fonament

Català

Oriental:	central /fu.nəˈmen/
	balear /fo.nəˈment/, /fu.nəˈmen/
Occidental:	nord-occidental /fo.naˈmen/
	valencià /fo.naˈment/, /fo.naˈmen/

fonament m. ‎(plural fonaments)

Dipòsit de material sòlid, prèvi a la construcció d'un edifici, que es fa servir com a base ferma i anivellada.
«En l'última ampliació del Museu Picasso, just en fer els fonaments, vam corregir una alineació que va millorar clarament el projecte en fer que fos ortogonal amb la resta d'edificis existents.» (^[1])
Argument jurídic en què es basa una petició o demanda.
«Quan el Bisbe, perquè considera que l'escrit de demanda no té fonament, tant pel que fa a la no-consumació com a la falta d'una causa justa per a la concessió de la dispensa, en decreta la no-admissió,..» (^[2])

1

2

↑ Josep Cots, Autoretrat de Jordi Garcés, Anagrama, 2018
↑ Eduard Bajet, Bernabé Dalmau, Codi de dret canònic. Text llatí-català i comentari, L'Abadia de Montserrat, 1983, pàgina 985