Qui parla sol

Qui parla sol és boig o té paletes a casa.

Parèmia que no he sabut trobar als reculls habituals, però oïda a la vila de Torelló durant els primers anys dels segle XXI. La seva creació sembla motivada per l'enrenou que fan els professionals de la construcció en projectar la seva sorollosa i invasora activitat en una àmbit familiar concret.

Aquest breu apunt podreu complementar-lo, si us vaga de fer-ho, amb la lectura d'un sucós text literari, molt recomanable, elaborat amb bona humor per la col·lega blogaire Sílvia Teulats, mantenidora del blog Fent punyetes, i àdhuc amb l'audició d'una peça musical, molt encomanadissa, relacionada amb el tema recurrent de la follia.

Tenir mala ceba

tenir mala ceba  'estar enrabiat, de mal humor' 

Localització: Torelló

Informador: Ramon Peroliu 

Amb el mateix sentit, i del mateix indret, tenim recollides les expressions següents: 

• tenir el futris 
• tenir mala joana
• tenir mala lluça 
• tenir mala lluna 

Agraïments: a Ramon Peroliu, rimaire de Torelló, i a la gestora del blog Gino-Art, del qual hem manllevat la imatge que il·lustra aquest apunt. 

Miseronobis

miseronobis   m.   [mizəɾunɔ́βis]  'poca cosa, micarella' 

Mot oït a la vila de Torelló en la sobretaula del dia de Divendres Sant de l'any 2012, emprat per fer referència a unes pobres deixalles de menjar. 

Informació complementària: com a adjectiu, el mateix mot pot ser usat en el sentit de 'magre, neulit'.

 

Origen:  el llatí misere(re) nobis  'tingues pietat de nosaltres' .  

No figura al DCVB ni al DECLC.    

La imatge ha estat manllevada del blog El porquet de sant Antoni, on us recomano d'acudir.

Terregada

terregada   f.  [tərəɣáðə]  Ressaca, pesadesa de cap produïda per una ingestió excessiva d'alcohol. 
(accepció que els diccionaris no assignen a aquset mot, observada al terme de Sora, al sector del Lluçanès-Bisaura)  




Aquest punt és, de fet, una nota d'agraïment per a tots els qui vau poder assistir, dissabte al matí, a la xerrada, oberta a la participació de tothom, organitzada pel Casal de la Gran de Torelló i a tots els qui de manera habitual participeu en aquest blog. 


El mot amb què l'encapçalem no fou comentat en aquesta xerrada sobre els mots de Torelló i la seva rodalia , però figurava, de fet, en un full, curull de notables joies lingüístiques, que subtilment ens feren arribar abans d'iniciar l'acte. 


Una terregada, doncs, que és com una mena ressaca de mots, i molt plaent, atès que no hi va caldre l'estímul de cap substància que hagi de malmetre la salut, i tan sols ha estat, com dic, la feliç conseqüència d'una refrescant pluja de mots. Gràcies.   

Els bells mots de Torelló

Vista des del santuari de Bellmunt

 

Data: 25 de febrer de 2012

Hora: 10.30 hores 

Lloc:  Casal de la Gent Gran de Torelló, carrer de Rocaprevera, 31, Torelló

Els bells mots de Torelló 

Xerrada a càrrec del mantenidor d'aquest blog en què es comentaran, de manera amena i oberta a la participació dels assistents, algunes particularitats del català que es parla a Torelló

Organitzat per: Casal de la Gent Gran de Torelló

Museu de la Torneria de Torelló

Les imatges, totes dues, han estat manllevades del blog de Josep Guitart, al qual us recomanem d'acudir. 

 

Voltar més que en Pere Camps

Parèmia oïda a Torelló (Osona) durant la primera setmana del mes de gener de l'any 2012, d'origen desconegut per a mi, amb la qual avui us comunico la meva retirada temporal de l'activitat blogaire. No publicaré, doncs, cap més apunt durant aquest mes de gener, tot i que estaré al cas, tant com podré, dels apunts i de les novetats que altres blogaires vagin publicant durant aquests dies.

Faig aquesta aturada, com alguns de vosaltres ja sabeu, amb la voluntat d'avançar fermament en la redacció de la meva monografia sobre la comarca natural de les Guilleries i pel meu compromís de recerca geolingüística que vaig iniciar l'any 2006 a Sant Hilari Sacalm.

Aprofito l'ocasió per anunciar-vos, també, quins seran, del febrer enllà, els municipis on tinc previst de fer enquestes:  

• febrer: Vallfogona de Ripollès
• març: Saldes (Berguedà), Vallcebre (Berguedà)
• abril: Setcases (Ripollès)
• maig: Fígols (Berguedà), Borredà (Berguedà)
• juny: Campelles (Vall de Ribes, Ripollès) 

Us faig saber, igualment, quins seran alguns dels apunts que tinc previstos per als propers mesos:

• 15 de febrer: Mots insòlits de Collsacabra (realitzat conjuntament amb el poeta Miquel Banús)
  
• 25 de febrer: Osor 2008: vocalisme escindit
• 5 de març: El call de la mà: entre les Balears i les Guilleries
• abril: Mil mots de Sora: primer tast (realitzat conjuntament amb l'escriptor Josep Comas)

 

Apunt dedicat a tots els qui em seguiu regularment, i en agraïment a la vostra fidelitat; i dedicat, també a Carme Rosanas, que tot sovint, com avui, ens inspira i ens ofereix recursos artístics per il·lustrar els nostres apunts.  

Que enrajolin!

I també es pot dir: 

Que pedalin!

Les sis i deu; sastres, plegueu

Aquesta inofensiva rima, oïda ahir al vespre tot fent camí entre Castellar de n'Hug i Torelló, la dediquem als nostres soferts amics i benvolguts seguidors que pateixen, com jo mateix, els estralls ocasionats pel canvi d'horari imposat per les corresponents autoritats cronològiques.  

La dediquem, així mateix, a l'amic Víctor Pàmies perquè li faci lloc, quan pugui, en algun indret del seu immens i sucós repertori paremiològic. 

Un burxot

Burxot  m.
Fiblada, picada produïda per fibló o agulló. 




Mot no normatiu que hem observat a la vila de Torelló, estiu de 2011, on fou usat per un nadiu de la primera generació amb motiu d'una fiblada ben real, i inoportuna, produïda contra l'animal domèstic (domèstic però molt independent) que trobareu representat en la fotografia que segueix, i protagonista, com ja sabeu, d'altres afers i facècies molt destacables.    

Dedicat a Vicent Ferri, mantenidor del blog Bestiolari, al qual us recomano d'acudir.  

Caure de les espardenyes

Es diu que un hom ens ha caigut de les espardenyes quan, efectivament, ha fet alguna mena d'acció o ha emès algun comentari que desmereix de la valoració que fins aleshores en teníem.

Localització: Torelló, vall del Ges
Data: 27 d'agost de 2011

Com a expressions equivalents, el DCVB recull, si més no, aquestes dues: caure d'es retaulet (Menorca), caure de l'escambell (Penedès).  







Agraïments: als gestors del blog Lo carranquer, del qual he manllevat la imatge que il·lustra aquest apunt d'avui.

La canalla

Canalla  'menudalla, conjunt de monedes de poc valor'.  

Tal com ho il·lustra la imatge (manllevada del blog de Mercè Climent), el mot canalla (pronunciat canaia en la zona de què tracto) el retrec aquí en una accepció no normativa i no continguda al DCVB, però aplegada i ben confirmada, tanmateix, en la meva recerca per la vall de Torelló que vaig dur a terme, l'any 2005, gràcies a la beca d'estudis que em va concedir la Regidoria de Cultura d'aquest ajuntament del nord d'Osona.

Bombarda

En l'ús que ara vull destacar, el substantiu bombarda (de gènere gramatical femení) és propi del terme de Santa Maria de Besora, on me'l va ensenyar (estiu de 2005) la senyora Dolors Masias, octogenària d'aquell indret de la comarca del Bisaura.

Furgant en la memòria, ella mateixa m'indicà que aquest mot substantiu era aplicat al 'tro'; una accepció, doncs, que calia afegir al sentit de 'brama, veu pública molt estesa' que jo mateix vaig poder confirmar, igualment, i per la mateixa època, en la meva recerca per Torelló i el Bisaura. 

Aquest darrer sentit (el de 'brama') sí que figura al DCVB, però no pas al diccionari normatiu. El sentit de 'tro', en canvi, no el trobo recollit en cap dels repertoris lèxics que he pogut consultar.



La fotografia ha estat manllevada de Nació Digital.

Tapat Santa Llúcia, pluja segura

Dita que és pròpia, si més no, del terme de Torelló. I que fou citada, el dia 5 d'agost de 1945, en la conferència sobre particularitats lingüístiques d'aquesta vila que fou pronunciada pel senyor Joan Subirachs a invitació de l'alcaldia i de l'Associació d'Estudis Torellonencs. Compteu-la, doncs, dins l'apartat de fraseologia i d'anemonímia populars. 

L'indret de Santa Llúcia de Sobremunt, que il·lustrem amb una fotografia d'Anna Mora, es troba situat en la comarca natural del Lluçanès i constitueix, de fet, un bon mirador de la plana de Vic, que fareu bé de visitar quan en tingueu una bona ocasió.         

Tots som de casa

Concentració silenciosa

Dia: dissabte, 11 de juny
Hora: 2/4 de 12 del migida
Lloc: plaça de la vila de Torelló

 
 

 Enllaç recomanat: el de Ramon Alberich.

 

Surten bromatxos a Torelló

Els bromatxos (o brometxos) són núvols foscos, anunciadors de pluja tempestuosa, que solen compartir l'espai aeri amb amb zones de notables clarianes.

Els hem vist eixir aquest matí des de casa, a Torelló, quan hem posat l'esguard cap a la banda del Lluçanès i el Bisaura, i també cap als verals de la Garrotxa. 

El mot bromatxo (derivat de broma, del llatí BRUMA, format gràcies al sufix -atxo, del llatí -ACEUS) no figura al diccionari normatiu ni tampoc al DCVB, però és, tanmateix, un element ben comú en el nostre llenguatge informal de Torelló. 

 

Dedicat a Anna M. Peroliu, seguidora nostra, autora de les fotografies i informadora de la segona generació torellonenca.

Llampega a Maronta

Llampega a Maronta, pluja prompte.

Bona rima la que ens arriba des del terme de St. Pere de Torelló! Que és pròpia, com sabeu, de la rica fraseologia catalana bastida amb previsions populars relatives als esdeveniments meteorològics.  

Tot i que en la imatge no es veu prou bé, l'esmentat coll es troba situat entre el cim del Serrat Alt (que fa de partió entre els termes municipals de St. Pere de Torelló i d'Orís) i el del castell de Torelló, ben visible, aquest sí, al capdamunt de la imatge que encapçala aquest apunt.   

Si hi teniu interès, podeu trobar aquest indret en la cartografia oficial.  






Dedicat als amics de St. Pere de Torelló i al Centre Excursionista de Torelló, propietari de la imatge que il·lustra aquest apunt.

Jo no sóc fill de torner

O bé:

Jo no só fill de torner.

  
La frase que encapçala aquest apunt fou esmentada pel senyor Joan Subirachs i Pujol en una conferència sobre particularitats lingüístiques de Torelló pronunciada el dia 5 d'agost de 1945 en el local d'Acció Catòlica d'aquella vila osonenca. 

Com que no ens consta el sentit precís que se li donava, volem creure que la frase en qüestió es devia dir per mirar de contrarestar una suposició o una afirmació anterior en què s'assenyalava, o se suggeria, la condició socioeconòmicament ben assentada d'algun dels presents. L'afectat per aquesta suposició, hi devia replicar amb aquest argument de tanta força pragmàtica.

I això, és clar, s'entén perfectament en el marc de les relacions humanes de Torelló (i àdhuc dels pobles veïns), en què l'activitat de la torneria gaudia (i gaudeix encara) d'un bon prestigi social.

Si no he estat prou convincent amb aquest comentari, podeu adreçar-vos al web del Museu de la Torneria, on trobareu molta informació relativa a aquest àmbit tradicional i unes belles fotografies que l'il·lustren.   





Agraïments: a Elisabet Soldevila, que amablement ens ha fet arribar el document manuscrit on es reprodueix el contingut de la conferència, i a tots vosaltres, seguidors d'aquest blog, que tanta companyia feu.

I quina lloca de porxo!

Es diu que un hom és com una lloca de porxo quan se'n vol destacar el seu caràcter fluix, estovat, que es caracteritza per una indolència extrema. 

Ho sento a dir en la meva àrea de Torelló i de la vall del Ges.  

Cantar més que el gall de la Passió

Locució molt sentida en el meu entorn geogràfic, àdhuc en variants no aptes per a menors:

Pitjar més que el gall de la Passió.  

O bé:

Voltar més que el gall de la Passió.
Córrer més que el gall de la Passió. 

Etcètera.  



En el fons, com podeu veure, se'n lloa (d'aquest gall històric) la seva persistència, la seva capacitat iterativa, la constància irrefrenable, o la tenacitat, potser.

Siguem, doncs, persistents com ell, amb voluntat ferma i insubornable.

No defallir.  

La imatge l'hem manllevada del blog Ucronies, on també trobareu bones referències de l'històric gall.  

Sol rajant

Expressió d'interès per als estudiosos de l'anemonímia, és a dir, dels noms de fenòmens meteorològics.  

I s'usa, a Torelló (al nord d'Osona), per referir-se a la mena de sol que fa quan s'escau que plou en el mateix moment. Plou i fa sol, també diuen.  

És a dir: fa un sol rajant.