Microdiscursos -12-

Foto Lluís Arcal

A l’acte de signatura del projecte Maresme Marítim aquesta tarda al Port de Mataró: “Mataró serà capital del Maresme si és capaç de generar confiança i complicitats amb la resta de pobles i viles de la comarca”. “Aquest projecte és una aposta clara pel que és el Maresme: una comarca marinera”.

Dracs i colors

El dracs i el colors del modernisme del Maresme que la Marga Cruz ha fotografiat esplèndidament. “Com una capsa d’aquarel·les” fent servir les paraules de la fotògrafa mataronina aquesta tarda a Canet en l’acte d’inauguració de l’exposició i dins dels actes de la III Fira Modernista. I certament el resultat és aquest: pastilles de color, sense identificar, acompanyades de les poesies, algunes amb voluntat d’haikús, de la Montse Assens.

Voluntàriament l’autora no ha volgut identificar les fotografies i deixar que només la seva bellesa ocupi la nostra atenció i ens piqui la curiositat de descobrir on és. Al principi, però, va ser un drac: el d’un casc conegut i estimat. El drac que va encuriosir la Marga per a fer el seu llibre, amb en Pep Andreu, sobre el modernisme de la comarca i que la seguit esperonant en la seva recerca de dracs arreu del Maresme. Entre mig aquesta magnífica exposició que delicadament la Montse Assens descriu:


Tan sols escric versos indelebles
mentre observo la màgia que desprèn
el ritme i la dansa dels colors.
Un bri de llum s'endinsa en la mirada
i el guardià mític de tresors i donzelles
cavalca per l'estol de vitralls que engalana el cel.

Roses de maig

Fa uns dies quan en Josep Maria Juhé, alcalde de Calella, em va convidar a presidir la inauguració del Concurs de Roses li vaig haver de manifestar el meu desconeixement d’aquest concurs. I això em preocupa. Acostumo a ser una persona força ben informada del que passa a la nostra a la comarca i el fet que desconegués la seva existència volia dir que quelcom no estem fent prou bé. Ja sabem que els maresmencs en general som gent discreta, poc donats a l’exhibicionisme o a posar més pa que formatge, però també és cert que sovint ens passem de mida. Ens cal conèixer millor el que passa a la comarca i compartir-ho. Per això també l’aposta per mitjans de comunicació comarcal que ens ajudin a saber que passa a tots els pobles, viles i ciutats del Maresme.

El cultiu de la flor ha tingut una forta implantació i tradició a la comarca i, encara que les coses no són com eren, ens cal reivindicar el caràcter de comarca més florida de Catalunya. Les condicions naturals, entre el mar i la muntanya, fan del nostre territori un espai magnífic pel cultiu de tot tipus de flor. Per això també hem de donar a conèixer esdeveniments com aquest de Calella o el Mar de flors de Vilassar de Mar.

De la mateixa manera, i en un altre ordre de coses, hem de seguir reivindicant la importància de les coses senzilles com les flors. Senzilles però de la bellesa dels geranis dels balcons, o les falgueres del costat del xup, el roser del jardí o el llimoner del pati. Coses certament senzilles però que omplen de bellesa els nostres racons més domèstics.

I deixeu-me per acabar, enguany que celebrem l’any Maragall, que acabi amb un fragment de les roses franques una poesia del poeta barceloní:

He vist unes roses - d´un vermell pujat,
d´un vermell negrós - d´un vermell morat.

Penjaven granxant-se - del mur d´un jardí;
ningú les pot heure - no es poden cullir;
són les roses lliures - de la servitud,
són les roses franques, - no paguen tribut.

Són lliures, són pures, - són del vent i el sol.

Passaran la vida - gronxant-se i rient
i abrusades se les emportarà el vent

De la meva intervenció aquesta tarda a Calella

El Maresme modernista

El podeu veure en aquest vídeo del programa Espai Terra de TV3 que la Cori Calero ha fet a partir del llibre "Maresme Modernista" de la mataronina Marga Cruz.

Sis qüestions sobre el litoral

Fa pocs dies varem celebrar a Mataró una reunió de treball amb alcaldes dels pobles costaners del Maresme afectats pel temporal de Sant Esteve i representants del Ministeri de Medi Ambient. Es tractava d’escoltar les propostes per la regeneració de les platges i dels passeigs marítims malmesos pel temporal. Més enllà de les solucions d’urgència que cal executar immediatament em va interessar plantejar les sis qüestions imprescindibles en el debat de les platges del Maresme.

La primera qüestió seria la deguda protecció a la qualitat de les aigües del litoral i del fons marítim amb especial atenció als alguers.

La segona fa referència a la necessitat de regenerar les platges i assegurar el seu manteniment posterior. No vull entrar sobre el millor mètode de regeneració i/o estabilització doncs són debats tècnics molt complexes que han de resoldre els professionals qualificats. De totes maneres el mètode que s’utilitzi ha de ser el màxim de respectuós amb el medi ambient.

La tercera qüestió és la necessitat de donar continuïtat als passeigs marítims ja construïts, urbanitzant els trams que falten i connectant-los entre ells amb sendes de vianants.

La quarta qüestió a resoldre és l’accessibilitat als passeigs i a les platges mentre existeixi la doble barrera del tren i de la carretera. Passos suficients però també passos en condicions, amplis, ben il•luminats.

En cinquè lloc s’hauria de resoldre els usos permesos en la zona de domini marítim terrestre, donant seguretat jurídica a ajuntaments i particulars.

En darrer terme, i no menys important, cal garantir la seguretat de les infraestructures que passen arran de costa i que es veuen especialment afectats pels temporals tal com actualment passa amb els col•lectors i la via del tren.

Per tant el que cal fer és impulsar un acord estratègic entre administracions que plantegi solucions a aquestes sis qüestions si volem recuperar plenament el litoral de la comarca. Un litoral que té una gran importància per l’economia de la comarca i per l’ús massiu que en fan els ciutadans.

Sumant, som més

I avui ho hem tornat a demostrar. Signatura, a Calella, del Pacte Territorial pel Desenvolupament i l’Ocupació del Maresme. Un pacte unitari que suma el pacte de Mataró i el pacte del Maresme. Els trenta ajuntaments de la comarca treballant junts. Ha calgut treballar, i de valent, per aconseguir-ho, però l’esforç tenaç dels responsables polítics i socials ho han aconseguit. Felicitats Alícia i Bernat.

I és que com escrivia l’altre dia un periodista de Mataró, alguna cosa està passant al Maresme. Un seguit de bones notícies que neixen de la voluntat de sumar, de treballar plegats en projectes importants per la comarca: TDT, TCM Mataró-Maresme, les escoles universitàries, la política de mobilitat, la defensa del litoral. Poc a poc, i en les línees apuntades en el Pla Estratègic del Maresme, anem sumant voluntats i tirant endavant projectes unitaris i importants.

I Mataró vol liderar aquests projectes. Amb voluntat d’exercir de capital de la comarca, amb responsabilitat i generositat, convençuts que sumant som més.

Sobre mobilitat al Maresme

Foto Francesc Bellmunt

Important reunió aquesta tarda al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Per un costat els membres de la Comissió de Mobilitat del Consell Comarcal del Maresme, formada per representants dels cinc grups polítics amb representació comarcal, i per l’altra el Secretari de Mobilitat de la Generalitat.

Es tractava d’explicar les aportacions que la Comissió ha fet al document de treball sobre la mobilitat del Maresme que la Secretaria ens havia enviat fa unes setmanes. Bona sintonia i avenços molt importants en temes com la política de peatges, el transport públic, les infraestructures ferroviàries i viàries. Per primera vegada tinc la impressió que avancem decididament cap un acord polític que posi final a la llarga discussió sobre la mobilitat a la comarca.

També la impressió que se’ns comença a tenir molt en compte. I això, a banda de la predisposició del Departament, té i molt a veure amb la postura unitària que els grups polítics hem sabut trobar sobre aquest tema tan delicat. Ha calgut fer esforços i renúncies per part de tothom per arribar a unes propostes consensuades que poden ser assumides, i així ha estat, per tots els grups comarcals. Començant a discutir sense apriorismes, posant els interessos dels ciutadans del Maresme per davant de qualsevol altre interès i presentant-nos a Barcelona amb una veu i un posicionament compartit.

Ara caldrà rematar la jugada, tancar l’acord, fixar calendaris i finançament i continuar treballant.

Maresme metropolità, oportunitat o amenaça

En els debats sobre la realitat i el futur del Maresme sempre ha planat el fet metropolità com a qüestió pendent. Segurament és un debat més ampli sobre la pròpia estructuració territorial del país i una rèmora de la desafortunada Llei d'Ordenació Territorial dels anys vuitanta. Però la realitat, que acostuma a ser molt tossuda, torna una vegada i una altra a posar en evidència el caràcter plenament metropolità de la comarca. He manifestat moltes vegades la necessitat d'entendre Barcelona, i l'àmbit metropolità, com una oportunitat que ens proporciona prou massa crítica i una marca de reconegut prestigi internacional. Sense la proximitat de Barcelona i sense el seu pes específic seríem un territori més de Catalunya, ideal per passar les vacances, però sense cap capacitat d'incidir en les decisions transcendentals que han de determinar el nostre futur.

No tot, però, són flors i violes, i amb les oportunitats cal contraposar les amenaces. Amenaces que vénen precisament de la capacitat de la capital catalana de convertir-se per als territoris veïns, i àdhuc pel mateix país, en una mena de forat negre que per la seva enorme massa acabi engolint tot el que pugui passar al seu entorn. Sovint ens queixem que això ja passa en àmbits com l'informatiu, en què tot el que succeeix al nord del Besòs o al sud del Llobregat és, excepte si són males notícies, ignorat amb massa freqüència.

Com convertir les amenaces en oportunitats? Crec que aquest és l'autèntic debat i que el resultat final depèn en gran part de nosaltres mateixos, de la nostra capacitat de reafirmar un projecte de comarca. Comencem a tenir prou eines teòriques per poder definir amb rigor aquest projecte de comarca. El pla estratègic del Maresme, aprovat l'any 2007, i els recents documents del pla territorial metropolità són documents molt valuosos que necessiten un desplegament urgent que permeti resoldre l'encaix metropolità de la comarca i que plantegi nous escenaris supramunicipals de cooperació i treball.

El Maresme ha de definir un model territorial, econòmic i social que el situïn amb avantatge davant d'altres territoris i que li permeti mantenir una personalitat pròpia. Un model territorial que ha d'establir els límits i sobretot el caràcter del seu creixement, que ha de ser en xarxa, a partir dels nuclis existents i que abandoni definitivament el model de creixement intensiu i dispers que ja està hipotecant el futur de la comarca. Model territorial que defineixi les infraestructures de comunicació, residus, energia i aigua que han de ser sostenibles però suficients i que no poden escanyar el normal creixement de la comarca i el seu desenvolupament econòmic. I que permeti superar d'una vegada l'etern i estèril debat sobre les carreteres que ja necessitem. Mentre discutim, altres comarques tiren endavant projectes i aprofiten les seves oportunitats.

Un model econòmic que tingui en compte la diversitat territorial existent i que es fonamenti en la tradició industrial, de serveis i de turisme. Sense oblidar una agricultura que, minoritària però de qualitat, pot donar encara molt de joc en sectors com la gastronomia i la venda al detall. Ens cal generar sinergies i afegir la innovació com a eix central de l'activitat econòmica. La clara voluntat del Tecnocampus de convertir-se en referent comarcal i el nou model universitari són elements clau per a la competitivitat de les empreses i dels professionals del Maresme.

I un model social que remarqui la identitat de la pròpia comarca amb una clara intencionalitat de cohesionar i generar massa crítica empresarial, cultural i política que ens permeti ser més influents en la presa de decisions que ens poden afectar. Per això, més que mai, cal generar les complicitats necessàries en tots els àmbits i enfortir els teixits socials de la comarca. Amb una capitalitat ben definida, exercida sense complexos per Mataró, amb tota la generositat i complicitat que calgui per generar les confiances imprescindibles. Però tenint en compte les múltiples i diverses iniciatives que existeixen en els pobles, viles i ciutats del Maresme. En definitiva, cal que juguem a fons el fet metropolità, articular una comarca amb projectes comuns i que sàpiga convertir les amenaces en oportunitats.

Article que El Punt em va publicar ahir diumenge

Consell d’alcaldes

Reunió del Consell d’Alcaldes del Maresme aquesta tarda al Consell Comarcal.

Uns quants punts importants que s’han portat a consideració dels alcaldes de la comarca. El primer ha estat l’informe preceptiu sobre els pressupostos del Consell Comarcal per l’any 2009. Un pressupost que puja més de 36 milions d’euros i que és el segon pressupost més important, superat només per Osona, de tots els consells comarcals.

Un segon punt molt important ha estat la presentació dels projectes, ja treballats en la reunió del Comitè Executiu del mes de novembre, del Pla Estratègic pel 2009 que venen a desenvolupar els projectes proposats en el propi Pla, i entre els que destaquen la constitució (ara que algú vol inventar la sopa d’all potser seria interessant llegir la pàgina 24 del document de propostes estratègiques del Pla) de l’Agència de Desenvolupament Econòmic del Maresme, els estudis per la reconversió de la N-II, la gestió integrada del litoral i la gestió d’iniciatives culturals en xarxa.

La presentació de la Xarxa Infància, Adolescència i Família (XIAF) ha estat el tercer punt, per acabar amb la presentació de la fusió del Pacte pel Desenvolupament Local i l’Ocupació del Maresme i el Pla Local per a l’Ocupació de Mataró. Una evidència clara, en un mes especialment important, del treball conjunt que estem portant a terme amb les altres administracions de la comarca. I una demostració de la voluntat política d’exercir de capital del Maresme.

Tresors amagats

S’estava bé aquesta nit al pati de can Comas de Pineda de Mar. M’hi he acostat, invitat per l’alcalde Xavier Amor, per assistir al pregó de la Festa Major. Aquest any el pregó anava a càrrec de la colla de diables del Poble Nou de Pineda. Una mica de llenya i els comentaris acostumats sobre la festa. Després el correfoc pels carrers d’aquesta vila de l’alt Maresme.

Can Comas és una masia, a tocar de la plaça de la vila, que s’ha reconvertit en un Espai de dinamització cultural. Durant l’estiu, al pati, es celebren els concerts emmarcats dins del programa Acords d’estiu. Una variada proposta musical que aquest any ha vist passar artistes com la Sílvia Comes, l’Àngela Suarez o el August Tharrats Trio.

Però can Comas amaga en el seu primer pis la Fundació d’Art Gràfica Tharrats, una magnífica col·lecció d’obra gràfica d’artistes com Miró, Brossa, Subirachs, Guinovart, Ràfols Casamada, Hernàndez Pijuan, Perajaume, .... I dic que amaga perquè, en una manera de fer les coses molt pròpia de la comarca, la col·lecció és molt desconeguda per la gent que no som de Pineda.

Comença a ser hora, i n'hem parlat amb l’alcalde Amor, de treballar plegats per donar a conèixer els petits, i no tan petits, tresors que tenim amagats en les ciutats, pobles i viles del Maresme. Construir una proposta i una agenda cultural de la comarca que generi les sinèrgies necessàries i que ajudi a la promoció cultural del Maresme superant velles i estèrils polítiques de campanar.

Consell d’alcaldes

Consell d’alcaldes del Maresme aquesta tarda al Consell Comarcal. Altres vegades ja he parlat d’aquest organisme, que sense capacitat decisòria, permet seure al voltant d’una taula a tots els alcaldes en igualtat de condicions.

Avui teníem un ordre del dia llarg i potent: integració de les escoles universitàries, pla de desplegament de la fibra òptica, desplegament de la llei de dependències, estat del debat de la mobilitat, pacte territorial d’ocupació, estat del pla estratègic del Maresme.

Un grapat de projectes que serveixen per articular comarca. Alguns temes que ha costat ben poc consensuar. D’altres més difícils i sobre els que caldrà posar tota l’atenció en els propers mesos. Sense apriorismes i analitzant amb calma totes les possibilitats. Però sense perdre més el temps en discussions bizantines, anant per feina i prenen decisions amb valentia, fugint de polítiques de campanar i actuant en interès general de la comarca. Només així ens en sortirem.