Estic indignada

L'altre dia a Girona vaig trobar el fill d'una parella amiga davant la Casa de Cultura. Va insistir per a que anés fins la Plaça Catalunya a veure com tenien muntat el campament. Em va parlar d'una carpa cuina i dels veïns que els hi portaven menjar i com un d'ells els hi va muntar una xarxa wi-fi. Animada per l'entusiasme d'aquell jove, em vaig apropar i em vaig sorprendre: si fins i tot tenien unes caixes de cartró fent de contenidors de vidre, paper, envasos i matèria orgànica.

Vaig passejar entremig les tendes i sota les carpes, lleguint pancartes i panfletus, admirant la cuina i el magatzem i la comissió de neteja. Tot de joves estaven ocupats darrera els taulells o en la cuina, altres escrivint i altre no fent res (visible).  Vaig pensar que un campament d'emergència funcionaria més o menys de la mateixa manera.

Avui he estat a Barcelona. Estic fent un curs de tècnic de protecció civil en el Departament d'Interior. El curs comença a les 9 del matí, cosa que m'obliga a aixecar-me a les 6, per afagar el tren de les 6h40, i acaba a quarts de tres. Havia quedat amb l'Eli, a quarts de quatre, per fer una volta per Plaça Catalunya, a veure els indignats.

El Conseller d'Interior és la màxima autoritat en protecció civil. La  protecció civil és el servei que ha de funcionar quan tot (o una gran part del tot) és un caos. El servei de protecció civil intenta protegir dels desastres a les persones, els béns i el medi ambient.

Sembla que el que s'intentava protegir avui era el medi ambient., sino, no ho entenc.

A quarts d'una l'Eli m'ha enviat un sms dient que la policia estava desallotjant Plaça Catalunya, però que ens veuriem on ens havíem citat.

En sortir del curs i caminant cap a Passeig de Gràcia he trobat alguns joves amb pintes de venir del campament. Ens hem trobat amb l'Eli. En arribar a la plaça, tot semblava encalmat. Hi havia molta gent. Ja s'havien muntat algunes carpes. La cuina tornava a funcionar. Hi ha algunes casetes en els arbres. Molta gent sentada escoltant un noi parlant per un altaveu que no amplifica res. Molta mala olor. Pocs papers per terra. Algunes persones dormint. En els horts no quedava ni un enciam. La gespa s'ha tornat groga. Els rosers estan destrossats. Hem fet algunes fotos:

Els pobres coloms s'havien arreplegat tots en una cantonada de la plaça. També deuen estar indignats.

A l'Eli li arriba un sms: un amic seu li diu que està en el hospital, amb un trau al cap provocat per un cop de la policia.

En la tornada en tren, tres joves de Figueres comentaven el que havia passat en el desallotjament. A les vuit, a la Rambla de Figueres, he vist una manifestació pacífica i molt sorollosa.

Però ha estat quan he arribat a casa i he vist les imatges per la tele que m'he indignat. I molt!

La policia ha intervingut impedint el pas dels acampats mentre la brigada de l'ajuntament s'emportava tot davant els seus nassos: fustes, matalassos, tendalls, ordinadors.....És clar, ho devien haver catalogat tot de residus. He vist un altre video amb els policies picant a gent sentada que no feia res.

Per fi, els estudiants de la universitat tallant la Diagonal....

Crec i estic convençuda que tot això es podia haver evitat. Es podia arribar a un acord ràpid. Amb la calor que feia a Barcelona i la pudor de la plaça segur que tothom hagués estat d'acord en que calia netejar a fons abans que derivés a un problema de salut pública.

Amb les comissions creades i funcionant, algun mediador de l'Ajuntament, podia haver anat a demanar organització per netejar la plaça sense més.

Per aquest motiu penso que netejar no era l'objectiu principal. Era només l'excusa per desallotjar. Evidenment demà s'haurà de celebrar la victòria del Barça. I com es compaginen centenars de culés amb centenars d'indignats i algunes desenes de brètols que busquen merdé???

Difícil qüestió. Però segur que hi ha una altre alternativa abans d'enviar la policia a picar la gent que no està fent res dolent.

Suposem que el mediador tingués èxit i es neteja la plaça pacíficament, sense necessitat de repartir llenya i sense antidisturbis. Doncs res. Demà es reparteixen cruassants i cafè amb llet i se'ls convida a anar a Colom (per exemple) fins que acabi la festa blau-grana.

Bé. Potser no cal repartir esmorzars, però tampoc cal repartir castanyes.  El diàleg hauria de ser prioritari, ja que els acampats estan organitzats, i protestant pacíficament, sense disturbis.

Amb aquesta actuació policial el Conseller només ha aconseguit portar molta més gent molt més indignada, a Plaça Catalunya, i, per solidaritat, a les altres ciutats catalanes, on també s'haurà de celebrar la victòria del Barça. Ara serà més difícil treure'ls. També serà més difícil parlar amb ells.  El problema s'ha multiplicat. I ara ja hi ha molta més gent indignada.

Alguns videus

- Telenoticies: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3548671

- Càrrega policial: http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3548570

- La diagonal tallada: http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3548691

- Més cops de porra: http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3547910

El projecte HAARP: un sistema d'armes destructor del clima

Ja fa temps, buscant informació sobre terratrèmols i altres desastres naturals, vaig ensopegar amb el projecte HAARP i la seva rèplica russa SURA tots dos basats en la tecnologia Tesla. Molta informació que trobava, per internet, relacionava algunes catàstrofes en principi naturals, amb aquest projecte de recerca dels Estats Units.

Després del sisme d'Haiti, el president Hugo Chaves de Venesuela va deixar anar per la tele que els russos li havien dit que la culpa del terratrèmol la tenien els ianquis. Els russos van dir que Venesuela els hi havia dit que la culpa era dels americans....

Evidentment els pobres mortals de a peu no tenim ni idea del què s'està coguent, per tant podem dir tot el que ens passi pel cap i escampar rumors a escala planetaria a través de la xarxa.

I no he parat fins trobar algun informe oficial que ho corroborés, i he trobat aquest que és del Parlament Europeu, de fa més de 10 anys!!!

Aquí un tall de l'informe:

HAARP - un sistema de armas destructor del clima

El 5 de febrero de 1998 la Subcomisión de Seguridad y Desarme del Parlamento Europeo celebró una audiencia sobre, entre otras cosas, el HAARP. Se invitó a representantes de la OTAN y de los EE.UU., pero declinaron la invitación.
La subcomisión lamenta que los EE.UU. no enviaran a un representante para responder a las preguntas o aprovechar la oportunidad de comentar el material presentado (22).

El HAARP (Programa de Investigación de Alta Frecuencia Auroral Activa) es un proyecto que llevan a cabo conjuntamente la fuerza aérea y la marina de los Estados Unidos, junto con el Instituto Geofísico de la Universidad de Alaska, Fairbanks. Experimentos similares se están realizando también en Noruega, probablemente en el Antártico, así como en la antigua Unión Soviética (23). El HAARP es un proyecto de investigación que utiliza instalaciones terrestres y una red de antenas, cada una equipada con su propio transmisor, para calentar partes de la ionosfera (24) con potentes ondas de radio. La energía generada calienta partes de la ionosfera, lo que produce agujeros en la ionosfera y "lentes" artificiales.

El HAARP puede utilizarse para muchos fines. Mediante la manipulación de las características eléctricas de la ionosfera se puede controlar una gran cantidad de energía. Si se utiliza como arma militar, esta energía puede tener un impacto devastador sobre el enemigo. El HAARP puede enviar muchos millones más de energía que cualquier otro transmisor convencional. La energía también puede dirigirse a un blanco móvil, lo que podría constituir un potencial sistema antimisiles.

El proyecto permite también una mejor comunicación con submarinos y la manipulación de condiciones climáticas globales. Ahora bien, también es posible hacer lo contrario e interferir las comunicaciones. Mediante la manipulación de la ionosfera se pueden bloquear las comunicaciones globales a la vez que se transmiten las propias. Otra aplicación es la penetración de la tierra (tomografía) con rayos X a una profundidad de varios kilómetros para detectar campos de petróleo y gas o instalaciones militares subterráneas. Otra aplicación es el radar sobre el horizonte, y definir objetivos a larga distancia. De esta manera, se puede detectar la aproximación de objetos más allá del horizonte. Desde la década de los cincuenta los EE.UU. han realizado explosiones de material nuclear en los cinturones Van Allen (25) para investigar el efecto de las explosiones nucleares a esa altura sobre las comunicaciones de radio y la operación del radar gracias al pulso electromagnético que desprende una explosión. Estas explosiones crearon nuevos cinturones de radiación magnética que cubrieron prácticamente todo el planeta. Los electrones se movieron en líneas magnéticas y crearon una Aurora Boreal artificial sobre el Polo Norte. Con estos ensayos militares se corre el peligro de destruir gravemente el cinturón Van Allen durante mucho tiempo. El campo magnético de la tierra puede destruirse sobre grandes extensiones e impedir las comunicaciones por radio. Según científicos norteamericanos. Pueden pasar muchos años antes de que el cinturón Van Allen se estabilice de nuevo. El proyecto HAARP puede resultar en cambios de la situación climática. También puede influir en el ecosistema, especialmente en la región sensible del Antártico.

Otra consecuencia grave de HAARP son los agujeros de la ionosfera causados por las potentes ondas de radio. La ionosfera nos protege de la radiación cósmica. Se espera que los agujeros se cierren de nuevo, pero la experiencia con la capa de ozono hace pensar lo contrario. Esto quiere decir que hay agujeros considerables en la ionosfera que nos protege.

Debido a sus considerables efectos sobre el medio ambiente, HAARP es un asunto de interés mundial y debe cuestionarse si las ventajas de este sistema realmente son superiores a los riesgos. Hay que investigar los efectos ecológicos y éticos antes de proseguir con la investigación y los ensayos. HAARP es un proyecto casi desconocido y es importante que la opinión pública sepa de qué se trata.

El HAARP está vinculado a 50 años de investigación espacial intensiva de marcado carácter militar, incluyendo el proyecto "guerra de las estrellas", para controlar la alta atmósfera y las comunicaciones. Este tipo de proyectos deben considerarse como una grave amenaza para el medio ambiente, con un impacto incalculable sobre la vida humana. Incluso ahora, nadie sabe el impacto que podrá tener el proyecto HAARP. Debemos luchar contra el secreto en la investigación militar. Hay que fomentar la transparencia y el acceso democrático a los proyectos de investigación militar y el control parlamentario de los mismos.

Una serie de leyes internacionales (el Convenio sobre la prohibición de la utilización militar o de cualquier utilización hostil de las técnicas de modificación el medio ambiente, el Tratado Antártico, el Tratado sobre los principios que rigen las actividades de los Estados en la exploración y utilización del espacio exterior, incluyendo la luna y otros cuerpos celestes, así como el Convenio de las Naciones Unidas sobre la ley del mar) ponen en duda no sólo la base humanitaria y política del proyecto HAARP sino también su base jurídica. El Tratado Antártico dispone que el Antártico debe utilizarse exclusivamente para fines pacíficos (26). Esto significa que el proyecto HAARP infringe el Derecho internacional. Todas las implicaciones de los nuevos sistemas de armas deben ser investigadas por órganos internacionales independientes. Deben elaborarse también nuevos acuerdos internacionales para proteger al medio ambiente de su destrucción innecesaria en tiempo de guerra.


(22) Este capítulo se basa en la información obtenida en dicha audiencia.
(23) Dr. Nick Begich, participante en la audiencia.
(24) En la ionosfera se encuentran cinturones magnéticos protectores denominados cinturones Van Allen, que retienen partículas cargadas (protones, electrones y partículas alfa).
(25) En 1998 la Marina de los EE.UU. hizo explotar 3 bombas con material nuclear fisionable a 480 kilómetros de altura sobre el sur del Atlántico. El proyecto fue elaborado por el Departamento de Defensa y la Comisión de Energía Atómica de los EE.UU. bajo el nombre de proyecto Argus. Fuente: Dr. Rosalie Bertell.
(26) Artículo 1 del Tratado Antártico.




ACTUALITZACIÓ: 15 DE MARÇ DE 2011


- http://amazings.es/2011/03/15/por-que-el-proyecto-haarp-es-tan-atractivo-para-los-magufos/

Reis de 2010

La festa que marca el final de les festes. La cabalgata, a Figueres, molt semblant als anys anteriors. Els patges són els que gaudeixen de millor vestuari, però el Rei Negre....No sé si hi ha una tradició figuerenca que digui que el rei negre no es pot canviar el vestit....crec que tota la meva vida l'he vist amb el mateix vestit verd...

Els abanderats i les bandes europees em semblen fora de lloc. Fa 13 anys que veig com llencen banderes a l'aire...Altres municipis disposen de la seva pròpia banda municipal...

En fin, acceptable. El que més m'agrada és la tradició de parlar des del balcó de l'Ajuntament, acompanyats de les autoritats. Parla l'Alcalde i parla el Rei Melcior. El discurs de l'alcalde, d'aquests dos últims anys, m'ha agradat especialment, ple de fantasia i cites de contes tradicionals: "homes i dones de cap dret", "no us aixequeu fins que l'ajuntament no hagi posat els carrers"...Molt maco. El Rei Melcior, com sempre, s'enrecorda de tots els nens i les nenes i els hi diu que no podrà portar tots els regals perquè els ha de repartir amb tothom...també molt maco.

Ara: com comproveu a l'imatge, la porta del balcó de l'Ajuntament no queda gaire bé, amb la persiana baixada...al menys des de la meva posició privilegiada.



No hem de negar que també m'agrada veure els cavalls. I retrobar-me amb alguns coneguts: la gent té la manía d'anar sempre al mateix lloc a esperar els reis, i és fàcilment localitzable. Com un GPS figuerenc-tradicional.

Fires de Figueres

Tornen a ser Fires. Aquest any no m'ha donat per fer fotos ni tampoc vaig anar al pregó. Sí vaig passar per la plaça l'Ajuntament a veure l'ambientillu. També vaig passar per la carpa de la Rambla, que no m'acaba d'agradar, on feien una sessió de bici estàtica. Hi havia molta gent participant i també mirant.

Els gegants van passar per sota el despatx. Una colla ben minsa. És una pena, hauriem de fer coses per apuntar la gent a portar els gegants i tot això. Hi ha la colla de la gent gran, amb els seus cavallets de cartró pedra, i alguns nens amb xancles. Les mares tot darrera. Queda pobre.

Avui he anat a la mostra de dances del Món, organitzada per l'espai Ítaca. També molta gent mirant, i les ballarines molt autèntiques. Però la explanada de la plaça de l'Església on es feia l'espectacle tampoc no m'ha agradat: a part que està totalment abonyegat, i no era gaire còmode ni segur per les ballarines, la plaça fa baixada i les fileres de gent a darrera dificulten totalment la visió. De totes maneres he tingut, per una estona, una visó privilegiada, ja que he acompanyat a la meva Mestra, que feia una exhibició de la forma de Tai-Txi amb banu:




L'Ot ha anat a fires amb un amic.

No vull una nespresso

L'altre dia vaig sentir que algú em volia regalar una nespresso.

M'encanta el cafè, però no vull una nespresso.

Però abans d'ahir, per l'aniversari d'en JoanLL, el seu pare ens va portar un regal. Va dir que era per tots dos.

El regal estava meravellosament embolicat, amb paper de regal i unes cintetes d'un paper-plàstic que li penjaven. El va treure d'una gran bossa de paper. Semblava un d'aquells regals que esperes que et portin els Reis.

Era una nespresso.

En JoanLL m'ha mirat mentre el meu cervell entrava en contradicció emociomal, mentre devia canviar l'expressió de la meva cara mentre la raó empenyava als llavis per dir NO. "No puc. No la vull. Ostrens de veritat". He intentat explicar-me però l'altre part del cervell s'ha ocupat de no trobar cap raó prou convincent. "Ja t'entenc" ha dit l'avi. No sé si m'ha entés. En aquell moment no m'entenia ni jo mateixa.

He volgut separar-me fisicament i m'he anat a sentar al sofà. Em donava voltes tot. Em sentia desagraïda. Aiguadora de festes.

Després en JoanLL em diu que és un dels pocs regals que li han fet al llarg de la vida, regals regals, no diners. I a mi va i m'entra un remordiment molt gran mentre m'imaginava l'avi anant a comprar la màquina amb tota la il.lusió del món, mirant com l'embolicaven, pagant i portant el regal a casa i de Pala a aquí per a que la seva jove li digui que no la vol.

Així que de penitència m'he obligat a fer la redacció següent:

PER QUE NO VULL UNA NESPRESSO?

Primer de tot hem de fer una ullada a la pàgina web oficial. http://www.nespresso.com/precom/home_es_es.html

o la wiki: http://es.wikipedia.org/wiki/Nespresso

La informació mediambiental no està disponible ni en castellà:

http://www.nespresso.com/aaa-program/fr/

Un resum: http://www.prnewswire.co.uk/cgi/news/release?id=184236

En definitiva, nestlé o nespresso, que són el mateix en aquest sentit, té com a objectiu comprar la major part de la producció de cafè i a continuació lligar també als productors de manera que els hi venguin tot el cafè a ells. Després, seguint la tàctica del Cèsar (i d'en Fiti, el germà profe de física de La Salle Girona): divideix i guanyaràs, nestlé posa 5g de cafè en cada capsuleta i un munt (que intentaré calcular més endevant) d'alumini i plàstic i les ven al món civilitzat a través d'una campanya de publicitat que ens ve a dir que qui no té una nespresso no és d'aquest món.

Molta propaganda de l'origen del cafè però no diuen res de l'origen de l'alumini que l'envoltà. D'on surt? a on estan les "plantacions" d'alumini????

Un sol ús. L'alumini que conserva el cafè ja no serveix. La capsuleta no porta el punt verd. No la podem llençar al contenidor groc. I si la llencessim hauriem de treure primer el cafè de dins, que anirà a matèria orgànica, i la capsuleta l'hauriem de tornar, segons la llei, a qui ens la va vendre.

El més pràctic i comòde, seguint la filosofia de la nespresso, on prima la eficàcia i la comoditat, és llençar la capsuleta al rebuig. Aquí el rebuig va a un dipòsit controlat on s'enterra pels segles dels segles.

Fem un petit càlcul. Calculem un possible número de capsuletes de nespresso que arriben cada dia al dipòsit comarcal.

A la comarca sóm 103.597 habitants. Posem 4 persones per casa: 25.874 cases. Posem que un 10% tingui nespresso: 2.574 nespressos a l'Alt Empordà.

Tirant curt cada dia comptem dos cafès fets amb cada nespresso: són cada dia 5.148 capsuletes.

Ara tot són multiplicacions:

5.148 x 7 dies = 36.036 capsuletes a la setmana x 4 setmanes = 144.144 capsuletes al mes.

1.725.728 a l'any.

Una altra raó és el preu del cafè. Cada capsuleta de 5g costa entre 0,25 i 0,35 €. Això representa uns 50€ el kilo de cafè. En el super els paquets de 250gr costen de 3 a 4 €, potser menys perque fa temps que no en compro. Això vol dir que un paquet igual de cafè nespresso et costa uns 14€.

Perque clar, el que estàs pagant és el cafè? no? l'alumini el deuen regalar...

Aviam que hi haurà de veritat darrera aquesta nota de premsa: http://www.capsulandia.com/2009/03/nespresso-recicla-las-capsulas-de-cafe-usadas/

En fin. Això no deixa ser com els mòbils; tens una determinada companyia i un determinat model de mòbil. Però sempre et pots canviar de companyia conservant el número. No sé si canviant de marca de cafè et donen una altre cafetera. Estaria bé.

Ajudes a petites i mitjanes empreses

L'altre dia em vaig creuar pel carrer amb una amiga jubilada, una persona emprenedora que va arribar a ser alcaldessa del seu poble natal. Em va preguntar si tenia feina, sabent que sóc autónoma i que la crisi afecta, tard o d'hora a tothom. Li vaig contestar que si. La veritat é que no em puc queixar, no em sobra temps en aquest moment. La meva amiga es va posar molt contenta: "me n'alegro molt" va dir, "així em pots pagar la meva jubilació".

Estic encantada en pagar la jubilació de tots els que han traballa. També em sembla bé, ja que tinc feina, col.laborar econòmicament amb tots els que cobren de l'atur. I també pago alguna carretera, centres de salut, i el sou de tots els polítics i altre gent que es desviu per a que no ens falti la feina.

A més traballo, principalment, per a l'administració. Tinc un despatx, llogat, i una secretària administrativa contractada que té una filleta d'un any (m'estalvio uns eurus cada mes de la seva seguretat social, perque em bonifiquen el fet de contractar una mare que acaba de parir). Tant el despatx com la secre em cobren a final de mes. Igual que em cobra la Seguridad Social i em cobra el banc pel crèdit del cotxe.

Cada tres mesos haig de pagar l'IVA de les meves factures. Repeteixo: sóc autònoma: facturo el meu treball i li afegeixo l'imposr de l'IVa, que després haig de traspassar a Hisenda. Per tant faig de recaudadora d'impostos, però aquesta feina no me la paga ningú.

Quan envio una factura al meu client principal, l'administració, mai sé quan cobraré. I no em queixo, segur que cobro, no hauré de fer servir cap empresa de morosos, però no sé mai quan cobraré.

I aquí és quan apareix la crisis. L'administració tarda més de tres mesos en pagar. De vegades tarda un any senser. Ara mateix estic tardant més de cinc mesos en cobrar les factures. Ara mateix haig de traspassar l'IVA d'aquestes factures no cobrades a Hisenda. És un IVA que no tinc, perque no han pagat!! No només faig de recaudadora d'impostos, a sobre haig d'avançar els diners de la meva butxaca per a pagar a Hisenda. Si no ho fes, em posarien una multa i no l'administració mateixa no em voldria contractar, en tenir pagaments pendents.

Crec que si el govern vol ajudar a les petites i mitjanes empreses una cosa pràctica seria que no ens cobrés l'IVA fins que el tinguessim, no abans de temps. Que es puguessis ajornat els pagaments de l'IVA amb facilitat. No penso que sigui aquesta la solució definitiva, però podria ajudar a molts autònoms i petits empresaris que tenim problemes de liquidesa, amb això de la crisi.