Abans de tot potser caldria dir que Bujaruelo, traduït al català, es diria Boixera. El nom li vé de l'abundància de matolls de boj en tota la vall i rosts, i boj és boix que, segons el Fabra, pertany a la família de les buxàcies (Buxus sempervirens), de fulles ovals, petites, coriàcies, oposades i persistents. Ja n'he parlat abans com a arma de defensa contra els insectes i puc certificar que, efectivament, el boix és persistent.
Teresa Pàmies. Vacances aragoneses. Setembre 1978.
Al Parc Nacional d'Ordesa, hi vam anar un matí, abans de la frustrada excursió a Bujaruelo, de la qual ja he parlat. A causa de les presses i de la migranya hepàtica, només hi passejàrem una hora, temps suficient per a comprovar que declarar-lo Parc Nacional és plenament justificat.
Unes dades històriques no fan mai nosa a unes notes de viatge com són aquestes. És curiós, per exemple, saber que la Vall d'Ordesa fou declarada, per Reial Decret de l'avi de Joan Carles l'any 1918 "Parque Nacional" protegit, situant-lo en el marc següent: al nord, la cinglera que encerca la vall, des del Mondarruego a la Cascada dels esglaons de Suaso; a l'est la mateixa cascada i al sud, des d'aquesta fins als cims de la serralada en forma de muralla.....
Teresa Pàmies. Vacances aragoneses. Setembre 1978.
***