enfastidir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əɱ.fəs.tiˈði/
Occidental:	nord-occidental /eɱ.fas.tiˈði/
	valencià /eɱ.fas.tiˈðiɾ/, /eɱ.fas.tiˈði/

• Rimes: -i(ɾ)
• Etimologia: Del prefix en- i el català antic fastidi ‎(«fàstic»).

Verb

enfastidir trans., pron. ‎(pronominal enfastidir-se)

1. Causar o sentir tedi.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	enfastidir			haver enfastidit
gerundi	enfastidint			havent enfastidit
participi	enfastidit, enfastidida, enfastidits, enfastidides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	enfastideixo	enfastideixes	enfastideix	enfastidim	enfastidiu	enfastideixen
	enfastideixi						sept
imperfet	enfastidia	enfastidies	enfastidia	enfastidíem	enfastidíeu	enfastidien
passat simple	enfastidí	enfastidires	enfastidí	enfastidírem	enfastidíreu	enfastidiren
futur	enfastidiré	enfastidiràs	enfastidirà	enfastidirem	enfastidireu	enfastidiran
condicional	enfastidiria	enfastidiries	enfastidiria	enfastidiríem	enfastidiríeu	enfastidirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	enfastideixi	enfastideixis	enfastideixi	enfastidim	enfastidiu	enfastideixin
imperfet	enfastidís	enfastidissis	enfastidís	enfastidíssim	enfastidíssiu	enfastidissin
		enfastidisses		enfastidíssem	enfastidísseu	enfastidissen
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	enfastideix	enfastideixi	enfastidim	enfastidiu	enfastideixin

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... enfastidit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... enfastidir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... enfastidit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... enfastidit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... enfastidit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... enfastidit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... enfastidir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... enfastidit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... enfastidit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... enfastidit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: enfastideixo, enfastideix, enfastidim

Sinònims

• afartar, atipar, avorrir, enfastijar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: bore ^(en), weary ^(en)
• Castellà: hastiar ^(es)
• Francès: ennuyer ^(fr)
• Italià: molestare ^(it), infastidirsi ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: en·fas·ti·dir (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot