Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges

dissabte, 23 de juny del 2018

Bona revetlla!!!



Ja les podeu fer ben altes
les fogueres aquest any
cal que brillin lluny i es vegin
els focs d'aquest Sant Joan
Cal que es vegin de València,
de Ponent i de Llevant...
i en fareu també en la Serra
perquè els vegin més enllà...
i el crit d'una sola llengua
s'alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d'un clamor de Llibertat!

Joan Maragall


dijous, 7 de desembre del 2017

Que potser no volen que votem?

Aquest matí he anat a sol·licitar el vot per correus. L'oficina de Correus estava plena a vessar, però he agafat el meu número disposada a esperar el temps que fes falta.
Com totes quan esperem tenia la sensació que les que volíem votar no ens cridaven tan sovint com a les de la resta de cues i per comprovar-ho he agafat números de les altres 3 cues quan ja portava 40 minuts esperant.



A l'esquerra el número que he agafat primer, a les 12:01 (es pot veure l'hora a la foto) i a la dreta el que he agafat 40 minuts després, a les 12:40.
20 minuts després han cridat per pantalla el segon número, la persona que l'hagués agafat només hauria esperat 20 minuts quan jo ja portava 1 hora esparant allà!!!!!


M'he queixat a la noia que m'ha atès amb el número OS-65 i m'ha tramitat la sol·licitud del vot per correu, però no era només per mi, sinó per tota la resta de gent que estàvem allà esperant. Sé que ella no és la que organitzava l'ordre de crida de les diferents cues, però realment sembla que les V, les que volíem votar se'ns posava més difícil que a la resta. De fet molta gent havia marxat abans que els toqués el torn!!


divendres, 3 de novembre del 2017

Tristesa infinita.

Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tan mateix, la remor persisteix.

Miquel Marti Pol

dissabte, 21 d’octubre del 2017

dilluns, 11 de setembre del 2017