Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris silenci. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris silenci. Mostrar tots els missatges

27 de gen. 2018

ELLA





















La ignoraràs. Voldràs passar de llarg
d’on sempre pots trobar-la. Fins i tot
te’n protegiràs amb un tomb de clau.
Sobreviurà malgrat que no la sentis;
allò que sap ho ha après en el silenci.
La seva veu pren forma en altres llavis,
i espera els teus, si un dia no ets esquerp,
tan estúpidament impenetrable.
No tinguis por. No et farà cap escena,
però coneix el riu i la tragèdia
que llepen les ferides des de dins.
Ella és l’amor, l’amant i l’oblidada
com la flor dels camins intransitats.
Deixa-la entrar. T’anirà desgranant
la paraula incisiva i la callada,
i entendràs la bellesa ni que estigui
feta d’ombres i es digui Poesia.






21 de maig 2017

EL NEN QUE EM SALVA


  
I s’obrirà la porta.
Trencarà el meu silenci
un grinyol de frontisses
substituint paraules
que mai no vaig pronunciar.

Em retindreu la imatge
com de fulla marcida
de quan la branca es torça
i baixa a la substància
que libarà l’arrel.

No m’heu de recordar així.
Sapigueu que per dins
amb veu dòcil em crida,
i sobretot em salva,
el nen que porto encara.


9 de maig 2017

VERITATS INTERIORS












Els secrets són tinguts per veritats.
Ningú no amaga res que sigui fals.
Per això que darrere d’una porta 
volgudament tancada,
tossudament inaccessible,
només hi trobarem 
l’hermetisme de la certesa.

Des de sempre que calles. Temo
el teu silenci més que les paraules.
Elles poden mentir, però un secret
es guarda perquè sigui estricte.
Un dia me’l revelaràs.

Quan arribis, la teva clau
farà el mateix soroll que la tragèdia.
Entrarem per la porta i tot serà
tal com m’havia figurat:
absolutament buit,
immensament real.


3 d’ag. 2016

CARTES SENSE REBRE (TANKES)














             I
Guardo una carta
de quan podia dir-te
que t’estimava.
Mai no vaig enviar-la
tement el teu silenci.
              
            II
¿Vas contestar-me
de seguida la carta?
Ara és inútil
refer-nos de l’absència:
no shi val cap resposta.

           III
La guerra esquinça
les cartes que s’escriuen
en la batalla.
Un instant papallones,
abans de caure mortes.

            IV
Ens escrivíem
cartes d’amor romàntiques.
Però la vida
té la pròpia lletra
i no ha sabut llegir-nos.

            V
Tanco una carta
amb més valor que mèrit.
La llum s'acaba...
El vent d’un cop de porta
dirà el moment d’obrir-la.