Exposició fotogràfica 'El jardí dels somnis'

No fa gaire vaig anar a la inauguració d'aquesta fascinant mostra, obra de l'escriptora Núria López Garcia i, tot i que ja havia vist alguna fotografia, no vaig poder evitar quedar captivada pel desplegament d'imatges exposades que semblen extretes d'un bosc imaginari.

Tal com va explicar l'autora de les instantànies, es tracta de retrats de flors i plantes del Jardí Botànic de Barcelona que la van inspirar en veure com la Natura pot oferir imatges ben inusuals si ens prenem la molèstia de fixar-nos-hi. És per això que,  observant les fotografies de la Núria López, es té la impressió de veure estranys espècimens de alguna flora llunyana quan, en realitat, són flors força comuns retratades amb un enfocament que les atorga un caràcter màgic.

'El jardí dels somnis' és un nom que fa justícia a l'exposició, perquè el visitant té la sensació de passejar per un verger d'un món de conte.

Núria López va començar a interessar-se per la fotografia ben aviat, seguint les passes del seu pare, el fotògraf vilassarenc, Fèlix López Teixidó. Els seus retrats han estat exposats al Museu Monjo, a Can Bisa i a la Bilioteca Ernest lluch, en el marc de les exposicions fotogràfiques del grup "Una mirada particular". 'El Jardí dels somnis' és la seva primera mostra a títol individual.

Les fotografies s'exposen i es poden adquirir al Favela-cafè, de Vilassar de Mar (Pl. Àngel Guimerà, 6),  tot aquest mes d'octubre a partir de les 7 del vespre.

'Desenterrant el silenci', imatges d'un impossible

La imponent masia de Cal Conde, situada al cor mateix del municipi de Cabrera de Mar, acull aquest dies l’exposició fotogràfica ‘Desenterrant el silenci’, de Sergi Bernal. La mostra forma part, juntament amb un documental i un llibre, d’un projecte fotogràfic i d’investigació que narra l’obertura d’una fossa comuna de l’any 1936, la qual cosa va permetre recuperar la figura del mestre català Antoni Benaiges.

Els documents que s’exposen, 32 fotografies, diversos facsímils, una reproducció de part de la fossa de vint metres quadrats i un audiovisual, parlen al visitant d’una història ‘recuperada a peu de fossa’, com expliquen al tríptic informatiu els organitzadors.

Tot va començar ara fa tres anys, després que el Grup de Ciències Aranzadi localitzés uns casquets de bala i diverses restes humanes a una zona de la serra de La Pedraja, a Burgos. Ja feia temps que se sabia que en aquell indret hi havia enterrades centenars de persones desaparegudes, tanmateix, la fossa havia estat amagada al llarg de 74 anys.  Un cop descoberta, van començar les tasques d’excavació que van treure a la llum 104 cadàvers entre els quals el d’Antoni Benaiges. 

Quarderns publicats per l'escola de Bañuelos
de Bureba seguint les tècniques Freinet.

Sergi Bernal va documentar fotogràficament aquells treballs i, gràcies a un testimoni, es va assabentar de la figura del mestre català que va desaparèixer l'any 1936 en aquelles terres. Bernal va seguir la pista a Antoni Benaiges, mestre d'escola del petit poble burgalès de Bañuelos de Bureba i va saber que d'aquest docent progressista, molt estimat pels seus alumnes, va ser torturat i assassinat pocs dies després que comencés la Guerra Civil.

Benaiges havia nascut a Mont-roig del Camp i va arribar a Bañuelos de Bureba l’any 1934. Un cop instal·lat a la petita escola rural del poble es va dedicar a aplicar la pedagogia ideada pel pedagog francès Célestin Freinet basada en l’expressió lliure dels infants. 

Així, el mestre va fomentar la participació dels seus alumnes i l’ús de la impremta, com es pot comprovar als facsímils que formen part de la mostra. També amb aquest propòsit, Benaiges va projectar dur  un grup dels seus alumnes a veure el mar.Tenien previst fer-ho el juliol de 1936, un cop acabat el curs. Els nens i nenes d’aquella escola mai no havien vist el mar, però se l’imaginaven a la seva manera. Això es pot veure a les breus redaccions recollides al llibret ‘El mar’ que va editar el propi mestre i els alumnes amb l’impremta escolar. Precisament, amb aquest aparell es van publicar més de deu quadernets que encara es conserven gràcies al zel de la família de Mont-roig.

Antoni Benaiges, però,  no va poder complir la promesa que havia fet als seus alumnes. El 25 de juliol de 1936 va ser assassinat per seguidors del bàndol feixista i enterrat en una fossa comuna amb altres persones, homes i dones, condemnats no només a la mort, sinó, també a l'oblit. 

Escrit d'un dels alumnes de Benaiges inclòs
al llibret 'El Mar' imprès a l'escola.

Al llarg de prop de 80 anys, la figura i els fets d’aquest mestre van quedar reduïts al record del seus familiars, alumnes i companys. Però la història, finalment recuperada del silenci d’una fossa comuna, ha tornat a Antoni Benaiges a la llum. Tal i com afirmen els organitzadors ‘aquesta mostra és un just reconeixement, un petit homenatge al mestre de Mont-roig del Camp, Antoni Benaiges, oblidat en una fossa comuna, i als altres homes i dones igualment assassinats que estaven amb ell a les muntanyes de La Pedraja”.

Així doncs, el somni truncat dels nens vertebra una mostra que honora alhora el record del seu mestre i el de totes aquelles persones que van haver de pagar amb la vida pels seus ideals, anhels i conviccions.

Aquesta història, que desvetlla l'horror de la intolerància, es va començar a divulgar el setembre de 2011, al casal de barri Les Esmandies de Mataró que va acollir la primera exposició. Des de llavors, la mostra fotogràfica ha passat per diverses sales i el Castell de Montjuïc ha estat el darrer lloc on s'ha exposat abans d’arribar a Cabrera de Mar on es podrà visitar fins el 22 de setembre. 

Carta informant de l'assassinat
d'Antoni Benaiges

Exposició fotogràfica Desenterrant el silenci, un projecte de Sergi Bernal.

Antoni Benaiges, un mestre de la República en una fossa comuna de Burgos.

Del 6 al 22 de setembre a Cal Conde (Carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 16).

Horari: De dilluns a dissabte de 18h a 20h i diumenge d'11h a 13h.

EXPOSICIÓ 'JAPONISME. LA FASCINACIÓ PER L'ART JAPONÈS

L’atracció que ha exercit l’Orient en els països occidentals ve de molt lluny. Durant molts segles, l’Occident s’ha deixat arrossegar per la fascinació de cultures mil·lenàries manifestada en la creació d’objectes delicats, suggerents i misteriosos que han captivat i, fins i tot, influenciat la creativitat de molts artistes europeus. Aquesta atracció i la seva influencia en l’art es coneix com ‘japonisme’, i és un dels fenomens culturals i artístics més rics i productius de les relacions entre Orient i Occident.

L’exposició que acull CaixaForum Barcelona fins al 15 de setembre és la primera mostra organitzada a Espanya dedicada específicament a aquest fenomen però, a més, és la primera presentació de com la fascinació europea per l’art i la cultura japoneses va arrelar a la península i, més concretament, a Catalunya. Així, entre les més de 300 peces exposades s’hi troben obres de Marià Fortuny, Joan Miró, Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Alexandre de Riquer entre d’altres.

Moltes de les peces que es mostren són inèdites i van des de l’època de l’arribada dels primers missioners (més de 400 anys enrere), fins al segle XX. Les obres més destacades  són, possiblement, les del pavelló de Japó de l’Exposició Universal de 1888 ja que va ser a mitjans del segle XIX quan l’obertura dels ports d’aquest país va permetre que el seu art arribés a Europa fent néixer el ‘japonisme’.  

Aquesta influència va ser tan poderosa que fins i tot va arribar al cinema, com ho mostren els curts de Segundo de Chomón que es projecten a una de les sales.

Així, passejant per l'exposició es poden trobar testimonis que evidencien com ha perdurat i influït l’estil japonés en totes les disciplines artístiques. Es pot comprovar, també, la interpretació que n’han fet els nostres artistes al llarg del temps i de les modes. Però, sobretot, es pot palpar aquella visió del món que és delicadesa, detall, senzillesa, un concepte que va més enllà de l’exotisme per retornar a l’espontaneïtat de tot allò que és, únicament, natural.

EXPOSICIÓ 'LA NEVADA DE NADAL DE 1962 A SANT ANDREU DE PALOMAR'

Fa uns dies vaig visitar aquesta mostra de fotografies exposada al centre cultural Can Fabra, on hi ha la biblioteca de Sant Andreu de Palomar (encara em faig creus de com ha canviat des de que jo hi anava, quan era a l'edifici de l'ajuntament).

 Tots hem sentit a parlar de l'excepcional fenomen que va guarnir de blanc la ciutat de Barcelona. Molts encara ho recorden i ens fan (si més no a mi) una mica d'enveja quan expliquen la seva experiència aquell Nadal de 1962.

Carrer Gran cantonada Rambla. Autor Joan Vinyes i Riera.
Fons Família Vinyes Roig

Gràcies a aquesta exposició vaig poder fer-me una idea més precisa de com es va viure aquell fet. No tan sols per la quantitat d'imatges que mostren l'aspecte dels carrers i dels edificis, sino, també, per la informació escrita que acompanya aquesta mostra.

A més, les fotografies, facilitades per veins i veïnes, també són testimoni de com ha canviat l'antic municipi i permeten fer un viatge en el temps. Sota la neu endevinem carrers, places i indrets on descobrim edificis que ja no hi són, cartells que ara serien 'vintage' i altres elements urbanístics que ens remeten mig segle enrere.

Plaça del Comerç. Autor Salvador Espadalé. Fons Arxiu CEII.

El comissari de l'exposició és l'historiador Pau Vinyes, autor de diversos llibres sobre Sant Andreu de Palomar. La mostra es pot visitar al Centre Cultural Can Fabra fins al 30 de gener.

RECORREGUT PER L'IMPRESSIONISME FRANCÈS A CAIXAFORUM

Impressionistes. Mestres francesos de la col·lecció Clark és el nom de l'exposició que es pot visitar fins el 12 de febrer a CaixaForum i que aplega obres de destacats pintors francesos de finals de segle XIX i principis del XX, procedents del fons del col·leccionista americà Sterling Clark i de la seva dona Francine.

Dissabte passat per la tarda vaig anar a visitar-la en una sortida que promovia l'Associació D'ones de Cabrera de Mar. Allà, ens vam trobar amb una gernació que, sens dubte, es va acostar a la mostra atreta per l'enorme atractiu d'uns quadres que permeten fer un recorregut al llarg d'aquest moviment pictòric.

La mostra s'inicia amb els precursors, els pintors realistes de l'escola de Barbizon: Jean-Baptiste Camille Corot, Jean-François Millet i Théodore Rousseau. Després, ja ens situem en els primers albors del corrent estètic i davant els nostres ulls hi discorren les pintures dels grans mestres. Entre ells destaca Renoir, el primer impressionista que es va incorporar a aquesta col·lecció i que va ser la gran passió d'Sterling Clark, qui va adquirir trenta-nou obres seves. També hi trobem pintures de Sisley, Pissarro, Manet, Monet i Degas.

Tots aquests treballs estan agrupats en diferents àmbits que es vertebren al voltant d'aspectes com el paisatge, la natura morta, els interiors o el cos humà. En aquest darrer espai, les noies radiants i acolorides de Renoir i Degàs conviuen amb les voluptuositats dels cossos pintats pels academicistes William-Adolphe Bourguereau (Nu assegut) i Jean-Léon Gérome (Encantador de serps).

L'exposició es completa amb els quadres dels pintors post-impressionistes Toulouse-Lautrec, Honoré Daumier, Pierre Bonnard i Paul Gauguin.

Pels que no ho sàpiguen, l'inici de l'impressionisme va tenir lloc el 15 d'abril de 1874 data en què es va inaugurar la primera exposició de la Société Anonyme Coopérative des Artistes Peintres, Sculpteurs, Graveurs, etc, de la qual formaven part Degas, Monet, Renoir, Pissarro i Sisley, entre d'altres. L'exposició fou un fracàs de públic i crítica. Llavors, el crític L.Leroy va anomenar irònicament als participants impressionistes degut al títol Impression que Monet va donar a algunes de les seves teles.

RETRATS DE LA BELLE ÉPOQUE

Diumenge passat vaig anar a veure l'exposició Retrats de la Belle Époque a CaixaForum. La mostra alberga obres tan conegudes com La Sargantain de Ramon Casas, entre moltres d'altres que omplen el magnífic edifici modernista on s'ubica el centre.

Els nou àmbits que aplega l'exposició mostren les diverses formes que va anar prenent el gènere, al llarg dels més de quaranta anys en què es va desenvolupar aquest període històric. Així, trobem autorretrats, retrats de societat, de grup, a l'aire lliure, d'ambients i converses, retrats com a símbol, l'aportació de Toulouse-Lautrec i els que mostren el temperament i el caràcter o les emocions provocades per la crisi que va tenir lloc a finals de l'època.

La diversitat en l'enfocament, els autors i les tècniques donen un alt valor a aquesta exposió i la possibilitat de contemplar obres d'envergadura. Personalment, m'han captivat les de Giovanni Boldini, John Singer Sargent i Amélie Beaury-Saurel (el quadre d'aquest post és d'ella i es troba dins de la mostra). El que menys m'ha agradat és la part final, perquè no m'atreu gaire l'estil.

Es pot visitar fins el 9 d'octubre: Retrats de la Belle Èpoque.

MARIÀ FORTUNY. CRÒNICA DE LA GUERRA D’ÀFRICA (1860)

Ca l’Arenas, el centre d’art del Museu de Mataró, havia estat la casa del pintor, escultor, arqueòleg i músic Jordi Arenas, germà de Jaume Arenas, ambdós artistes reconeguts que van viure a primera línia la cultura i l'art dels anys de postguerra. El domicili, un immoble del segle XIX amb una façana catalogada, va ser donat per Jordi Arenas a la ciutat a la seva mort. L’edifici va ser reformat però encara conserva una distribució d'espais gairebé idèntica a la planta baixa, amb la xemeneia, l’escala, les fustes i el paviment meravellosament decorat.

Avui dia Ca l'Arenas serveix d’escenari a les exposicions i activitats que es programen regularment. La present temporada porta per títol Art i guerra. Destrucció, espoli i salvaguarda del patrimoni durant la Guerra civil; l’exemple de Mataró i a les diferents exposicions que la formen es poden veure fotografies, documents, dietaris i objectes que evidencien l’impacte que el conflicte va tenir en el patrimoni.

En relació a la temàtica general de la guerra s’hi troba, només entrar, a la primera sala a mà dreta, l’exposició Marià Fortuny. Crònica del Guerra d’Àfrica (1860). Es tracta d’una magnífica col·lecció de dibuixos i gravats de Fortuny provinent del Fons el Museu d’Art i Història de Reus. Aquests dibuixos están formats en la seva major part per esbossos, estudis o acadèmies que va realitzar a la guerra d’Africa, quan la Diputació de Barcelona li va encarregar la crònica gràfica del conflicte i immortalitzar les gestes del general Prim, reusenc com ell. Fortuny va fer un gran nombre d’estudis i apunts d’execució ràpida i precisa que li serviren per a la realització posterior d’olis sobre aquest tema.

Aquesta col·lecció de dibuixos manifesten la seva genialitat en cada simple traç, on capta el moviment, el gest, el sentiment, on una simple taca evoca cada element del paisatge. Per als interessats en aquest artista i per a tots aquells a qui agradi la pintura, és una oportunitat poder veure aquesta petita exposició que revela el domini tècnic i la capacitat d’expressió del més gran pintor català del segle XIX.

Marià Fortuny, Crònica de la guerra d’Àfrica (1860)

Ca l’Arenas. Centre d’Art .

Museu de Mataró

C/ d’Argentona, 64

Mataró

Fins al 26 de setembre

Horari d’estiu: de dimarts a diumenge de 18 h a 21 h.

EL MAG DE VENÈCIA

De vegades, em sorprenc ignorant fets i persones d’importància. És clar que tot no es pot saber, però quan es tracta de fets o, com en aquest cas, de persones cabdals, la veritat és que em fa molta ràbia.

Tot i que m’agrada molt la pintura del seu pare, no m’havia assabentat que el seu fill fos un creador tan complet i tan innovador. De fet, segons la wikipedia, “una de les ments més creatives del segle XX”.

Bé, doncs jo ho vaig descobrir ahir. A l’exposició Fortuny. El mag de Venècia, que Caixa Catalunya ha portat a La Pedrera. La definició que dóna nom a la mostra és de Marcel Proust, un dels artistes amb qui es va relacionar, però també li deien “el petit Leonardo”, la qual cosa ja demostra les habilitats d’aquest geni.

A més de les seves pintures, s’hi poden veure fotografies, estampats, llums, creacions per a escenografia teatral i vestits. Perquè Fortuny (fill) a més de la pintura, també va conrear el gravat, la luminotècnia, la fotografia, l’escenografia, el disseny tèxtil i la moda.

Aquesta darrera especialitat va ser la que més em va sorprendre, per la seva precocitat en idear models de roba tan allunyats de la moda de l’època. Enfront del encotillament que s’estilava, ajudat de la seva esposa va confeccionar peces com el xal Knossos, túniques de gasa, abes en seda i vellut, capes burnous d’inspiració morisca, vestits túnica o el vestit Eleonora, d’influència baixmedieval. A més, es converteix en gestor de la publicitat dels seus productes sent precursor del màrqueting actual. Dones famoses apareixen amb els seus models a revistes com Vogue, i escriptors com D’Annunzio o Proust, com ja he mencionat, els citen a les seves obres.

"Fue precisamente la noche en que Albertine se puso por primera vez el vestido azul y oro de Fortuny que, evocando Venecia, me hacía sentir más aún lo que sacrificaba por Albertine sin que esta me lo agradeciera en absoluto”.
La Prisionera. En busca del tiempo perdido.

En el camp del disseny de roba per a dona, potser la seva creació més important sigui el vestit Delphos, un vestit túnica inspirat en el xiton grec i patentat el 1909. El mateix Fortuny preparava els pigments per a obtenir un color únic, banyant manualment la tela amb fins a quinze tints.

L’exposició es complementa amb un interessant documental de 17 minuts que serveix per a il·luminar a aquells qui, com jo, són encara a les tenebres de la ignorància.

'TEKERENYAS', exposició fotogràfica de LAURA PUJOL ALBESA

Dimarts passat vaig anar a veure aquesta exposició que es troba ubicada al Cafè Favela de Vilassar de Mar. Un lloc acollidor, molt a prop de l’Ajuntament, un d’aquests locals que no volen oferir un cafè i prou sinó aprofitar l’espai de que disposen per tal d’acostar l’art i la cultura als seus clients.

En entrar, el primer que es veuen són les fotografies en blanc i negre que l’autora, Laura Pujol Albesa, va fer als nens de l’orfanat de Kenya Likoni aids Orphanage on hi va anar com a voluntaria de l’associació Children of Africa aquest estiu. Aquesta entitat està formada per un gran Grup de voluntaris que van coincidir a Kenya alguna vegada o que s’han anat afegint i fan tasques per tal de millorar la situació d’aquest país. Les imatges pretenen mostrar la cara positiva dels nens i nenes de l’orfanat, d’entre 3 i 17 anys, que viuen a un dels districtes més pobres de Kenya.

Segons explica l’autora en un text que acompanya l’exposició, Tekerenyas vol dir pessigolles en Swahili i és la primera paraula que va aprendre. El primer vincle cap al món d’aquest infants que li va permetre d’acostar-s’hi.

Les fotografies formen part dels moments compartits amb ells: instantànies sorprenents, creatives, curioses, divertides fins i tot, que ens acosten a la realitat d’una cinquantena de nens i nenes visquent a una casa d’acollida. Malgrat les seves mancances, aquests infants ens mostren un món senzill i transparent, i ensenyen el poc que es necessita per a ser feliç i com n’és de valuós tot allò que els envolta.

Es pot visitar fins el 15 de febrer al Cafè Favela, Plaça Àngel Guimerà 6 de Vilassar de Mar.

RETALLABLES DE LA GUERRA CIVIL (1936-1939)

Dimecres passat vaig anar a veure aquesta exposició, ubicada a la planta baixa del Museu d'Història de Catalunya. Es tracta d'una selecció de 105 retallables que mostren escenes, vestuari i armament dels dos bàndols de la Guerra Civil, amb els que jugaven els infants de l'època.

Passejant entre les parets on es mostren aquests records i envoltats per cançons infantils d'aquells temps, es pot imaginar el context en el qual van produïr-se aquelles joguines tan humils i, alhora tan complexes. La indústria gràfica havia assolit a Barcelona un alt nivell als anys trenta, que es va posar al servei de la causa republicana. Després, a mida que els fets van anar evolucionant, aquells soldadets van començar a amarar-se de la estètica nacional, influïts per la propaganda franquista que va apoderar-se dels grans centres editorials al final del conflicte. Els retallables van convertir-se en un fidel reflex del que anava passant i en un instrument propagandístic per a difondre la ideologia dels dos bàndols.

L'exposició mostra exèrcits de paper tant republicans com nacionals: tancs, carros de combat, vaixells, avions, milicians i tot tipus de contingents bel·lics. Molts d'ells d'un perfeccionament i d'una bellessa impactants. És molt interessant veure com aquells nens i nenes vivien els fets, des de la proclamació de la Segona República fins la Segona Guerra Mundial, a través dels diferents models de soldats i exèrcits.

La selecció prové de la col·lecció de Fracesc d'Assís López Sala, comissari de l'exposició i fundador de l'Associació Catalana d'Amics del Retallable. Es pot visitar fins el 24 de setembre.