brillar

Potser volíeu: bril·lar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bɾiˈʎa/, balear /bɾiˈʎa/
	alguerès /bɾilˈla/
Occidental:	nord-occidental /bɾiˈʎa/
	valencià /bɾiˈʎaɾ/, /bɾiˈʎa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: De l'italià brillare, segle XVII.
• Etimologia: De brellar, segle XIX.

Verb

brillar intr.

1. Emetre llum resplendent o reflectir llum amb intensitat.

   Es nota que el pom de la porta està net perquè brilla molt.

2. excel·lir

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	brillar			haver brillat
gerundi	brillant			havent brillat
participi	brillat, brillada, brillats, brillades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	brillo	brilles	brilla	brillem	brilleu	brillen
	brille						val
	brilli						sept
	brill				brillau		bal, alg
				brillam			bal
imperfet	brillava	brillaves	brillava	brillàvem	brillàveu	brillaven
passat simple	brillí	brillares	brillà	brillàrem	brillàreu	brillaren
futur	brillaré	brillaràs	brillarà	brillarem	brillareu	brillaran
condicional	brillaria	brillaries	brillaria	brillaríem	brillaríeu	brillarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	brilli	brillis	brilli	brillem	brilleu	brillin
	brille	brilles	brille			brillen	occ, bal
imperfet	brillés	brillessis	brillés	brilléssim	brilléssiu	brillessin
		brillesses		brilléssem	brillésseu	brillessen
	brillàs	brillassis	brillàs	brillàssim	brillàssiu	brillassin	bal
		brillasses		brillàssem	brillàsseu	brillassen	val, bal (1)
	brillara	brillares	brillara	brillàrem	brillàreu	brillaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	brilla	brilli	brillem	brilleu	brillin
	–				brillau		bal, alg
	–		brille			brillen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	brillariva	brillarives	brillariva	brillarívem	brillaríveu	brillariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	brillessi		brillessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... brillat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... brillar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... brillat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... brillat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... brillat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... brillat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... brillar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... brillat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... brillat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... brillat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: brillo, brilla, brillem

Variants

• bril·lar (alguerès)

Sinònims

• birbillejar, fulgir

Hipònims

• centellejar, mirallejar, resplendir, rutilar

Derivats

• brillant

Traduccions

Traduccions

• Alemany: leuchten ^(de), scheinen ^(de)
• Anglès: shine ^(en)
• Àrab: لَمَعَ‎ ^(ar)
• Armeni: փայլել ^(hy) ‎(pailel)
• Belarús: свяці́ць ^(be) ‎(sviatsits)
• Búlgar: светя́ ^(bg) ‎(svetià), сия́я ^(bg) ‎(siaia)
• Castellà: brillar ^(es)
• Coreà: 비추다 ^(ko) ‎(bichuda)
• Danès: skinne ^(da), lyse ^(da)
• Eslovac: svietiť ^(sk)
• Eslovè: svetiti ^(sl), sijati ^(sl)
• Esperanto: brili ^(eo), lumi ^(eo)
• Finès: loistaa ^(fi)
• Francès: briller ^(fr)
• Friülà: lusî ^(fur)
• Gallec: brillar ^(gl)
• Gal·lès: disgleirio ^(cy)
• Grec: ακτινοβολώ ^(el) ‎(aktinovoló)
• Grec antic: λάμπω ^(grc) ‎(lámpō), φαίνω ^(grc) ‎(phaínō)
• Hebreu: זָרַח‎ ^(he)
• Hindi: चमकना ^(hi)
• Hongarès: ragyog ^(hu)
• Ido: lumar ^(io)
• Islandès: ljóma ^(is)
• Italià: brillare ^(it)
• Lituà: šviesti ^(lt)
• Llatí: lucere ^(la)
• Llengua de signes catalana ^(csc)
• Luxemburguès: schéngen ^(lb)
• Macedoni: сјае ^(mk), свети ^(mk)
• Neerlandès: schijnen ^(nl), stralen ^(nl)
• Occità: lusir ^(oc), lusejar ^(oc)
• Persa: درخشیدن‎ ^(fa)
• Polonès: świecić ^(pl)
• Portuguès: brilhar ^(pt), luzir ^(pt)
• Quítxua: illay ^(qu)
• Retoromànic: traglischar ^(rm), glischar ^(rm)
• Romanès: străluci ^(ro), luci ^(ro)
• Serbocroat: сијати ^(sh), sijati ^(sh)
• Suec: lysa ^(sv), skina ^(sv)
• Tadjik: дурахшидан ^(tg)
• Txec: svítit ^(cs)
• Ucraïnès: світи́ти ^(uk) ‎(svititi), сяя́ти ^(uk) ‎(siaiati)
• Urdú: چمکنا ^(ur)
• Vietnamita: toả sáng ^(vi)
• Xinès: 發亮 ^(zh) ‎(发亮, fāliàng), 发亮 ^(zh) ‎(fāliàng)

Verb

brillar intr.

1. Imitar el xiulit dels ocells amb un aparell.
2. (eivissenc) xisclar

Miscel·lània

• Síl·labes: bri·llar (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot