Wagner: Tristan und Isolde - Preludio

Esta noche tenemos el preludio de Tristan e Isolda de Richard Wagner, con la Bayerische Staatsorchester bajo la dirección de Zubin Mehta.
Déjense seducir por la eterna línea melódica y la romántica y arrebatada inspiración de un Wagner enamorado. Dormirán mejor.
Buenas noches.

Die Meistersinger von Nürnberg al Liceu

Fotografies d'Antoni Bofill.

Ahir tarda vaig assistir al Liceu a la funció d'abonament del torn T corresponent als Mestres Cantaires de Nuremberg de Richard Wagner que es representava després de 20 anys i sota el següent repartiment:

Hans Sachs: Albert Dohmen
Veit Pogner: Reinhard Hagen
Kunz Vogelgesang: Yves Saelens
Konrad Nachtigall: Kurt Gysen
Sixtus Beckmesser: Bo Skovhus
Fritz Kothner: Robert Bork
Balthasar Zorn: Roger Padullés
Ulrich Eisslinger: Ángel Rodriguez
Augustin Moser: José Ferrero
Hermann Ortel: Josep Ribot
Hans Foltz: Dario Russo
Walther von Stolzing: Robert Dean Smith
David: Norbert Ernst
Eva: Véronique Gens
Magdalene: Stella Grigorian
Vigilant nocturn: Magnus Baldvinsson
Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu dirigits per Sabastian Weigle
Director d'escena: Claus Guth
Producció: Sächsische Staatsoper Dresden

Llarguíssima vetllada (6 hores) amb dos entreactes de 40 minuts inclosos que, he de dir, no se'm va fer llarga. Magnífica direcció musical de Sebastian Weigle que va obtenir un bon so de l'orquestra de la Casa, amb un fraseig clar i ben cuidat i prestacions notables dels solistes de cada secció. La posada en escena es deixava veure bé, permetia seguir còmodament l'argument de l'obra tot i l'episodi oníric de la nit de Sant Joan amb la més que discutible castració de Sixtus Beckmesser. Bona direcció d'actors.

Els cantants van estar esplèndids tots ells oferint una versió d'altíssim nivell. A destacar la bona prestació de Norbert Ernst en el paper de David, amb una veu molt ben timbrada i millor posada, amb un cant de liederista perfecte en la dicció, la musicalitat i en la matització del fraseig. El Walter de Robert Dean Smith sense ser una veu de bellesa privilegiada, dóna sempre sensació de seguretat i va interpretar la seva part com si no fes res. La seva romança i frases final van ser cantades amb una frescor i fiato exemplars, com si acabés de començar. Véronique Gens ens va obsequiar amb la seva bellíssima veu de soprano lírica i una curosa interpretació. Molt bona va ser també la prestació de Stella Grigorian en el paper de Magdalene. Segur i contundent el Pogner de Reinhard Hagen i sobrat de facultats el Kothner de Robert Bork. Bo Skovhus va interpretar el paper del censor Beckmesser amb gran capacitat dramàtica i vis còmica a més d'una prestació vocal convincent. Albert Dohmen va prestar la seva important i bella veu baritonal a un Hans Sachs d'alt nivell vocal i sòbria prestació teatral. Va ser un bon Sachs tot i que, des del meu punt de vista, no va arribar mai a tocar l'excel·lència d'un Bernd Veikl o d'un Hans Hotter. La resta de mestres cantaires van estar tots a l'alçada esperada inclòs un Roger Padullés en estat de gràcia que, per sort per a tots nosaltres, ja ha esdevingut un habitual de la Casa.
En resum doncs, una vetllada molt recomanable que no us haurieu de perdre.

Birgit Nilsson & Hans Knappertsbusch "Liebestod"

Esta tarde les propongo un video histórico que he encontrado entre las entrañas de YouTube y que seguro no van querer perderse. Nada menos que "Liebestod" del Tristan e Isolda de R. Wagner en la interpretación magnífica de Birgit Nilsson con la Orquesta Filarmónica de Viena dirigida por Hans Knappertsbusch, en un concierto de 1962.
Que lo disfruten.

Ària de l'Estrella - Tannhäuser - Wagner - Lawrence Tibbet

Aquesta nit us proposo "un clàssic per un clàssic": La celebèrrima ària de l'Estrella del Tannhäuser de R. Wagner interpretada de manera única pel gran baríton nord-americà Lawrence Tibbet.
Bona nit.

Lauritz Melchior "In fernem Land" Lohengrin, R. Wagner

Avui em ve de gust posar-vos la celebèrrima ària de Lohengrin "In fernem land" cantada per un Lauritz Melchior de 60 anys però encara amb les facultats suficients com per donar una lliçó de cant. Aquesta pel·lícula va ser rodada el 1950. M'ha vingut al cap el nom de Melchior no sé si per allò de "Melcior, Gaspar i Baltasar", o simplement per casualitat, sigui com sigui, aprofito també per a saludar i felicitar en Ximo de "In fernem land", aquest esplèndid blog operístico-musical totalment imprecindible (aquest si que s'hi dedica!) que ve de celebrar les 300.000 visites. Aprofito també per a desitjar-vos a tots uns bons reis i un feliç any nou.

Anne Schwanewilms-Elsa-Lohengrin (act 1)

Pel dijous 28 de maig tenim programat al Liceu un recital de lieder de la soprano lírica Anne Schwanewilms acompanyada al piano per Manuel Lange. Com que no conec ni he sentit a parlar d'aquesta senyora, he anat a investigar al YouTube i he trobat una interessant entrada de la cantant alemanya. Es tracta d'un fragment del primer acte del Lohengrin de R. Wagner interpretat en una recent producció a Amsterdam, el febrer de 2008. Veu lírica de qualitat i bellesa, bona tècnica, musicalitat i bon gust.
En el recital del Liceu estan programades cançons de Claude Debussy, Hugo Wolf i Richard Strauss. Ja ho veurem , però sembla que podrà estar molt bé.

Arturo Toscanini - Obertura de Tannhäuser - R. Wagner

Primera parte


Segunda parte

Esta noche nos pasamos a Richard Wagner. Nada menos de Arturo Toscanini dirigiendo una magnífica versión de la obertura de Tannhäuser con la Orquesta de la NBC en una filmación histórica de 4 de diciembre de 1948.
La excitante música de Wagner no es obstáculo para ser escuchada antes de dormir.
Buenas noches.

Bryn Terfel canta Wagner

El monòleg de Hans Sachs, dels Mestres Cantaires de Nuremberg, cantat pel Bryn Terfel. Com sempre, la qualitat, l'expressivitat i comunicabilitat d'aquest gran artista queda fora de tot dubte. Director: Christian Thielemann.

René Kollo canta Lohengrin

Us invito a veure i escoltar aquest video que he trobat del René Kollo en la seva bona època (encara que una mica granadet). Hi canta el famós monòleg "In Fernem Land" del final de l'òpera Lohengrin de R. Wagner quan explica davant de tothom qui és i d'on ve. Us poso la coneguda i històrica traducció catalana (farcida de llicències poètiques) de Joaquim Pena per a l'Associació Wagneriana de Barcelona, edició de 1926, adaptada a la música i que per tant podeu seguir síl·laba a síl·laba. Diu així:

En lluny país, que us fóra inasccessible,
troba's un burg i és Monsalvat son nom:
llumínic temple és al bell mig visible,
com res de tal riquesa no hi ha al món.

Lla dins un calze de mirable gràcia
és com sublim relíquia custodiat,
que un jorn, per dar-lo als homs més purs en guarda
per un seguici d'àngels fou baixat.

Cada any del cel davalla una coloma
per emfortir el seu poder excels:
se'n diu el Grial, i pura fe gloriosa
atorga a tots sos cavallers fidels.

Aquell que'l Grial pel seu servici tria,
armat és d'ell amb un poder sobrehumà;
no hi pot cap malvestat ni cap falsia:
qui'l Grial haurà vist, podrà la mort domtâ.

Àdhuc si mai vers llunya terra'l mena,
a batre's per els furs de la virtut,
no li és tan sagrada força presa
mentre'l campió roman inconegut!

Tan alta essència té del Grial la gràcia,
que fuig a tot abast d'esguard profà;
del cavaller dubtâ a ningú no plàcia;
si us diu qui és, se'n deu anar lluny ja.

Doncs bé, ara resposta clara us dóna
del Grial el cavallé enviat a vós:
mon pare Parcival duu sa corona;
confrare seu, és Lohengrin mon nom.

La versió de Kollo és força digna tenint en compte que es tracta d'un ària difícil en la que ja he vist estrellar-s'hi dos tenors. Si es canta en el seu context, al final de l'òpera, el tenor està cansat. Si la canta al principi d'un concert, el tenor té la veu freda. De manera que sempre té una excusa o altra per disculpar-se.
Espero que la gaudiu!