Vés al contingut

bantú

De Viccionari
Potser volíeu: bantu

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /bənˈtu/, occidental /banˈtu/
  • Rimes: -u
  • Etimologia: Del protobantu *bàntʊ̀ ‎(«gent»), usat pel lingüista Wilhelm Bleek per ser una arrel comuna en diferents llengües bantús.

bantú m. f. ‎(plural bantús)

  1. Individu subsaharià dels pobles al sud de l’equador que comparteixen el mateix grup de llengües.
  2. (masculí singular) Grup de llengües de la família nigerocongolesa parlades al sud de l’equador.

Variants

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Adjectiu

[modifica]

bantú inv. ‎(plural bantús)

  1. Relatiu als pobles bantús o a la seva llengua.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ban·tú (2)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /banˈtu/, meridional \baŋˈtu\
Americà: alt /banˈtu/, baix \baŋˈtu\, austral /banˈtu/

Adjectiu

[modifica]

bantú inv. ‎(plural bantúes o bantús)

  1. bantu

bantú m. f. ‎(plural bantúes o bantús)

  1. bantu

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ban·tú (2)

Gallec

[modifica]

Adjectiu

[modifica]

bantú inv.

  1. bantu

bantú m. f. ‎(plural bantús)

  1. bantu