jodan”. O les del president de la Diputació de València, Alfonso Rus, anomenant “gilipolles als professors que diuen “aleshores o gairebé” i les ganes que tenia de “rematar-los”. I encara afegia: “em vaig quedar a gust amb eixos pocavergonyes”. O el senyor Cotino, que dirigint-se a la diputada de Compromís Mònica Oltra, assegurà “que si fora son pare tindria vergonya de tindre una filla com vostè, però com possiblement no el coneix”. Molt graciós i molt edificant! I G. Pons referint-se al pres d’ETA malalt de càncer: “Por duro que sea ver a una bestia fuera de la cárcel”!!

Però no s’acaben ací les perles! El diputat Tardà, d’ERC cridà “muiga el Borbó” i Manuel Fraga demanava que als nacionalistes (no als espanyols!) “los habrían de colgar de algun sitio”. José Bono, del PSOE, deia que “los del propio partido son unos hijos de puta” i José Mª Aznar afirmava que “los votos que no van al PP, van a ETA”, al mateix temps que acusava a Rodríguez Zapatero de “ser cómplice de terroristas”. O l’impresentable que volia violar la diputada Mireia Mollà!!!

Certament que l’insult no és un bon camí per afavorir la bona convivència. L’Evangeli ens ensenya a utilitzar un llenguatge respectuós: “Aquell qui diga al seu germà, Estúpid, serà condemnat” (Mt 5:22) i Sant Pau: “lluny de la vostra boca ira, ultratges” (Col 3:8)

També el papa Benet XVI urgeix a treballar “sempre dins del respecte i en una perspectiva d’educaciót”. I Sant Pau exhortava als cristians, a que “no insulten a ningú” (Tt 3; 2) aconsellant-los ser “pacífics i moderats” i a mostrar “una gran dolcesa”.

Alguns polítics (que massa vegades parlen guiats més per les vísceres que pel cervell) haurien de retrobar el respecte per l’adversari i intentar no caure en l’insult o el menyspreu. I si han multat al jove valencià, que comencen a multar també als polítics que insulten!!

Josep Miquel Bausset

REFORMAR LAS FORMAS

UN SIN DIOS, por Juan Jóse Millás. El País 27 de abril.

Desde que los ministros de Rajoy, en especial Montoro y Ana Mato, decidieron explicar didácticamente los porqués de la demolición del Estado, entendemos las cosas mucho mejor.

He aquí un resumen, claro como el agua, de sus argumentos:

Se pone precio a la sanidad para que continúe siendo gratuita y se expulsa de ella a determinados colectivos para que siga siendo universal. Se liquidan las leyes laborales para salvaguardar los derechos de los trabajadores y se penaliza al jubilado y al enfermo para proteger a los colectivos más vulnerables. En cuanto a la educación, ponemos las tasas universitarias por las nubes para defender la igualdad de oportunidades y estimulamos su privatización para que continúe siendo pública. No es todo, ya que al objeto de mantener el orden público amnistiamos a los delincuentes grandes, ofrecemos salidas fiscales a los defraudadores ambiciosos y metemos cuatro años en la cárcel al que rompa una farola. Todo este programa reformador de gran calado no puede ponerse en marcha sin mentir, de modo que mentimos, sí, pero al modo de los novelistas: para que la verdad resplandezca. Dentro de esta lógica implacable, huimos de los periodistas para dar la cara y convocamos ruedas de prensa sin turno de preguntas para responder a todo. Nadie que tenga un poco de buena voluntad pondrá en duda por tanto que hemos autorizado la subida del gas y de la luz a fin de que resulten más baratos y que obedecemos sin rechistar a Merkel para no perder soberanía. A no tardar mucho, quizá dispongamos que los aviones salgan con más retraso para que lleguen puntuales. Convencidos de que el derecho a la información es sagrado en toda democracia que se precie, vamos a tomar RTVE al asalto para mantener la pluralidad informativa. A nadie extrañe que para garantizar la libertad, tengamos que suprimir las libertades.

€'s PÚBLICOS

PENSIONES ESCANDALOSAS
En una situació de crisi, m´escandalitzen les pensions que tenen alguns ciutadans. Evidentment que m´escandalitzen les pensions de jubilats, que no arriben a 800 euros al mes. Però no és d´aquestes pensions que vull parlar, sinó la dels politics. Zapatero, amb 51 anys, deixa la Presidència del Govern i per llei li correspon una pensió vitalícia de vora 80.000 euros a l´any. Com ell, Felipe González o José Mª Aznar també cobren la mateixa pensió. Un cas apart és el del expresident Suárez, que amb la malaltia que té ja de fa molts anys, té ben merescuda aquesta pensió, com una aportació al seu cas de dependència. Per si foren pocs els milers d´euros cobrats pels expresidents González o Aznar, aquets dos últims tenen un bon suplement a la seua modesta pensió. Aznar cobra 200.000 euros d´Endesa i González 126.500 de Gas Natural. I això, desgraciadament, no només passa a l´Estat espanyol. Als EE UU l´expresident té una paga anual de 138.000 euros, al Regne Unit de 91.000 i a França, els expresidents cobren una paga vitalícia de 18.000 euros al mes.
Per parlar d´algú més pròxim a nosaltres: Carlos Fabra pot cobrar 70.000 euros si accedeix a la presidència del Port de Castelló i José Luis Olivas, rebrà 2.900.000 euros de pensió per deixar Bankia. Algú dels qui llegeix aquest article s´imagina què són 2.900.000 euros? Per altra part, Mª Dolores Amorós, exdirectora general de la CAM, va pactar una pensió de 370.000 euros abans de perdre la faena. I la cúpula de la CAM va utilitzar un expedient de regulació d´ocupació, per aconseguir indemnitzacions milionàries.
Mentrestant, milers de dependents no tenen els drets regulats. No pose en qüestió el caràcter legal d´aquestes pensions. Certament que són legals i lícites. Però són també morals? Quan vegem que milers de persones (sobretot ancians i famílies a l´atur) no poden arribar a finals de mes amb una pensió que no cobreix les necessitats més bàsiques, és moral que alguns cobren tant? Aquestes persones amb una pensió desorbitada, no han vist mai la gent que busca als contenidors o la que va als menjadors de l´Església o a Càritas?
Ja ho deia sant Fulgenci de Ruspe: «La cobdícia ens turmenta contínuament, perquè no està mai satisfeta de les seues rapinyes». Amb tot, «l´avar com més acumula més s´empobreix». La Bíblia elogia aquells que «no accepten guany abusius i no es deixen comprar amb regals corromputs» (Is 33,15). I Jesús s´escandalitzava d´aquells que anaven darrere els diners, ja que «l´arrel de tots els mals és l´afany de diners» (Tm 6,9). Fa unes setmanes, la germana de ma mare em deia: «Jo seria partidària que els pensionistes donàrem la pensió d´un mes (i jo la primera) per intentar solucionar el problema de tantes famílies que passen gana». I això que ella, de 81 anys i víuda, cobra una misèria de pensió, al costat d´Aznar, González, Zapatero, Fabra o Olivas. I és que com deia també sant Fulgenci de Ruspe, «el generós com més dóna, més s´enriqueix».
La crisi econòmica de la nostra societat, és en bona part una crisi de valors. Uns valors que hauríem de recuperar: esforç, sacrifici, frugalitat, solidaritat, atenció al qui pateix, lluita, coratge per afrontar les dificultats... Només així podrem fer un món més just i més fratern, sense les diferències que actualment existeixen. Perquè tot allò que és legal, no necessàriament és moral. La nostra societat necessita una economia amb un rostre més humà i amb una raó ètica per afrontar els reptes de la crisi que vivim.      
Josep Miquel Bausset

La Torre de Babel

Josep Lluis Bausset

L'homo sapiens és «per se» comunicador, d´ací la importància dels mitjans de comunicació i de les converses, que afavoreixen l´intercanvi d´opinions, de debats i de reflexions. Malgrat tot, en una conversa, moltes voltes hi ha dificultats en la dicció i per tant en la comprensió, així com també en la utilització de paraules incorrectes. Dic això, perquè veient algun programa gastronòmic, he vist que quan parlaven de bresquilles, d´albercocs o de cireres, els espanyols en diuen «frutas con hueso», quan en realitat tenen pinyol i no «hueso»! Però la barbaritat més gran és quan els valencians utilitzem també «l´os» per referir-nos al pinyol! Si els espanyols no tenen la paraula pinyol, que no ens imposen el «hueso» als valencians!
Per altra part, als melons o a les tomaques, ningú no parla de fruites amb os, pel fet que tenen pepites. Una altra incorrecció que va entrant en la nostra llengua és la dels «zumos», líquid que s´obté d´exprimir una fruita carnosa com la taronja o el meló. Sort que encara conservem correctament l´expressió «suc d´anguiles», sense traduir-la d´una manera coenta, per «zumo de anguilas». A un servidor, per demanar un suc de taronja, li digueren que això era català. Al cap d´uns dies, per fer vore la incongruència que havien dit, vaig demanar un «zumo d´anguiles», que els veïns de taula van riure i comprengueren que si era correcte el suc d´anguiles, també ho era el suc de taronja.
També hi ha sovint una confusió entre trànsit i tràfic. Trànsit és l´acció de passar per la via pública (un camió bolcat impedia el trànsit), mentres que tràfic és una activitat mercantil, legal o il·legal amb un intercanvi de mercaderies. Si a les famílies, sovint, hi ha preferència per algun fill, o del fill pel pare o la mare, això em fa recordar la invasió dels bàrbars o gots: vàndals, suevs i alans. Els tres pobles van envair la península ibèrica, fent més mal que una «pedregà». Actualment, per qualificar un acte barbàric, es parla d´un acte vandàlic, oblidant que els altres bàrbars també van fer de les seues! Per què la preferència dels vàndals sobre els altres pobles bàrbars?
Finalment m´agradaria recordar que, només fa un any, l´expresident Francesc Camps, parlava del nostre País com el motor d´Espanya. I «todo era muy bonito» i ell molt coent! Pot ser un País «motor» si no paga? Referint-me a les farmàcies, que és el que conec pel fet de ser apotecari, cal dir que és una vergonya que la Generalitat diga que no té diners per pagar als farmacèutics i que els apotecaris hagen de continuar dispensant els medicaments, que paguen de la seua butxaca. Si no hi ha diners per a medicaments, per què n´hi ha per a Copes d´Amèrica i Fòrmules 1? Als meus 101 anys, no ho puc entendre!

Gracias señor Zapatero.

Tal y como están las cosas, creo que se entenderán estas palabras como desinteresadas, aunque nunca se sabe. Me da igual: permítame mostrarle mi agradecimiento personal por su tarea al frente del Gobierno. Permítame felicitarle especialmente por lo que ha hecho usted a lo largo del último año. Gobernar contra las propias convicciones para evitar un mal mayor hace al estadista. No sé si acabaremos como Grecia o Italia, pero de momento lo ha evitado usted perdiendo popularidad, votos y sueños.
Ahora que Rajoy será presidente del Gobierno, se hace el bueno y pide comprensión. Yo se la otorgo, pero él se la ha negado a usted en una España al borde del abismo. Es una pura cuestión de calidad humana.
No es pura alternancia, es algo más. Que ganen y usted descansa. Créame. No es pura alternancia, porque es muy difícil olvidar lo que han dicho algunos antisistema del PP y su prensa incendiaria. Han dicho que usted es de ETA y que les ayudaba a huir. Han dicho que la fiscalía y los jueces que han investigado los sonrojantes casos de corrupción eran monigotes a sus órdenes. Han dicho que los policías y los guardias civiles que han perseguido delitos monetarios eran una banda de perros corruptos que olisqueaban solo las presas que usted les indicaba. Han maldecido al Tribunal Constitucional cuando sus sentencias no les parecían adecuadas.
No votaron en el Congreso a favor de las medidas económicas de urgencia para escapar al rescate, pese a que las consideraban oportunas. Estaba trabajando usted para Rajoy , sin Rajoy .
Le quiero felicitar a usted por lo del talante, que pronto se echará en falta. Le quiero felicitar como catalán por lo del Estatut. Ahora dicen aquí que usted y Rajoy son lo mismo. La próxima vez, impugne usted el Estatut al Constitucional. Total, para que luego le digan que son ustedes lo mismo... Haga usted como el PP y no perderá votos en el resto de España.
A estas alturas de la vida deseo la mejor suerte a cualquier Gobierno que salga de las urnas y se la deseo también al señor Rajoy . Al señor Rajoy hay que felicitarle como próximo presidente del Gobierno, pero en ningún caso, insisto, por su trabajo como líder de la oposición. Cuanto más favorables le eran las encuestas, menos altura de miras. Pura codicia de mayoría absoluta a cualquier precio.
La vocación política es la más denostada e incomprendida por un amplio sector de la ciudadanía. Seguramente, eso tiene que doler a los que vivís intensamente esa vocación. Un presidente sabe mejor que nadie que los Reyes Magos no existen a pesar de que, eso sí, todo el mundo pide al Gobierno la mágica solución de los problemas.
Ahora que hace las maletas y que apenas lo han enseñado en la campaña electoral, en este momento de recuerdos y balances, me parece de bien nacidos reconocer los justos méritos de sus años como presidente. ¿Raro, no? Pues sepa que no todo lo que ha hecho ha caído en saco roto. Hay gente que sabe valorar la dificultad de vuestro trabajo y la soledad en la que a veces tenéis que bregar con la realidad. Suerte. Yo qué sé...

                       Xavier Sardá

SÓLO PARA TUS OJOS...

LA LISTA GÜRTEL.

José J. Santonja Lucas.

Esta primavera está triste. Los rescoldos de la crisis, con el paro, el desastre de Japón, las incertezas en África, la guerra en Libia… son las realidades dramáticas del momento, sobre las causas poco pudimos hacer, ahora debemos ayudar en sus consecuencias. Acudir a comprar el periódico el fin de semana y ver la unanimidad de titulares de prensa, de ideologías desiguales, resaltando los personajes imputados en procesos judiciales, que han sido incluidos en las listas de las próximas elecciones, es demoledor. Estamos ante un desprecio a la ciudadanía, a la que se invita a afrontar el respaldo de un proceso democrático repleto de este tipo de gentuza. ¿A quién se trata de humillar así? ¿Qué bochornosa prepotencia tienen estos políticos? La categoría de ciudadanos libres parece perdida, el neocaciquismo, la nueva democracia orgánica, basada en la dinámica interna de partidos, al menos de algunos partidos, está establecida. ¿No hay otros? ¿No existen alternativas de hombres honrados a los que elegir?

Un notable dijo que imputado no es condenado, y que es «hipocresía social» tratar de igualarlo. Aquí, no valoramos delitos para encarcelar a estos impresentables, pero existen demasiados hechos, ciertos en el dominio público, que justifican que a estos personajes no se les puede otorgar ninguna capacidad de poder para ordenar o administrar los bienes sociales. Para ellos, no somos todos sus «amiguitos del alma» a los que tratan con respeto, la mayoría solo somos «animales humanos» que pueden ejercer actividades, tener derechos u ocupar puestos, que pueden ser deseables para sus negocios y los de sus «amiguitos del alma» y entonces… no tendrán reparos.

Yo, solo animal humano, estoy cansado de ver las argucias legales, las que provocan la caducidad de delitos, fuerzan la ilegalidad de las pruebas, linchan a los jueces que les investigan y buscan la protección de los jueces amigos, para su absolución de delincuentes. ¿Qué independencia judicial puede existir, cuando se mantiene en el poder el máximo mandatario de un gobierno cuya ascendencia sobre el juez está regulada y además presume de «amistad personal»? Se preocupaba por la independencia judicial, qué cinismo.

Abusan de una sociedad ignorante de otras tropelías, a la que le reclaman el «principio de inocencia» mientras ellos se empeña en despreciarlo: son capaces de levantar falsas acusaciones, condenando de inmediato, acosando hasta el límite, desde su entramado institucional, tratando de provocar el «suicidio profesional y moral», tampoco les importaría el vital. Mientras, con su impotencia intelectual y su falta de ética, no tienen ningún reparo en montar pelotones de linchamiento que, como los que veíamos en las viejas películas del oeste, se alimentan de depravados, delincuentes, incompetentes, trepas… a los que dan cobijo y protegen en sus desenfrenos.

Así son ustedes, así actúan, lo digo yo, lo sé, solo son bazofia con poder. Hace años hubo una película que me hizo llorar, La lista de Schindler. Cuando ahora en la prensa vi sus listas, me encontré como en la película, muy mal, pues era otra lista, ahora de despreciables, La lista Gürtel.

SÓLO PARA TUS OJOS...

DE CANDIDATS I CANDIDOTS

Jesús Puig

Si a les eleccions de 1992 Clinton es repetia cada matí allò de «l´economia, estúpid!», alguns polítics valencians enceten el dia rumiant la frase «ciutadans imbècils». I potser ho si-guem; puix, des que Zaplana fou reelegit amb l´espot de l´AVE entrant a l´estació del Nord i Rus guanyà per majoria absoluta prometent dur la platja a Xàtiva, els valencians ingressàrem de penitents a la confraria de la Ingenuïtat; i, anys després, la processó continua: ara per l´aeroport sense avions (Castelló), ara pel túnel on no passa cap tren (Benimàmet), ara per la biblioteca sense llibres (Vila-real). Cap novetat, doncs, en un país on és més important fer creure que fer. Situació que explica per què tanta gent creu a qui, desafiant les lleis de la probabilitat, afirma haver-li tocat no-sé-quantes vegades la loteria, o a qui defensa «lo valencià» fent discursos en castellà... Res nou, insistisc: l´emperador va nu i la cort aplaudeix.

I així vivim l´últim tram de legislatura: entre discursos, plaques inaugurals, cintes tallades, rostres agraïts de veïns, aplaudiments i festa fartanera a base de croquetes, daus de pernil i safates de canapès. Afegiu-hi les inauguracions repetides, fenomen que cada dia s´hi dóna més (no sé si per falta de memòria o excés d´electoralisme), i les jornades de portes obertes (eufemisme que camufla les inauguracions en període electoral), i ja em direu si no hi ha polítics que queden més retratats que Correa i senyora en la boda de la filla d´Aznar a l´Escorial.

En fi, que si ells són candidats, nosaltres som candidots. Direu que no tots són iguals. Només faltaria! Però sent un mal bastant generalitzat, no cal que diga qui són els que en fan marca de la casa a això d´inaugurar obres sense acabar o sense equipament. Així que pregunte càndidament: per quina estranya raó, vinculada a les lleis de Murphy, dure el que dure una obra, s´ha d´inaugurar sense acabar vespra d´eleccions?

SÓLO PARA TUS OJOS...

REPASO A LA ACTUALIDAD.......

Más información:
http://www.facebook.com/photo.php?fbid=158489487495319&set=a.145588072118794.29664.132080526802882&theater

Más información:

http://www.facebook.com/photo.php?fbid=183276261683308&set=a.145588072118794.29664.132080526802882&theater

Sin embargo Camps asegura: " la Comunitat Valenciana se ha convertido "durante estos años en una de las regiones que más ha invertido en Educación, haciendo un esfuerzo espectacular".

Un informe del Ministerio de Educación sitúa a la C. Valenciana como la tercera autonomía con mayor ratio de estudiantes por computadora: Más de siete alumnos por ordenador en los colegios públicos.
http://www.facebook.com/album.php?fbid=146606345350300&id=132080526802882&aid=29969

Desde hace 15 años el curso escolar arranca con aulas prefabricadas. El Consell se niega a dar datos del número total de niños escolarizados en barracones.
Educación prometió erradicarlos en 2004.
Más información: http://www.facebook.com/photo.php?fbid=146607955350139&set=a.146606345350300.29969.132080526802882&theater

El gasto sanitario per cápita presupuestado para 2011 se ha reducido en todas las CCAA. La Comunidad Valenciana ha pasado de la tercera a la segunda autonomía que menos dinero destina a sanidad por persona.
Para la Federación, los presupuestos sanitarios son el "índice de la sensibilidad social" de los gobiernos autonómicos y evidencian su capacidad para asegurar la atención sanitaria de los ciudadanos, "más allá de las declaraciones habituales de autobombo".
Más información: http://www.facebook.com/album.php?aid=31272&id=132080526802882

27.386 valencianos a los que se les ha reconocido el derecho de percibir las ayudas aún no las reciben..
En 2010 una gran dependiente aún no había cobrado las ayudas que pidió en julio de 2007: "Esperan a ver si me muero"

El Consell pide información a un dependiente a los 3 años de morir. Solicita ahora a la viuda que le envíe los datos personales de su marido fallecido si quiere optar a las ayudas.
Más información: http://www.facebook.com/photo.php?fbid=151521168192151&set=a.151521044858830.31272.132080526802882&theater

El PSPV denuncia que, 4 años después, los trenes del trayecto entre Empalme y Torrent utilizan el sistema FAP, el que había hace cuatro años en el siniestro que causó 43 muertes.
El Consell incumple compromisos asumidos tras la tragedia del metro. No habrá ley de transporte ferroviario ni agencia de seguridad.

Todos los partidos, salvo el PP, se comprometen por escrito con la asociación a investigar el accidente en el que murieron 43 personas
Más información:http://www.facebook.com/photo.php?fbid=133137970030471&set=a.145361392141462.29608.132080526802882&theater

Listado de algunos impagos y retrasos en el pago:
http://www.facebook.com/photo.php?fbid=150222864988648&set=a.145588072118794.29664.132080526802882&theater

Más información:
http://www.facebook.com/photo.php?fbid=168344546509813&set=a.168344439843157.44158.132080526802882&theater

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/11/11/consell-sigue-indemnizar-dueno-solar-iban-torres-calatrava/755862.htm

Más información:
http://www.adn.es/politica/20110223/NWS-1640-EU-Calatrava-Castellon-contratacion-investigue.html
La Generalitat Valenciana estaba dispuesta a gastar los 60 millones de euros que costaba la obra.
Para Camps : Este proyecto será "una obra potente, feliz y un referente arquitectónico"
http://www.elmundo.es/elmundo/2007/12/14/valencia/1197654300.html

IU destapa otro proyecto fantasma pagado a Calatrava. Torrevieja abonó 600.000 euros por un diseño que no se hizo:
http://www.publico.es/espana/363818/iu-destapa-otro-proyecto-fantasma-pagado-a-calatrava

Más información:
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/03/02/ts-falla-ciudad-luz-construyo-ilegalmente/787154.html

Más información:
http://www.facebook.com/photo.php?fbid=199247493419518&set=a.168344439843157.44158.132080526802882&theater&pid=754783&id=132080526802882

Más información:
http://www.facebook.com/photo.php?fbid=170125182998416&set=a.168344439843157.44158.132080526802882&theater&pid=559858&id=132080526802882

Coste para organizar una edición de la Copa América: 2.000 millones de euros

El canon a pagar a Bernie Ecclestone cada año para organizar la fórmula 1: 18 millones de euros (Dinero que ingresa la Generalitat a la empresa Formula One Administration de Bernie Ecclestone, ubicada en el paraiso fiscal de la isla de Jersey)
Construcción del circuito urbano: 85 millones de euros +90 millones de canon
Inversión en 2010 para acondicionar el circuito urbano: 38, 5 millones de euros
El Consell descarta negociar para rebajar el cánon de la F1, como sí han hecho otras ciudades:
http://www.superdeporte.es/formula1/2011/02/28/consell-descarta-negociar-rebajar-canon-f1/119495.html

Coste de la visita del Papa: más de 60 millones de Euros.

Más información:
http://www.facebook.com/photo.php?fbid=133981923279409&set=a.145588072118794.29664.132080526802882&theater

Más información:
http://www..facebook.com/album.php?fbid=143777848966483&id=132080526802882&aid=29044

Más información:
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/02/20/ala-oeste-palau-generalitat/784167.html

Más información:
http://www.facebook.com/photo.php?fbid=177234365620831&set=a.176615885682679.46653.132080526802882&theater
Els impagaments de la Generalitat es multipliquen, malgrat tot es gasta cent de milers d'euros en publicitat institucional, una manera encoberta de fer publicitat per al PP:
http://www.linformatiu.com/nc/portada/detalle/articulo/el-consell-crema-les-naus-en-publicitat-institucional-malgrat-la-crisi/

FRANCISCO CAMPS, presidente de la Generalitat Valenciana
El 12 de mayo del 2010 el Tribunal Supremo reabrió el caso contra el presidente de la Generalitat Valenciana por un presunto delito de cohecho pasivo impropio.

El PSOE pide tres años de cárcel para Camps por el 'caso Gürtel'. El escrito de acusación estima que ha incurrido en cohecho propio y solicita prisión y ocho años de inhabilitación para el presidente valenciano

Por el caso Gürtel, según la Fiscalía Anticorrupción , también están imputados altos cargos de la Generalitat Valenciana por posibles delitos de: blanqueo de capitales, falsedad en documento mercantil, cohecho propio y tráfico de influencias. Entre ellos están:

Ricardo Costa, ex-secretario general del PP en la Comunitat Valenciana y ex-portavoz del PP en Les Corts.
Víctor Campos, ex-vicepresidente de la Generalitat valenciana y ex-secretario de organización del PP.
Rafael Betoret, jefe de protocolo de la diputación de Valencia y ex-jefe de gabinete de la Consellería de turismo.
David Serra, diputado y vicesecretario del PP Valenciano.
Yolanda García , ex tesorera del PP de la Comunidad Valenciana y diputada autonómica.
Cristina Ibáñez, ex administradora del PP valenciano.

Más información:
http://www.facebook.com/note.php?note_id=132128810188651

La trama Gürtel se llevó la mitad de lo que gastó Canal 9 en la visita del Papa
La oferta de Teconsa para la visita papal superaba en millones a la más barata.
La fundación V Encuentro con las Familias gastó 12 millones en la visita del Papa.
Agosto 2010, cuatro años después de la visita del Papa el Consell paga otros 2 millones de euros a la fundación V Encuentro Mundial de las Familias.
Hacienda denuncia múltiples ilegalidades en los 14 millones gastados en la visita del Papa a Valencia.
Frente a los 14,7 millones de euros que Canal 9 desembolsó para cubrir la visita del Papa a Valencia, la televisión Catalana TV 3 calcula un gasto aproximado de 1 millón de euros, y la gallega TVG 1,5 millones de euros aprox.
El centro internacional de prensa costó a Canal 9 la friolera de 3 millones de euros, mientras Cataluña sólo invertirá 200.000 euros en el suyo

Más información:
http://www.facebook.com/photo.php?fbid=143985482279053&set=a.143777848966483.29044.132080526802882&theater

Las nuevas pruebas del 'caso Gürtel' apuntalan la financiación ilegal del PP
El sumario documenta cuentas anómalas del partido en Valencia, Madrid y Galicia - Nueve cargos del PP defraudaron 3,8 millones, según la Agencia Tributaria
http://www.elpais.com/articulo/espana/nuevas/pruebas/caso/Gurtel/apuntalan/financiacion/ilegal/PP/elpepiesp/20100404elpepinac_1/Tes

Los papeles de 'El Bigotes' revelan el gasto electoral irregular del PP. El partido pagó a Orange Market 15 veces más de lo que declaró
http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/papeles/Bigotes/revelan/gasto/electoral/irregular/PP/elpepuesp/20100407elpval_1/Tes

La policía acredita con un nuevo informe la financiación ilegal del PP de Camps:
http://www.elpais.com/articulo/espana/policia/acredita/nuevo/informe/financiacion/ilegal/PP/Camps/elpepuesp/20100901elpepunac_14/Tes

SÓLO PARA TUS OJOS...

Una vella obsessió, una mala olor

12/03/11 02:00 - JOAN F. MIRA

Això era ja fa un bon grapat anys, potser prop de vint-i-cinc, que amb Eliseu Climent i l'advocat Rafael Mansanet vam eixir del metro de Madrid a l'estació Nuevos Ministerios, presidits per l'estàtua eqüestre del general Franco quan el PSOE ja feia uns quants anys que governava. Admirable sentit de la història: sorties del metro, i et trobaves elcaudillo a cavall. Vam entrar a l'edifici del ram dels transports i comunicacions, o algun nom ministerial semblant, i el personal devia estar fent la llarga pausa del cafè, perquè semblava tot mig desert. Però, desert i tot, aquell era un espai on el poder de l'Estat surava en l'aire dels corredors, escales i salons. Finalment, ens va rebre el senyor ministre, José Barrionuevo, després conegut per altres afers també relacionats amb el poder de qui té el poder, i vam parlar del cas que ens ocupava. El cas era, ja aleshores, la recepció de TV3 al País Valencià, a través dels repetidors d'Acció Cultural. Una qüestió d'Estat, segons semblava, i segons les informacions que el ministre havia rebut de Joan Lerma, president de la Generalitat Valenciana. El resultat de la conversa, en forma de resposta i de decisió ministerial, va ser la presència de la Guàrdia Civil al repetidor de Castelló, i el tancament manu militari de les modestes instal·lacions.

Les vam tornar a connectar subreptíciament i cladestina, el president Pujol va fer alguna gestió personal i enèrgica, i així passaren els anys. Alternant indiferència i amenaces en temps de l'insigne estadista de Cartagena i honestíssim polític Eduardo Zaplana. Rebent promeses enganyoses del ministre José Montilla, i l'activa passivitat del ministre Joan Clos, tots dos suposadament amics. I després suportant l'hostilitat declarada, immutable, repressiva i mortal del senyor Camps i els seus col·legues de govern i de partit. El menyspreu i la indiferència d'uns, la violència dels uns i dels altres. Abans, entremig i ara: deu ser una de les poques constants del darrer quart de segle. Ara l'amenaça odiosa ha arribat fins als últims projectes de destrucció, i fins a les declaracions de la senyora Sánchez de León, portaveu de la nostra Generalitat: diu, amb gest de menyspreu i de burla, que al País Valencià això de TV3 només interessa dues o tres mil persones. Però són desenes de milers les que han eixit ja als carrers (espontàniament, els ho assegure), i centenars de milers els qui firmaren la iniciativa legislativa popular (sense suport dels populars del PP, ni dels socialistes del PSOE).

Es tracta, doncs, d'una obsessió antiga i permanent: que els valencians no puguen veure la televisió catalana, que el ferrocarril entre València i Barcelona continue ofegat per una via única de fa segle i mig (deu ser l'única d'Europa occidental), que la llengua comuna, al País Valencià, no siga ni comuna ni respectada i usada pels polítics grossos. Passen ministres, passen governs, passen partits. L'obsessió és la mateixa. El resultat, en aquesta matèria de les televisions, és una persecució metòdica, incessant i brutal, que dura ja un quart de segle. La dedicació persecutòria de Joan Lerma, una inútil visita al ministre Barrionuevo, repetidors de televisió tancats per la força armada, totes les estacions d'un calvari inacabable, fins a l'execució de la sentència de mort. És l'aplicació continuada d'una antiga hostilitat irracional. O perfectament racional i comprensible: el vell anticatalanisme espanyol, en la seua miserable i patètica versió valenciana. El menyspreu, la prepotència violenta dels uns i dels altres. Ara, aquesta hostilitat inalterable, històrica, és obra sobretot del senyor Camps i dels seus col·legues de govern i de partit. Deu ser que el simple intent de voler veure una televisió pública veïna, la catalana, és un atemptat a la salut de la població, un perill de contagi, un risc de malaltia, o vés a saber què, davant del qual cal mostrar contundència autoritària i, si pot ser, la més alta eficàcia destructiva.

També per al govern espanyol la idea sembla nefanda, i per això van bloquejar (amb intervenció personal de la senyora De la Vega, valencianíssima) la tramitació d'una ILP amb més 650.000 firmes, en prova de profundes conviccions democràtiques. I les multes administratives i arbitràries que imposa Francisco Camps, valencià exemplar per tants conceptes, arriben ja a quantitats tan inaudites i brutals que només s'entenen si el que busquen és l'aniquilació total de l'enemic, destrucció física inclosa. Perquè es tracta, en últim extrem, no tan sols d'impedir la recepció de la televisió catalana, sinó també i sobretot de destruir l'entitat cívica que manté i fa possibles els repetidors, i que és alhora el nucli i l'emblema visible de tota una concepció de la cultura i la llengua comunes: es tracta de destruir Acció Cultural del País Valencià, amb tot el que és i representa. Tot plegat, aquesta llarga història m'omple de tristor, i d'un profund sentiment de repugnància.

Molt sovint, anant per terres de Catalunya o d'Espanya, em pregunten “com van les coses” al País Valencià, i si és cert tot això que de tant en tant llegeixen als diaris. Això que vostés llegeixen als diaris és cert, conteste invariablement, però és només una part de la veritat. Perquè la veritat completa és molt pitjor: la major part dels valencians viuen en un món de falsedats brillants, en una societat d'espectacles inútils i caríssims que afalaguen vanitats estúpides, de fracassos profunds en economia, finances, política, moral pública, ètica i estètica. Les coses, doncs, no van bé: en realitat, van fins i tot molt pitjor del que sembla. Alguna cosa, molta cosa, fa olor de podridura, a Dinamarca, com escrivia Shakespeare, i pareix que moltíssima gent no troba desagradable l'olor. Aquesta és la tragèdia, no sé si la del “ser o no ser” deHamlet, la del Rei Lear o la del moro de Venècia. És com aquella pudor insuportable que feien nobles i reis de segles passats, que no es rentaven mai, i la cobrien arruixant-se amb perfums intensos. Alguna cosa fa pudor, i la causa de la pudor és profunda i extensa. La cosa més alarmant i perillosa, però, no és la podridura i la mala olor: és el perfum aparentment agradable que la dissimula. La colònia sobre la brutícia, el desodorant amb aroma d'espígol, i el bon poble del bon país caminant feliç cap a la ruïna, entre els efluvis de perfum sintètic. El perfum d'un “despotisme suau”, com recordava jo ací mateix, fa dos o tres mesos. Un monstre dolç, un monstre perfumat.